Demano consell al taxiste?? part 1

Mai Mai i Mai, la resposta és no. 

El sud-est de Àsia és un lloc normalment segur en tema de robatoris i atracaments, però allà ets especialment vulnerable a les petites estafes. 

Has anat mai per un carreró de Barcelona fosc a les 4 de la matinada sol? Dons és el mateix que passar per un carreró de Bangkok, o alguna altre ciutat de Tailàndia, tret de que no se perquè a la capital tailandesa me sentit mes segur. Encara que els carrers estiguin mes bruts i mes foscos, la gent és mes de bona fe, escalar que a tot arreu hi ha de tot. Ells no intentaran atracar-te amb una navalla a la cantonada del caixer automàtic, o robar-te alguna cosa de la maleta (que tot pot passar), ells faran de taxista i te intentaran cobrar-te el triple de la tarifa o mes, o et deixarant la carrera a un preu molt baix perquè acceptis el recorregut, el que no te han explicat o t'expliquen malament donant la culpa al seu mal angles, és que abans de arribar a la destinació sol·licitada al conductor et faran passar per tot de botigues en las que ells per cada persona que hi porten cobren una comissió. Com sempre fent servir el sentit comú, s'ha d'estar alerta amb les teves pertinències, i no fiar-se massa d'alguna persona que intenti fer-se amic teu a la primera de veure't. Els aeroports i estacions de trens i busos hi han especialment busca-vides, esperant la arribada de estrangers ingenus per aprofitar-se'n d'ells, però també hi ha molta policia atenta del assumpte i procuren estar sempre alerta.

Àsia és simpàtica de cara al viatger, el innat bon fer de la gent asiàtica, fa que tractin al estranger amb una espectacular hospitalitat, i intenten que es trobi com a casa, encar que de vegades la manca de comunicació degut al idioma, i la diferent cultural fa que no puguis tenir una relació més bona amb algun local. Peró com és evident també és pobre i la gent intenta treure diners de on sigui, per això no es estrany trobar llocs amb dobles tarifes, una molt barata per la gent local i l'altre especialment cara per els de fora, per no parlar dels temples budistes que son gratuïts per els tailandesos i de pago per els altres. Apart dels llocs on es reconegut el preu car per els farangs, també hi han llocs que legalment haurien de ser el mateix preu per tothom però intenten cobrar-te el doble. Ja siguin venedors de menjar a les parades del carrer, com en botigues on el preu no esta marcat en cada producte, alguns llocs intentes treure't diners. 

Tot això es pot evitar aprenent alguna paraula en Tailandès i els números per regatejar, un somriure explicant que el preu es molt car amb angles i un "korkumkap" (gracies amb thai), son el millor descompte. I es que hi han molts turistes que visiten Àsia sense tenir idea de la cultura del país, sense saber res de la seva llengua, i molt menys sobre la seva moneda i els preus aproximats de les coses. “Farang sapalot” significa estranger ignorant, que no sap res del país i que es fàcil de enganyar, en cas de intent de estafa es pot dir “pom farang mai sasapalot”, és a dir no soc un estranger ignorant, i ràpidament canviarant la forma de mirar

-te, i la percepció de tu, el pròxim com que et vegin no t'enganyaran i pot ser que hi facis amistat.

Peró no tot Àsia es Tailàndia, nosaltres en la nostra visita per el nord del país de siam, vam creuar la frontera per Maesai a el país de Myanmar. Un dia parlant-ne amb un noi francès, que vam conèixer al guest house de la cara Kuala Lumpur, ens va explicar que viatjava sol per tot el mon i que a ell l'hi havia agradat molt Myanmar, nosaltres l'hi vam explicar la nostra petita visita a aquest país, i que a nosaltres no ens havia agradat massa degut a que la gent era encara més pobre i estava tot el rato demanant. Ell va quedar sorprès diguen-nos que aquella zona del golden trinagle, que antigament havia sigut una ruta de comerç entre els tres països ara era un zona insegura, ja que per allà hi havia trafic de drogues, i la droga en aquests països es penalitza amb llargues estàncies a la presó o la pena de mort. Nosaltres no vam veure que fos massa perillós, o com a minim això no ens ho va semblar, però si que vam veure molta gent desgraciada demanat una moneda i molts tirats al terra dormint.

Segurament, Myanmar deu tenir bones coses per veure, però el seu govern de dictadura estricte, i la mala propaganda que l'hi fan la lonley planet i els foros de viatgers de internet, en ha tirat enrere de visitar.