divendres, 10 de setembre de 2010

Mae hong son, això sí que esta perdut entre muntanyes

Ja estem aquí Mae hong son. Ahir va ser el definitiu, desprès de pensar que ja n'hi havia prou de Pai, vam agafar un autobús que ens va portar a la nostra nova destinació, la ciutat perduda en mig de les muntanyes, on la seva província delimita amb Myanmar tan al oest com al nord.
Mae hong son es una ciutat molt tranquila tant de dia com de nit, Pai també però com a mínim hi ha un grup de gent jove, entre falangs i tailandesos, que cada dia es junta en el mateix bar, creant molt bon ambient (potser aquí encara no l'hem trobat). En comparació en els temple aquí son bastant mes bonics però amb una clara influencia birmana, on es pot apreciar per els budes de dins les capelles tenen adorns lluminosos i figures diferents, i es que la província de Mae hong son es com un país apart.
Ahir nomes de arribar vam buscar allotjament i desprès de caminar amb les pesades motxilles una estona i no trobar massa oferta ens vam decidir per un hotel de 300 bats(7,67euros) la nit. Es el Mae hong son hotel situat a 200 metres del carrer principal, les habitacions, son amplies, netes amb una segona habitació petita per canviar-se, bany, i sense tenir que dir-ho a recepció (a diferencia de altres llocs), netegen l'habitació cada dia. Desprès de instalar-nos vam anar a llogar una moto que ens he surt 50 bats mes cars que a Pai, total 150 per dia. Desprès de emplenar el diposit que per descomptat tel donen ven vuit vam voltar una estona fins que vam tenir gana. Un sopar una partida al billar en un bar, i a dormir.
Avui desprès de esmorzar hem tirat per la carretera que marxa del poble direcció Pai fins a una cascada de un parc natural, concretament la "Phasua waterfall", era una de les mes impressionants que havíem vist fins ara, a mes la nit anterior havia plogut i l'aigua vaixava amb molta força. Desprès de fer unes fotos i veure que un bany apart de estar prohibit avui, era impossible, hem continuat carretera amunt fins que hem pujat fins a dalt de tot de la muntanya on a sota es veia tota la vall per una carretera plena de corves i pujades molles amb una boira matinera típica dels matis als carrers de casa, que mai aviam vist en el aquí.
De baixada hem parat en un parc natural mig inundat per les pluges del dia anterior i el desbordament del riu del costat, on com prometia el cartell hi havia una cova amb uns peixos grandiosos de mig metre com a mínim, segons la gent de allà n'hi havia fins a un metre.
Volta a peu per el lloc no gaire llarga que començava a ploure, i dinar en els menjadors de menjar local que hi ha a la entrada del parc, costelles de porc a la brasa 60 bats (1,53€), mig pollastre a la brasa 60 bats, 2 plats de arros 20 bats(0,50€), una aigua gran per 13 bats (0,33€), la conta i ja hem dinat.
Per sort ja avia parat la pluja i de nou amb la scooter hem tornat a la carretera que hens ha dut desprès de una bona estona conduint una altre cop al poble. Emplenem el diposit de sense plom 91 a la gasolinera de la entrada, i acabem de emplenar la camera de fotos visitant algun temple mes de la ciutat.
Ara emplenem la panxa menjat alguna cosa en el bar amb wifi que hi ha en el carrer principal concretament en el encreuament mes gran del poble on diria que es el únic amb semàfor. Cross road és el nom, bona musica, no gaire car i amb billar a la planta superior.