divendres, 5 de novembre de 2010

Els temples de Angkor: Dia 1

Patrimoni de la humanitat per la unesco des del 1992, una inspiració divina per la creació de la capital del antic imperi "kemer" de Cambodja. Entre els segles IX i XIII els antic residents en el país cambotjà es van esforçar per superar els antic temples creats anteriorment, ja fos en vellesa, simetria i dimensions, una creació perfecta entre creativitat i devoció, tot aixo va acabar en la creació del major edifici religiós del mon. El centenar de temples que avui en dia han sobreviscut a guerres i el pas del temps son una mostra del majestuós imperi que s'estenia des de Myanmar fins a Vietnam, sent angkor el centre polític i social de tot el gran imperi. Una ciutat que tenia un milió de habitants en una època en que era una xifra espectacular, comparat amb les capitals europees de aquell temps.
Avui en dia Angkor es el orgull de tots el cambotjans i el principal motiu de truisme al país, sent una gran font de diners, competien el sector del turisme amb els altres poc dessarrollats, ja que tot viatger por poc interes que tingui no es vol perdre la seva desmesurada vellesa sent 8à meravella del món.
Informació per fer una visita:
Les entrades es tenen que comprar a la taquilla oficial de Angkro amb passes de 1dia per 20$, 3dies per 40$, o 1setmana per 60$. Totes les entrades requereixen fotografia de carnet que et prenen amb una web cam a les taquilles, la pèrdua del tiket d'entrada suposa una multa de 30$ més, i cal conservar be per que la tens que mostrar a totes les entrades de tots els temples. El horari és de 5:00 a 18:30 i un cop surts del recinte ja has gastat una entrada de un dia, per tant si te has deixat alguna cosa al hotel oblide-te'n fins que tornis per quedar-t'hi.
Sona el despertador a les 6:30 del mati i ens hem llevat per esperar el tuk tuk, que havíem contractat ahir a la porta del hotel. Ell tenia que estar allà a les 7, però al final ha vingut a les 7:30. Uns 15 minuts de camí ens han dut fins a les taquilles principals per comprara els tiquets, on un formiguer de turistes japonesos, coreans i falangs en busos de visites guiades feien cua per adquirir les seves entrades. Desprès de decidir-nos sobre si agafar el pass de 1 o 3 dies al fina hem optat per el de tres, aixi que 40$ que s'han embutxacat les arques de l'estat cambotjà. Una foto de la web cam de les taquilles, i ens han donat les corresponents entrades.
Un tros de carrera ja per dintre el recinte, que es com un parc natural molt gros on tot esta molt cuidat per jardiners que netegen les vores dels marges, i molt vigilat amb policies controlant en tot moment els vehicles que passen, arribem al temples mes gran de tots, el Angkor Wat, la estructura de perdre més gran de tot el recinte i la veritat és que es espectacular, en una època on no hi havien maquines per la construcció de estructures de tals dimensions es devia trigar molt de temps en acabar-ho, apart de ser immensament molt gros, cada petit racó esta treballat minuciosament, dedicant-l'hi moltes hores. La gent abans de arribar a entrar, abans de creuar la passarel·la que uneix en camí fins al temples separats per un fusat ple d'aigua com els que hi havien en els castells en la edat mitjana, ja l'ametralla de fotos. Desprès de una caminata per dintre i fer algunes fotos, hem sortit a l'exterior on una munió de nens ens intentaven vendre alguna cosa, ja fos begudes, flautes artesanals, polseres, camisetes i com no tot de postals de la majestuosa obra. Al final jo l'enric he comprat 10 postals per un preu ridícul de 1 dòlar. Desprès de buscar el nostre conductor de tuk tuk entre tots els que estaven a la porta esperant la gent, hem continuat el trajecte fins acabar de veure totes les altre estructures, on cap allà les 3 de la tarda tornàvem a l'hotel a descansar. Ara son les 8 del vespre i no sabem si gastar un dia mes de entrada demà, o deixar-ho per un altre dia.


Les següents visite que farem dels 2 dies més que tenim, no seran a les 7 del mati, ara com que tenim les entrades ja les podrem fer mes tranquil·lament, i mes tard, no caldrà que ens aixequem a les 6 del mati com hem fet avui.