100 entrades ja!!! I encara que sembli que era ahir ja fa 5 mesos i 20 dies que estem fora de casa. Tot va començar abans del dia 30 de juny, dia que sortíem amb un avio de la companyia Air Berlin des de l'aeroport de Barcelona, en destinació Bangkok, fent escala a Düsseldorf (Alemanya).
Dies i dies abans jo havia estat mirant vols per internet, buscant quina era la oferta mes barata entre varis buscadors, informant-me de com demanar un visat per poder estar mes dies dels que et dona el govern tailandès al arribar al país, encarregant-me de fer la tramitació, triant amb presses la destinació de sortida al cap de tres mesos del país i comprant el bitllet que ens havien sol·licitat a la ambaixada de Madrid, i deixant els caps lligats a casa per que no hi hagués cap imprevist.
Un cop estava tot enllestit, ja nomes quedava esperar el dia per marxar. Com és normal prèviament ho havíem comunicat a casa nostra i als nostres amics que ara trobo a faltar, que son ells juntament a la família el únic que enyoro.
Peró estar allà casa cada dia portant una vida monòtona veient com passen els dies setmanes treballant tot el dia i els caps de setmana sortint de festa de nit, i de dia dormint esperant el dilluns per anar a treballar ens estava cremant molt.
Necessitàvem sortir a veure una mica de mon, deixar enrere la repetitiu imatge de la nostra zona, viure una mica mes lliures, fent coses diferents, en llocs diferents i amb gent diferent. Lluny de casa per tornar un altre dia amb ganes del lloc on provenim, per veure que es estar lluny de casa i la teva gent, fent fotos a temples que no existeixen a Catalunya i conduir per el carril de l'esquerra una estona, menjar coses diferents cuinades amb dubtoses condicions higièniques, pujant muntanyes amb una scooter, intentant creuar una ciutat col·lapsada o arribar al mig de la selva per un camí on els forats a l'asfalt son mes grossos que la amplada del mateix, aixo si trobeu un camí asfaltat.
Tornarem a casa?? Si aixo esclar, però la pregunta es quan?? Una pregunta sense resposta exacta, quant el cos demani o les condicions econòmiques... El temps dirà.
Gracies als que entreu al blog, sou poca gent, i es que jo no em moc gaire per difondre'l a traves de la xarxa. Hi han diferents opcions per fer que el blog passi de 10 visites diàries a 100, però tampoc me interessa que es faci molt de soroll, no ompliré de "spam" els vostres correus per que els compartiu amb els vostres amics, i tampoc faré un grup de fans al fecebook enllaçant-lo al blog, el blog esta a la xarxa per qui vulgui entrar i estic molt agraït a tot els que ho feu i el que vinguin nous son benvinguts.
PD: Suposo que no esperàveu que omplis la pagina amb animacions i decorats nadalencs no? Si algun tenia la esperança de que mes endavant poses animacions amb fotos i dibuixos donant aire nadalenc he de dir que no serà aixi, penso personalment que son "cutres" i no crec que siguin molt adequats per el tipus de pagina. Aixo no treu que desitgi a tothom unes bones festes i que aviat faré una altre entrada al blog. Que passeu en la mesura del que pugueu un bon nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada