Seguim a la paradisiaca illa

Ja hem deixat enrere el nadal i sant esteve, però nosaltres seguim aquí esperant el any nou per celebrar-ho en una altre festa a la platja, i no en la barra lliure de mil·lènnium com altres anys. I per el que veig no som nomes els únics frangs que pensem aixi, ja que en aquestes dates es temporada alta i molta gent vol un cap d'any com el que pensem tenir nosaltres. Tot esperant demà, dia 30, per renovar el visat d'estada que ja s'ha acaba, el temps passa molt ràpid.

Nadal a Koh Chang

Dons be hem tornat de nou a Koh Chang, la verge illa en proces de desenvolupament que des del principi del viatge ja ens va agradar molt. Des de Bangkok una mica dards de ciutat, hem decidit passar els dies de les festes nadalenques en unes platges paradisíaques apartades de la resta del mon. Peró estar tan lluny de la civilització comporta que les connexions a internet escassegin, i les poques que es troben son tan lentes que et pots passar fins a 15 minuts per penjar una foto al blog, aixo si es acaba realitzant. També es possible que a mig penjar-la desprès de esperar mes de 20 minuts es talli la connexió i no ho puguis acabar fent.

Volta per la zona moderna

Connecto la televisió del guest house i el primer que veig es l'equip Red Bull de formula 1 explicant al rei de Tailàndia com funciona un monoplaça. Tot aixo amb angles mentre el rei des de la seva cadira de rodes va diguen que si amb el cap però dona la sensació que no entén massa res.

Un estratègia publicitaria entre el país i la escuderia per promocionar la beguda en un per a uns habitants que en consumeixen moltes begudes energètiques, tant gent jove com gent gran son consumidors habituals de aquest tipus de begudes. 

Entrada Nº 100

100 entrades ja!!! I encara que sembli que era ahir  ja fa 5 mesos i 20 dies que estem fora de casa. Tot va començar abans del dia 30 de juny, dia que sortíem amb un avio de la companyia Air Berlin des de l'aeroport de Barcelona, en destinació Bangkok, fent escala a Düsseldorf (Alemanya).

Entre temple i temple una escena de cine

Dons si una escena de cine enmig de Khao san rd. El carrer en el que estic esta col·lapsat de dia i de nit, ple de gent i cotxes que el intenten travessar sense molt de èxit, molts queden atrapats entre la massa de gent i mes de algun cop un policia a davant te que anar obrint pas. Dons ara imagineu-vos que arriba un camió carregat de gent i material per rodar una escena de cine... El carrer queda intransitable!

Parada obligatoria a Bangkok

Des de la ciutat que havia estat fent el turista he tornat a Bangkok de nou. Les oficines de informació turística fusionada amb una agencia de viatges de poca monta son habituals a Tailàndia, per tant com  podia llegir en molts cartells, el preu per el viatge amb bus des de Ayuttaya, a la capital nova era de 120 bats (3 euros), un preu no gaire elevat si el comparem amb les tarifes de casa nostra però un preu just per el nivell de vida del país. Encar que jo tenia el ultim recurs que era el tren, si es molt més lent i fa parades en totes les estacions que hi ha entre Bangkok i Ayuttaya però el seu cost tant baix va fer que me decantes com l'altre vegada per utilitzar el ferrocarril. I es que nomes per 15 bats (0,37 euros), si si 15 ho heu llegit be, vaig poder comprar un tiquet per fer aquest recorregut, per tant quines ganes de gastar-ne 120, la diferencia principal es que amb el mini-bus gaudeixes de aire condicionat però es la unicam avantatge, a part de la velocitat a la que viatges per la autopista que uneix les 2 destinacions. Peró nomes en la autopista pots anar mes ràpid que el tren, per que un cop entres amb mini-bus a dins de Bangkok passes de moure't ràpid a quedar-te estancat en els embús de trafic típics de aquí, i mes en determinades hores on la gent comença o plega de treballar, es aquí on el tren agafa avantatge.

Ultim dia de visita a Ayuttaya

Be dons aquí acabarà la meva incursió a la ex-capital de Tailàndia, desprès de dies visitant temples mig derruïts he decidit deixar la zona per tornar a la actual capital, Bangkok. Es cert que de nit la ciutat te un aire místic i la falta de activitat nocturna dels seus habitant crea escenes de carrerons vuits i silenciosos, la excepció la trobem al carrer dels guest house on els motxilles i d'altres turistes degusten repetidament la cervesa local acompanyats de musica.

A més la capital esta invadida per gossos que de nit deambulen sense saber on anar, tot sovint es posen a lladrar entre ells i aixo els tailandesos ho consideren una mala senyal que indica el mal humor dels esperits. Les repetides histories sobre misteris a la ciutat que el mes grans expliquen als petits per fer-los anar a dormir, també son conegudes per la resta i aixo provoca que de nit no vulguin visitar els temples, però resulta difícil no topar amb un d'ells ja que estan integrats a la mateixa ciutat. Les pel·lícules de terror tailandeses, un genere molt estes en aquest país alimenta les poques ganes de visitar temples de nit. Només hi ha un que jo hagi vist enllumenat i que per realitzar fotos nocturnes és ideal, jo recomano la visita, per a la resta no hi trobareu ni una llum, i encara menys la presencia de gent local, a no ser que es faci alguna festa popular en el mateix.

