dilluns, 4 d’octubre de 2010

Descubrint la capital Filipines, Manila

Just quant un ja creu tenir per ma el sud-est de àsia arriba a filipines i es don conta de que no. Aquest país és un arxipèlag de illes situat al est de Vietnam, sud de Taiwan, i al nord de Malasia i Indonèsia. 
Durant mes de 300 anys va ser territori espanyol desprès de que fossin envaïts al 1519, per això hi ha molts carrers, hotels i restaurants amb castellà. Aquí es parla el filipí o Tagalo com ells l'anomenen, que sembla una mescla de idioma natiu i castellà, apart de això la gent te també un molt bon angles. La majoria de televisions que es veuen aquí son amb angles i la gent entre ells mateixos canvien de Tagalo a angles sense cap problema com si es tractes de bilingüisme que hi ha a Catalunya amb el català i castellà. 
La moneda local és el peso filipí, 1€ = 60 pesos Filipines, però s'aconsella portar de emergència alguns dòlars americans que son canviats a molts llocs, ja que alguns caixers automàtics no funcionen amb targetes de caixes i bancs europeus. Un dels que funciona bastant be és el Metro bank i es on la gent del aeroport recomana treure diners. Es més el autocar que porta la gent del aeroport de Clarck al centre, abans fa una parada a un Metro bank per treure diners. 
Al principi quant s'hi arriba et fixes amb els grans restaurants de cadenes internacionals, 7 elevens, grans centres comercials, botigues de roba de marca cares, i tot això et fa pensar que el país esta clarament desarrollat, però a la mateixa cantonada trobes barraques amb gent al carrer intentant calentar el menjar en un fogo de gas.
Degut a la antiga presencia espanyola, la gent de aquí és catòlica i molt devota, cosa que es manifesta com no també en els taxis al igual que Tailàndia, que per dintre tenen fotos de budes i amulets aquí estan plens de estampes de sants i verges, confiant en que la sort que els hi aporta el protegira de accidents o altres mals.
Manila, al 1571 els espanyols van arrasar un fort musulmà i allà van fundar la que seria la actual capital del país. El que li van posar significa "perla de orient", però de perla actualment no en te gaire, s'ha comvertit com altres capitals asiàtiques en un bullici de carrers colapsat de taxistes necesesitat de clients, ponts de formigó que aguanten a autovies de diversos carrils, cases de canvi de moneda de dubtosa serietat, aceres col·lapsades, i edificis que competeixen per aviam quin es el mes alt. Nosaltres no creiem que tinguem una estància gaire prolongada ja que l'estres de la ciutat també ens afecta i de tant en tant entres en algun 7 eleven amb aire acondicionat encara que sigui per comprar uns xiclets. Recorda bastant a Bangkok ja que els carres també hi ha molta gent demanant diners, venent tabac i d'altres tonteries com collarets, caramels. A diferencia de Tailàndia aquí la policia sembla mes amable i et resolen a l'instant qualsevol dubte, sempre es de utilitat quan busques algun carrer i no el trobes. Apart de la policia aquí hi ha molts guardes de seguretat en les portes de restaurants, bars supermercats, i hotels., que uniformats i armats amb porres, manilles i pistoles donen molta seguretat als carres.Tot i amb això sempre es te que anar amb compte i no vagar sol per carres foscos, ja se sap les ciutats estan plenes de gent que intenta treure diners de on sigui. 
Un altre consell que s'ha de tenir en compte es que els taxistes no son gaire legals, es a dir que no tots et porten a on t'agradaria. Hi ha 2 maneres de que t'estafin a no ser que sàpigues on vas i quant costa realment el trajecte desitjat. Un es  exigir de que connectin el taxímetre per que sinó et diran un preu exagerat, però si vas amb taxímetre et porten a fer voltes per tota la ciutat per que t'acabi costant car. La segona manera es pactar un preu fix molt inferior al que ells et diguin i encara que paguis mes sempre saps que no passara de allà. El millor es saber on vas i si esta molt lluny o no, si no es sap es millor mirar-ho a un mapa sinó es estafa segura.