Al final ens entornem per on havíem vingut part 2

Quina nit a l'aeroport!, des de gent apilonada en racons dormint, a sorolls de les maquines de porta equipatge i molta llum que m'entre a la cara a traves la camisa verda fosca que vaig servir per cobrim-me els ulls.

En mica en mica la gent ja es va despertant i molts comencen a aixecar-se, per els altaveus de la terminal sona una veu anunciant un vol a Bali. Jo que a penes avia pogut dormir ja me desvetllo del tot, i veig com alguns desperten a tota la seva família que tenien tirada al terra amb sacs de dormir. El que mes me va impressionar va ser els nens que hi havia esperant el vol, ja que veies els pares morts de son sentats en una cadira i ells estaven corrent i jugant per la sala com si fos les 3 de la tarda. Suposo que es passarien tot el dia dormint i els pares tot el dia treballant, però per estalviar-se una nit de hotel la gent fa el que sigui.

A les 6 desperto en Pau que dorm com un tronc i anem a embarcar les motxilles a la zona de facturació de la monopolitzada terminal per Air Asia. Abans de acceptar les maletes en demanen el famós vol de sortida del país als 21 dies, nosaltres que ja ens hem assabentat de com va el tema, l'hi ensenyem i llavors continua amb la presentació del passaport i ens dona els bitllets de avio corresponents. Per cert els bitllets de avio de Air Asia, més que un tiquet de vol com els de les altres companyies sembla un tiquet del supermercat.

Passem el exhaustiu control aeroportuari, i desprès per aduanes on verifiquen el nostre passaport i ens expatrien de Malasia, ara ja estem en territori internacional al on acabem els pocs minuts de espera abans de embarcar.

7:25 del mati, el nostre vol surt de la terminal malaia amb direcció Manila (Clarck), Desprès del sempre emocionant enlairament ens quedem dormits fins que el fred de l'aire condicionat ens desperta.

Al cap de 3 fredes hores i mitja, arribem per fi a Clarck que es el aeroport de Manila, allà intentem treure pesos filipins que es la moneda de aquí però tot els caixes no funcionen, al principi pensem que son les nostres targetes de crèdit que no funcionen per que el caixer aparenta estar  be, però no. Allà al caixer mateix coneixem un noi angles i la seva novia australiana que també estan sense diners ja que ells tampoc poden treure diners. Per tant l'hi comentem al noi del bus i ell ens diu que no ens preocupem que pugem al bus i desprès pararem a un banc que acepte targetes internacionals. Al cap de uns moments ja tenim efectiu i continuem fins el centre.

 De camí preguntem a on podríem anar als nois que havíem conegut i ells ens diuen una bona zona on anar així que hi anem plegats i busquem un hotel econòmic per passar la nit i descansar. La veritat es que necessito una vacaina, tinc molta son.

Caminant i caminant, anem preguntant preus per tots els hotels de la zona, la lonley planet ens recomana uns de molt econòmics però estan en zones no gaire agraciades on la gent es molt pobre. Per tant en aquest carrer trobem un hotel per 900 pesos (14,94 euros), que és car però esta molt be. Una llarga dormida i ens despertem a la tarda ja, connexió a Internet i anem a sopar a un restaurant corea, que per aquí hi han molts, igualment que japonesos.

Com tota la carta estava amb lletres coreanes i no entenem res l'hi pregunto que puc menjar a la cambrera i ella me diu que si bull carn de porc, jo l'hi dic que si i em porta fetge de porc a la brasa amb arros i una salsa. Jo que a casa em feia fàstic el fetge i aquí mel vaig menjar tot jajaja, és el que te estar fora de casa que et acostumes a tot. Desprès de menjar fem un partida al billar i ens anem a dormir que estam molt cansats.

Avui ja ens hem aixecat tard i hem nat a fer una volta per la ciutat, a veure que hi ha de bo. Perdoneu que no hi hagin mes fotos però internet no funciona gaire be.