Visita al mercat flotant

Si, ja se que no es el genuí, el de veritat, el que esta situat a poc kilòmetres de Bangkok, que aquest nomes és una petita replica de joguina, però ja que estava a la vora d'ell no podia deixar passar la oportunitat de veure'l.

El dia es presentava calorós, la opció per arribar a ell era agafar una moto, o una bicicleta, com que la bici era mes barata i ajudava a rebaixar la panxa decideixo arribar-hi pedalant, desprès de creuar uns carrers i el pont general que et condueix fora de la illa, un pont de nit enllumenat de una manera peculiar arribo a la carretera que em duia al mercat. Uns metres més i ja hi soc.

El parc històric de la ciutat

Com havia promès ahir, aquí teniu les fotos del parc en que vaig anar a pedalar una estona aprofitant la ombre dels arbres i escapant del sol. Un lloc que combina vegetació, ruïnes, temples, i un llac. Tot aixo resseguit per un carril bici que a diferencia de casa aquí la gent respecta molt, aixi que es una bona manera de visitar-lo. Si compteu amb un pressupost mes alt que el meu, també trobareu la opció de passejar-vos en cavall, un servei que heu de contractar en els carrers de la ciutat.

Ayuttaya: activa de dia i morta de nit

Com ja es sabut aquesta ciutat es la infraestructura que alberga tots els turistes decidits a visitar les ruïnes tailandeses, per tant la oferta de temples i llocs per visitar de dia es molt completa però un cop cau la nit, els seus habitants corren a dormir per l'edema poder aixecar-se aviat a obrir els seus negocis per donar servei al turistes que s'agafa seriosament les visites i s'aixeca molt aviat. La escena nocturna es casi inexistent i apart de 2 restaurants que posen una mica de musica per donar vida al mort carrer de guest house no hi ha res més.

Ayuttaya: la capital espiritual del país

Que més necessiteu que us expliqui d'aquesta ciutat? Heu vist ja les fotos de Angkor? Dons la ciutat de Ayuttaya és el mateix però sense pagar entrada. Les antigues ruïnes de la ciutat no es tenen que anar a visitar a kilòmetres de distancia com les de Cambodja, aquestes estan en parcs naturals dintre la illa rodejada per els 3 rius, el Mae Nam Lopburi, Chao Phraya, i el Pa Sak.

Actualment la ciutat es una metròpoli moderna amb ruïnes, i temples perfectament integrats i on la vida dels seus habitants gira entorn a elles i als rius, que fan servir per banyar-se i com a via de transport.

Abandono Bangkok amb tren

Abandono la pesada capital actual per veure les restes del que va ser la primera ciutat capital abans de que el imperi de Birmània la arrases i quedes reduïda a quatre ruïnes. Bangkok esta molt be però ja començava a estar far i per tant he continuat fent ruta a un lloc nou, i es que si no et mous, et rovelles i et tornes mandrós.

Aniversari del rei

La devoció i el respecte per el rei no és nomes un tòpic dels tailandesos sinó tota una realitat, i ara es pot veure demostrat aquest dies propers al aniversari del monarca del país. El dia 5 de desembre, Bhumibol Adulyadej o conegut amb el seu nom reial "Rama IX", compleix 83 anys, dels quals 60 de regnat, i la capital esta presa per adorns lluminosos i fotos gegants del rei per tot arreu, apart de les banderoles de color groc que ondegen mes que mai.

Que has de saber quan visitis Th Khao san

Khao san, ja he parlat moltes vegades del carrer emblemàtic en el  turisme de la capital tailandesa, però la veritat es que últimament me esta deixant molt que desitjar.

No se si es que esta canviant o es que ja no me impressiona tant com la primera vegada que el vaig visitar. Si no has estat mai per Àsia, acabes de baixar de l'aeroport i puges a un taxi que et porta directament a aquest carrer és fàcil de que et quedis impressionat, que es el que ens va passar la primera vegada que vaig visitar el país. Peró ja portem a l'esquena, apart de la motxilla, molts dies de visita a Tailàndia i ja no ens fa ni la mes mínima impressió. Un cop has estat per el nord quan trones a khao san et dons compte de que es un lloc condicionat per els turistes, un circ per els falangs acabats de arribar, el carrer per motxillers que era el començament se ha convertit en un lloc amb totes les comoditats per els turistes. A mi personalment em sobren, excepte les connexions a internet.

Imatges de Bangkok 2

Dons si pas a pas ens estem fent un ciutadans de Bangkok.

Imatges de Bangkok 1

Bangkok, que més puc explicar de ella?? Una ciutat moderna i cosmopolita que mai para. Si agusi'm fet alguna maratoniana visita a la ciutat podríem explicar mes coses, però es que desprès de uns dies de malestar, degut a que jo l'enric he tingut una mica de febre i ara encar no estic recuperat apart de baixar a comprar menjar el 7 eleven del costat del guest hous no hem fet res mes. Per tant fem una recopilació de imatges de la ciutat inèdites anteriorment en el nostre blog. Aquí les teniu, o espero que les pugui pujar amb el pèssim internet al que estic connectat. Hi haurà segona part.

Continuem descobrint Bangkok

Desprès de un empatx de sushi a un bufet lliure japonès per 299 bats (7,5 euros), va ser difícil continuar veient la ciutat però esclar que tenim més dies per caminar entre parades de menjar i venedors de subvenir, regatejar preus de tuk tuk, i fer cerveses a diferents bars de la ciutat. Com sempre he dit Bangkok es fa passada al cap de un temps de visitar-la, però sempre et deixa amb ganes de torna-hi, es com quant estas far dels dies de calor d'estiu però quant tornar a fer molta fred els tornes a enyorar, sempre tens ganes de separar-te de la estressant capital, però quan portes temps de relax vols tornar per estar rodejat de edificis alts i sentir que estas al centre de Àsia.

De nou a la ciutat capital: Bangkok

Sense cap problema hem arribat avui a la ciutat de Bangkok. Quina carretera!, plena de bots, forats i baques índies que es creuaven per el mig, camps d'arròs anegats i el soroll de l'autocar de fons han amenitzat el camí des de Siem reap a Poipet, la ciutat que fa de frontera entre Cambodja i Tailàndia.

Sortim del país: pròxima parada Bangkok

Si senyor, el títol de la entrada ho resumeix molt bé. Acabem la nostra estada a Cambodja esperant que arribi demà, un bus a les 7 del mati ens dura de tornada a terres tailandeses, més concretament a la seva capital. Com podreu veure sota els enllaços en moviment del blog he creat unes pagines amb informació de cada país on trobareu una extensa explicació sobre Bangkok per tant no allargaré més el tema sobra la ciutat (nomes he completat la informació de Tailàndia de moment, en quant tingui temps aniré completant la resta).

Com és Cambodja?

Cambodja, el enigmàtic país que temps enrere va ser el centre del poderós imperi kemer que comprenia des de Myanmar, fins a Vietnam ocupant Tailàndia i Laos. Peró el imperi va caure i el país va viure un seguit de guerres i ocupacions, una d'elles va ser la francesa que va deixar el costum de fer pa cada dia com un aliment mes, a diferencia de Tailàndia que no en trobes casi en lloc. Peró els dies de guerres, imperis caiguts i ocupacions han deixat pas a l'actual tranquil·litat i pau que es viu actualment, un país lliure que governen els seus habitants, però que ha quedat arrasat.

Buscant nova destinació

Ja tenim prou vist aquest lloc i es que amb la tonteria ens estem adormint en el camí, per tant aviat tornarem a reprendre la ruta i continuar per la carretera, però encara tenim que triar on anirem a parar. Encara que ja sabeu que els plans tan els fem com els desfem i tot el que havíem planejat ho tirem per la borda.

Siem Reap, tranquil·la i acollidora

Siem riep es de moment el millor lloc que hem trobat en territori cambotjà. Desprès de afartar-nos de veure els temples de Angkor avui hem tingut una visita tranquil·la i pausada per la ciutat, o mes aviat per el poble que d'aquí un temps serà ciutat. I es que a Siem riep no es para de treballar, per tot arreu es veuen obres de remodelació, ja sigui en hotel privats o en les vies publiques, creant voreres, i a la sortida del poble es intenta millorar la carretera.

Temples de Angkor: dia 3

Ahir va ser el ultim i definitiu dia de visita als temples de Angkor. Les ruïnes religioses mes grosses del món, on la petita part que encara es manté viva et transporta a la edat que van ser construïts. Aquí teniu les fotos de ahir i la definitiva visita.

Temples de Angkor: dia 2

Ahir va ser el segon dia de visita al temples però la entrada de ahir la penjo avui, per que ahir a la tarda la connexió a internet era nefasta i no podia penjar fotos, no se exactament per que, ja que si entrava a les pagines web, amb molta paciència s'hi accedia.

Els temples de Angkor: Dia 1

Patrimoni de la humanitat per la unesco des del 1992, una inspiració divina per la creació de la capital del antic imperi "kemer" de Cambodja. Entre els segles IX i XIII els antic residents en el país cambotjà es van esforçar per superar els antic temples creats anteriorment, ja fos en vellesa, simetria i dimensions, una creació perfecta entre creativitat i devoció, tot aixo va acabar en la creació del major edifici religiós del mon. El centenar de temples que avui en dia han sobreviscut a guerres i el pas del temps son una mostra del majestuós imperi que s'estenia des de Myanmar fins a Vietnam, sent angkor el centre polític i social de tot el gran imperi. Una ciutat que tenia un milió de habitants en una època en que era una xifra espectacular, comparat amb les capitals europees de aquell temps.

Visita a el museu de mines terrestres de Cambodja

Desplacem la visita dels temples de Angkor un dia més per estar més frescos quan els visitem. I es que la visita dels temples requereix aixecar-nos bastant aviat per el mati, amb la càmera carregada de bateria, i passar-se el dia caminant per la immensitat dels mateixos. Aixi que avui ha sigut un dia mes per gaudir de la ciutat sense cansar-nos massa i visitar un museu, ja que la lonley planet ens indicava que era gratuït, es tenia que aprofitar.

Siem Reap, la emergent capital del turisme a Cambodja

La perla de el país, Siem Riep és la ciutat punt de partida per a tots els viatgers que volen visitar els temples de Angkor, el principal motiu de les visites al país. Una ciutat amb el mateix nom que la província que es troba al nord-oest de Cambodja, amb el seu petit aeroport connectat amb vols des de Bangkok, Phnom Penh, i a altres capitals de Àsia. Un poble tranquil amb el seu gran riu, que el creua i on l'escola fa practiques amb canoes de rem, la gent hi seu al les vores per llegir, jugar a escacs o mirar el temps passar.

Kompong Thom, la ciutat on no havíem de haver parat.

I es  que per fer el camí mes curt de viatge a Siem Reap vam parar contra tot consell a la ciutat que quedava entre mig. Com sempre la lonley planet, la consellera de viatge, i a pesar de que ens va recomanar no parar a la ciutat que quedava entre mig, dient-nos de que era nomes una ciutat de camí que vivia de la gent de carretera ja fossin transportistes o turistes que sels acabava el dia i feien  nit a la ciutat, i que no s'hi podia trobar cap encant en  ella. Peró tossuts com sempre ens hi vam parar a fer un dia de descans ja que no teníem pressa i no volíem fer tot el trajecte de un sol tros.

Abandonem la capital

Dons si cansats de estar ja dies a Phnom Penh, avui desprès de aixecar-nos en la nostra habitació del 5é pis al Royal guest house, ens hem carregat les maletes a la esquena i sortejant pesats conductors de tuk tuk, que volien treure'ns com sempre els diners em posat rumb a l'estació de bus. Phnom penh no és que no ens agrades, però es repetia la experiència de les altres ciutats immenses, la sensació de que al final es fa pesada i caòtica i a més aquesta semblava que fes un efecte hivernacle on la calor era molt pesada.

Ahir i avui: últims dies a la capital

 Ahir: 30 de octubre ja una mica farts de la ciutat Phnom pen vam anar a fer una altre volta per el passeig del costat del riu on vam acabar de fer les ultimes fotos acabant de metrallar la ciutat. Desprès de que tot el dia en Pau hagués estat no gaire fi de l'esquena, vam anar a fer una volta per la ciutat cansats de estar al guest house navegant per internet i mirant el vent d'on be.

Un dia més a la capital del país.

Degut a que no funcionava ahir internet avui pengem la entrada de divendres 28 de octubre.

Resum del viatge fins ara

Continuem a la caòtica capital

Un dia més a la capital del país asiàtic de Cambodja. Aquí no hi ha gaire massa a fer apart de veure monuments i temples, la ciutat de dia es intransitable degut al sol que recrema les aceres i caminant et fa suar com si estiguessis corrent, però a la que cau el sol o de bon mati, es pot sortir a fer una volta, evidentment de mati es idoni per fer fotografies per que ja hi ha llum però no fa calor, i a les hores puntes de sol necessites refugiar-te en qualsevol ombra que trobis i vols continuar viu fins al vespres. Geogràficament, el país esta situat com Tailàndia a nivell de clima però no se exactament per que aquí la sensació de calor i asfixia es molt mes gran.

En aixequem a les 6 per evitar el sol

Es el que te un pais tropical, que a la que surt el sol busques una sombre i una botella de aigua freda per continuar caminant per la ciutat. I es que és normal en aquets paisos del sud-est asiatic, Cambodja es troba en el cor dell, al est de Tailandia, oest de Vietnam, sud de Laos i al nord de Malaisia.

Phnom Penh la capital Cambotjana

Calorosa, i sufocant però amb el seu encant. Dons si el vol (que no vam perdre) de Kuala Lumpur ens va dur a Phnom Penh la capital de Cambotja, desprès de fer cua amb el avio a la pista de aterratge degut a que un dels vols que sortia primer agües tingut retard. Un agradable vol però amb molta son ja que no havíem dormit res a la nit abans, ens va plantar a el aeroport cambotjà, allà desprès de emplenar el típic informe per entregar a aduanes com en els altres països ens van denegar la entrada al país. I es que a diferencia dels altres països a Cambodja es te que adquirir un visat abans de passar per adunes en el mateix aeroport, es a dir que desprès de baixar del vol es te que pagar 10 dòlars americans o el equivalent en qualsevol moneda, i tornar a emplenar un altre informe que també sol·licita fotografia de carnet. Per sort nosaltres teníem fotos de quan aviem renovat el visat a la oficina de immigració de Chiang Mai, Tailàndia, i desprès de pagar 100 ringuits ja que no teníem dòlars vam entrar al país.

Dia i nit a l'aeroport

Desprès de perdre l'avio us fem una crònica de un dia i una nit a l'aeroport de Kuala Lumpur.

6 de la tarda. Portem part el dia asseguts al Kentuky Fried Chiken de la terminal, fent una coca-cola i escrivint la entrada de blog anterior a aquesta. Peró la connexió a internet que ofereix tot el aeroport gratuïtament esta limitada a 2 hores, es a dir que al cap de 2 hores es talla fent el que estiguis fent, per sort he pogut acabar la entrada del blog penjant alguna foto i tot. Degut a la pèrdua de la connexió ens hem quedat sense el nostre passatemps, i hem decidit anar a fer una volta.

El destí no volia que anéssim a Laos

Be més que el destí, ha sigut un embus de trafic, i que no haguéssim marxat del guest house amb prou antelació.

Si, és el que esteu pensant,, hem perdut el vol de sortida de Malàisia a Laos. Hem agafat vols a les tantes de la matinada, hem improvisat vols, hem volat sense aver dormit la nit abans, hem volat havent dormit malament al terra de l'aeroport, i el vol mes fàcil d'agafar que era el d'avui a les 3:10 de la tarda l'hem perdut.

Sortim de Filipines sense problemes

Dons ja estem fora de territori filipí, i tornem a estar a la capital de Malàisia. Sota la pluja que encara queia degut al tifó que afectava el nord de la illa on ens trobarem, ahir vam abandonar la ciutat de Olongapo, i un taxi ens va dur fins a l'aeroport de Clark , on vam agafar el vol de tornada a la capital Malaia. Peró la visita ens durara molt poc, desprès de la experiència en la ultima visita que no ens va convèncer massa, ja hem tornat amb intenció de marxar a un altre lloc. Per tant el dia 23 de octubre del 2010, agafarem un vol de anada a la capital de Laos.

El "tifon mortal" sembla que ja ha passat

No se s'hi heu llegit al diaris o vist per les noticies de la televisió que al nord de la illa filipina Luzón hi ha agut un tifó que ha deixat la zona en estat de catàstrofe. Per si algú no havia sentit res sobre el tema aquí os deixo un enllaç de "el periodico" on podeu informar-vos de la noticia. Com podreu llegir els països afectats son Vietnam, Tailàndia, Filipines, i Cambotja, ordenades per el nombre de víctimes mortals.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/20101019/tifon-mortal-sureste-asiatico/543063.shtml

Aquí de moment com ja heu pogut llegir a la entrada anterior, nosaltres no havíem notat res fins aquesta nit passada que ha plogut molt fortament sense parar, també hem tingut talls de corrent de tant en tant però el hotel en el que estem disposa de generadors en cas de emergència. Desprès de tota la tarda de ahir plovent sense parar, la nit va ser pitjor amb una bona turmenta que va descarregar en la localitat on estem instal·lats, però no va passar de un aiguat i res mes. Com que el soroll del vent i la pluja me va despertar, i ja no tornava a conciliar el són, vaig decidir agafar la càmera de fotos i sortir al carrer a veure si podia fer algun vídeo, però la falta de llum i la baixa qualitat de la càmera em van impedir fer-ho.

Aquest mati ja no plovia i encara que no fes un sol radiant tampoc feia massa bon dia. La energia elèctrica de la xarxa publica ja funciona amb normalitat, i la connexió a internet apart de ser pessima com sempre continua funcionant a diferencia de ahir a la tarda. En definitiva la cossa no va passar de una turmenta com les que hi poden aver a casa, i avui esta tot tant normal. Demà tenim ja el vol que ens treu fora del país i ens dura de nou a Kuala Lumpur, tot esperant el següent que ens dugui a la capital de Laos.

I això s'acaba

(Aquesta entrada plubicada avui dia 20 es va escriure el dia 19 pero la falta de internet no ens  la va deixar publicar fins avui. La nit en la que es fa referencia mes avall es la del dia 18 al 19)
No, no es que s'acabi el blog i tampoc el viatge, de moment no hi han ganes de que acabi cap de les 2 coses, sobretot el viatge, però res es etern i algun dia farem la ultima entrada. De moment el que fa referencia el títol és que acaba la nostra visita a filipines, o com a mínim la primera que hem fet.

El dia 21 de octubre a les 12 del migdia serem expatriats del arxipèlag filipí en direcció a Kula Lumpur la capital malaia, on allà desprès de 3 dies agafarem un vol a Vientian la capital de Laos. Tres deis a Malàisia per descansar i prepara-nos el viatge a capital laosiana. Per desgracia per entrar a filipines vam tenir que comprar un bitllet de sortida abans de entrar al país, i no vam tenir mes opció que comprar-lo de tornada a Malàisia, les opcions eren Kuala Lumpur o un altre poble de Malàisia mes petit, però per evitar desprès problemes de vols vam optar per la capital que esta millor comunicada amb la resta de Àsia.

On vaig a dinar?

Que teniu problemes per anar a menjar?? No ho crec però aquí us deixo unes indicacions de on podeu anar i que hi trobareu a cada lloc.

Que si, que si, que el menjar de casa es troba molt a faltar, esclar que si voleu en grans centres comercials podreu trobar formatges, pa, embutit i carns de tot tipus però no a baix preu, ja que tot el que sigui importat de països llunyans com Europa i Amèrica és car. Peró aquí no us quedareu en gana, en tot el sud-est de asiàtic podreu trobar gran varietat de restaurants especialitzats en diferents països del continent, des de tailandesos en diferents països, a coreans, japonesos, mexicans, espanyols, xinesos, hindús, intentes de pizza, hamburgueses i sandwich per tot arreu, a mes del menjar típic del país. Grans cadenes de menjar com Mc Donald's, Kentuky Fried Chiken, cadenes de pizzeries de massa descongelada 5 minuts abans de menjar...

Olongapo city, on refugiar-se de l'estres de Manila

Benvinguts a Olongapo, la ciutat de turisme on la gent fins hi tot els locals hi escapen per resguardar-se de la estressant Manila, la immensa capital de les illes Filipines. Olongapo, esta situada al nord-est de la capital a unes 2 hores de autobús segons del trafic del dia i de la puntualitat del bus en arribar a la estació de sortida.
Amb 194260 habitants és troba ubicada a la província de Zambales illa de Luzon, que es la mes grossa i on es troba també la capital del país.

Demano consell al taxiste?? part 2

Malasia no la hem explorat apart de la seva descompensada capital, que els seus primers dies plujosos, els seus barris baixos a bon preu però molt deixats, i la zona alta amb els seus preus molt cars va fer que no trobessim el nostre lloc.

 Torres petrones construïdes amb els diners de la companyia petrolera nacional, escombren les imatges del barris baixos a la cantonada del costat, mes aviat sembla que s'hagin creat per donar una imatge a la ciutat de cares als altres països de poder i ostentació, però quan es visita la capital Malaia un es don compte de que no es exactament com la pinten als documentals de viatges. La mescla no ben integrada de rases entre xinesos, hindús, musulmants i occidentals fa que es vegin els diferents guetos de cada uns d'ells, i no conviuen molt be, encar que no es vegin mostres de despreci es nota la diferencia entre comunitats. Es a dir, pots trobar un barri de musulmans on tot ells ho son, i al cap de unes passes un barri de xinesos on no hi ha cap musulmà, passa el mateix amb littel índia que no cal que expliqui més. Tot això va fer que tornesim de cop a l'aeroport on havíem arribat agafant el pròxim vol més econòmic a un lloc barat. Segurament Malasia deu tenir molts mes llocs agradables on la gent deu ser diferent, i es que ja se sap les grans ciutats cada un va a la seva.

Demano consell al taxiste?? part 1

Mai Mai i Mai, la resposta és no. 

El sud-est de Àsia és un lloc normalment segur en tema de robatoris i atracaments, però allà ets especialment vulnerable a les petites estafes. 

Deixant la bulliciosa capital

Manila una capital mes caòtica que Bangkok, per això deixem la capital filipina i anem direcció una zona mes fresca. Triem una ciutat a la vora del mar i no gaire lluny de la capital, un bona destinació es Olongapo. Una ciutat a la costa oest de la illa de Luzon que es la mes gran del arxipèlag filipí, província de Zambales a 2 hores de bus des de Manila. Tranquil·la més fresca i amb una platja suficient neta per banyar-se encara que no sigui una illa del sud.

Vota i ajude'ns a fer un blog millor

Quina de feina que porta el blog. Cada dia em passo unes 2 hores entre escriure i posar les fotos, que de vegades em desesperen esperant que es carreguin a blogger, però és les memòries del viatge que sempre quedaran allar per recordar el que vam fer i com ens va anar als diversos llocs, per tant intento explicar les cosses el màxim de be. Peró també faig el bolg per que la gent que vulgui poguí entrar a llegir com ens ha nat el dia i encara que se que no es massa, la poca que hi entra ja me don ganes per continuar escrivint, i per tant intento fer el text una mica distret, que suposo que els que son llargs es poden fer una mica pesat.

Peró com que el blog no és nomes per en Pau i jo, he posat una enquesta per conèixer les vostres opinions. La enquesta esta a la mateixa pagina en els gatgets del lateral, sota les fotos del blog i sobre el arxiu del mateix, com veureu la pregunta és "Creus que el blog necessita un canvi de imatge?" amb diferents respostes. 

1- "No, esta be com esta" D'acord, no es toca.

2- "Si, l'imatge de fons esta molt vista" Creus que tindríem que canviar les canyes de fons??, que ja s'estan podrint?? dons vota i així sabrem que penseu.

3- "Si, els post amb negre cansen la vista" Et fan mal ells ulls quan llegeixes la entrada amb aquell fons negre?? o simplement no t'agrada?? dons ja o saps vota

4- "Si, nomes es tindria que mostrar el principi de les entrades" Creus que tindríem que posar les entrades en la pagina principal del blog reduïdes?? Es a dir, que es vegi nomes el primer tros del text i desprès entrant'hi puguis acabar de llegir la resta?? vota, vota i vota

La enquesta en teoria acabaria el dia 11 d'octubre 2010 però depenent la participació s'allargara alguns dies mes o no. Si t'agrada el blog però pense que necessita algun retoc ara es la teva per dir-ho

Descubrint la capital Filipines, Manila

Just quant un ja creu tenir per ma el sud-est de àsia arriba a filipines i es don conta de que no. Aquest país és un arxipèlag de illes situat al est de Vietnam, sud de Taiwan, i al nord de Malasia i Indonèsia. 

Durant mes de 300 anys va ser territori espanyol desprès de que fossin envaïts al 1519, per això hi ha molts carrers, hotels i restaurants amb castellà. Aquí es parla el filipí o Tagalo com ells l'anomenen, que sembla una mescla de idioma natiu i castellà, apart de això la gent te també un molt bon angles. La majoria de televisions que es veuen aquí son amb angles i la gent entre ells mateixos canvien de Tagalo a angles sense cap problema com si es tractes de bilingüisme que hi ha a Catalunya amb el català i castellà. 

Al final ens entornem per on havíem vingut part 2

Quina nit a l'aeroport!, des de gent apilonada en racons dormint, a sorolls de les maquines de porta equipatge i molta llum que m'entre a la cara a traves la camisa verda fosca que vaig servir per cobrim-me els ulls.

En mica en mica la gent ja es va despertant i molts comencen a aixecar-se, per els altaveus de la terminal sona una veu anunciant un vol a Bali. Jo que a penes avia pogut dormir ja me desvetllo del tot, i veig com alguns desperten a tota la seva família que tenien tirada al terra amb sacs de dormir. El que mes me va impressionar va ser els nens que hi havia esperant el vol, ja que veies els pares morts de son sentats en una cadira i ells estaven corrent i jugant per la sala com si fos les 3 de la tarda. Suposo que es passarien tot el dia dormint i els pares tot el dia treballant, però per estalviar-se una nit de hotel la gent fa el que sigui.

Al final ens entornem per on havíem vingut part 1

Al final no ens hem entretingut més amb la capital malaia i hem tornat per el mateix camí que havíem vingut, però tot això nomes fins el aeroport, perque allà no teníem reservat cap vol cap a en lloc, hi anàvem sense destinació, ni cap visat per enlloc. Anàvem a l'aeroport en busca de on ens portarien les companyies aerias segons els seus preus, es a dir, ens hem plantat a l'aeroport amb la motxilla a l'esquena i res més.

Centrem la mirada només en la zona financera

Les torres petrones son espectaculars, ja vistes des de la KL tower, com vistes des de els seus peus, llastima que no puguessim pujar al pont de vidre que las uneix entre elles.

Visitant les 2 Kuala Lumpur

Kuala Lumpur, una ciutat moderna??  o una ciutat que dissimula la seva pobresa amb edificis mes alts que la seva economia mitja??

Adéu Tailàndia

S`ha acabat Tailàndia, o com a minin per un temps. Avui dia 27 de Setembre finalitzava la validesa del nostre visat tailandès. Desprès de 2 mesos i 1 de ampliació en la oficina de immigració de Chiang mai hem abandonat el país. Malasia la nostra nova destinació, mes en concret la seva capita.

Fora grenyes 2

"Lo prometido es deuda". Desprès de que en Pau es talles els cabell i jo sense dir-li res fes una entrada al blog, en quant la va veure l'hi vaig tinguer que prometre que quant mel's talles jo faria també una entrada al blog. Més de 4 mesos sense passar per una perruqueria, m'estaven deixant un aspecte de naufrago però amb la cara afaitada, per tant ahir vaig passar per una perruqueria que hi ha en un carreró a Th Khao san. Un lloc que semblava molt mes preparat que on va anar en Pau a tallar-se'l, però que em van clavar 200 bats (4,85 euros), no és car per si estigues a casa però si que ho es per Tailàndia. Una noia molt simpàtica que poc angles parlava, em va anat ensenyant fotos de tallats fins que vaig veure algun de normal i l'hi vaig senyalar, "This, for me" suposo que ho va entendre per que va comenssar a tallar i en 10 minuts llest.

11 hores de viatge ens tornen de nou a Bangkok

Deixem el nord, la frescor, la capital tranquil·la on la gent rarament te intenta estafar amb els viatges de tuk-tuk, i tornem a Bangkok. La veritat es que la diferencia salta a la vista, les olors als carrers dels llocs de menjar, les aceres col·lapsades de gent en les que apenes es pot trasitar, les autopistes de 5 carrils que passen per sobre teu amb ponts de formigó armat, i la gent del carrer intentant fer negoci amb algun
falang, ja sigui duent-los amb tuktuk o taxi, o sastres hindús intentant fer el seu particular agost, et recorden que tornes a estar a la capital del país.

Entrada numero 50

Sembla que era ahir quan planejàvem el viatge encara des de casa, repassant-nos tots els cercadors de vols de internet per trobar la opció mes econòmica, però ja fa quasi 3 mesos, i el visat no dona per mes. Per tant el dia 27 de setembre tenim que abandonar el país, on ja tenim un vol a Kuala Lumpur on farem una breu visita a la ciutat per desprès creuar Malasia fins a arribar a Singapur o això de moment es el que tenim pensat.

De moment aquí teniu un vídeo del youtube amb fotos de la capital malàia.

I aquesta es la nostra cinquantena entrada al blog, un blog que ens porta feina tant en escriure com en penjar les fotos degut a la baixa velocitat de internet, i ja no parlem dels vídeos que cada cop que intento pujar-ne un estic 20 minuts per un vídeo de 20 segons, això s'hi no es produeix algun error desprès de esperar que es carregui. Peró un blog que ens agrada un cop acabada la entrada, les imperdonables faltes de ortografia que el corrector se salta, i que jo quant estic escrivint no hi penso en mica en mica van millorant, intentem que tot funcioni be i sempre buscant informació per internet de com fer un blog mes atractiu i mes ràpid de carregar, mes interactiu, però no sempre es fàcil. Ens agrada sobretot quant hi ha
algun comentari, senyal de que hi han visites i que algú ens segueix. Per fer un comentari nomes teniu que entrar a la entrada clicant en el títol de la mateixa i en el final trobareu "Publicar un comentari en la entrada" clicar-hi i escriure el comentari en el requadre que blanc que s'obre i escollir una identitat i clicar en publicar. Recordeu en posar qui sou si utilitzem la identitat de anònim. Ja se que es molt fàcil per alguns però no tothom te tant internet per ma.

Aviam si arribem a escriure 50 entrades mes, senyal de que ens han passat 50 histories mes.

Uns dies mes a Pai i tornem a Chiang mai.

Perdoneu que no expliquem abans la tornada a de Pai a Chiang mai però es que sens acumula la feina a la hora de fer el blog. Penjar les pesades fotos que aquí es nota encara mes que son pesades degut al la baixa velocitat de internet, per tant aquí teniu com ens va anar els 2 dies que vam estar a Pai i la tornada a la capital del nord, i es que la entrada del aniversari de en Pau no la podíem retrassar.

Felicitats Pau 24 anys!!!!

Special thanks to 7eleven que a les 8:30 del vespre vaig puguer comprar un mini pastis per en Pau, amb 4 espelmes.

Ahir 15 de setembre de 2010 en Pau va fer 24 anys, el primer aniversari fora de casa i no me refereixo al restaurant del costat si no des de l'altre punta de mon, mes concretament a Chiang mai. Ahir dia tranquil on no vam fer gaire cosa mes que anar al centre comercial de la ciutat, a portar a reparar el meu falsphone que dies enrera m'avia caigut de cara a terra i es va trencar tota la pantalla, ara s'esta reparant per 600 bats(14 euros), vam fer una volta per el lloc esperant que el tinguessin apunt que segons em va dir el noi de la botiga estaria llest en una hora.

Per fer temps vam fer una partida a billar que hi havia en el centre, vam menjar alguna cosa, en el restaurant tailandès de la planta baixa i anem a buscar el telefon que com era de esperar no estava a punt. Per tant vam tornar a l'hotel i mes tard visita al mercat de nit on vam acabar de comprar 4 coses abans de fer un paquet per enviar a casa. Per correu ordinari ens costa 1200 bats (30 euros) triga 3 mesos viatjant per terra, però es la tarifa mes econòmica i a nosaltres es el que ens interessa.

Fora les grenyes

Ah no us ho havia dit?? en Pau desprès de 3 mesos i alguns dies mes s'ha tallat el cabell. En el mateix hotel de Mae hong son hi havia una perruqueria, o si se l'hi pot dir així per que la veritat es que era una habitació amb 2 miralls 2 butaques velles que semblaven de pel·lícula de terror i un secador de cabell de peu, 4 estisores i cap maquina talla-cabells.

Això si una dona molt simpàtica, que en sàvia força, ho com a minim no va tallar cap orella. Com l'hi he promès en Pau quan mel talli jo també hi aura una entrada al blog per que us pugueu riure dels 2.

Breu visita al poble de Ban huai shua Thao

Poble de cabanes de bambú i camps de cultiu, on la gent descalça es passeja per els carrers, els nens juguen amb qualsevol cosa, i les dones girafa estan amagades per si rarament entra algun turista no les pugui veure i menys fotografiar gratis.

Mae hong son, això sí que esta perdut entre muntanyes

Ja estem aquí Mae hong son. Ahir va ser el definitiu, desprès de pensar que ja n'hi havia prou de Pai, vam agafar un autobús que ens va portar a la nostra nova destinació, la ciutat perduda en mig de les muntanyes, on la seva província delimita amb Myanmar tan al oest com al nord.

Mae hong son es una ciutat molt tranquila tant de dia com de nit, Pai també però com a mínim hi ha un grup de gent jove, entre falangs i tailandesos, que cada dia es junta en el mateix bar, creant molt bon ambient (potser aquí encara no l'hem trobat). En comparació en els temple aquí son bastant mes bonics però amb una clara influencia birmana, on es pot apreciar per els budes de dins les capelles tenen adorns lluminosos i figures diferents, i es que la província de Mae hong son es com un país apart.

Voltans de Pai

Un dia mes visitant els voltants de Pai i es que avui serà el ultim, ja tenim comprat per demà el bitllet de autobús que ens dura a Mae hong son.

Desprès de aixecar-nos i fer un cafè menjat alguna cosa per despertar-nos hem agafat la moto i hem seguit la carretera que surt del poble aviam que ens trobàvem. Mig guiats com sempre per la lonley planet hem arribat al "grand canyon" de Pai. No es ni de bon tros com el de colorada però esta prou be, desprès de fer trial amb la nostra scooter per el camí que pujava fins a dalt de tot hem arribat on es veia tot Pai des de la cresta escarpada del canyó. Es tracta de una muntanya molt escarpada plena de penya-segats molt erosionats. La vista que ofereix de la vall es ideal per fer fotos combinant el verd dels camps de arros amb la roca del canyó.

Visita al Wat Phra That Mae Yen

Visitem el temple amb les vistes mes impressionants de Pai. El Wat Phra That Mae Yen que esta situat dalt de una muntanya oferint unes espectaculars vistes de tota la vall. Per arribar-hi es te que sortir del centre del poble per la carretera en direcció sud-est, creuant el riu i passant de llarg el bar "dont cry", creuant un petit recinte hotel es arriba a un trencant que ho indica amb un cartell i a l'esquerra es continua per una pujada bastant pronunciada. Desprès es troben unes escales que duen al temple si es vol pujar els 353 escalons o es pot continuar per la carretera on s'hi arriba igualment. Allà ens hem maravellat amb les vistes, hem fet 4 fotos hi admirat el temple.

Ja estem a Pai

Per si no estàvem prou perduts pel nord ara ho estem mes, i es que ja estem a Pai un dels 2 pobles rurals i del nord que volíem visitar. Desprès de 4 hores en una furgoneta, que ells l'hi deien minibus, passant per una carretera de corbes que creuava les muntanyes que separen la vall de Chiang mai a la vall de Pai vam arribar a la nostra destinació.
La veritat es que Pai no es tan rural i genuïna com ens pensàvem. És un poble petit però també turístic, apart de falangs també és turístic per els tailandesos que viuen en Chiang mai i els agrada allunyar-se de la ciutat per les seves vacances. I es que Pai en el centre esta ple de guest house on es pot dormir a partir de 200 bats(5euros) en llocs bastant agradables.