dimarts, 2 de novembre de 2010

Kompong Thom, la ciutat on no havíem de haver parat.

I es  que per fer el camí mes curt de viatge a Siem Reap vam parar contra tot consell a la ciutat que quedava entre mig. Com sempre la lonley planet, la consellera de viatge, i a pesar de que ens va recomanar no parar a la ciutat que quedava entre mig, dient-nos de que era nomes una ciutat de camí que vivia de la gent de carretera ja fossin transportistes o turistes que sels acabava el dia i feien  nit a la ciutat, i que no s'hi podia trobar cap encant en  ella. Peró tossuts com sempre ens hi vam parar a fer un dia de descans ja que no teníem pressa i no volíem fer tot el trajecte de un sol tros.


A la carretera principal mateix hi trobareu els principals serveis de la ciutat ja que es el centre de la mateixa i aixo esta destinada. Els petits carrerons que es veuen néixer a la carretera son plens de trossos mal asfaltats i pols per tot arreu per aixo la majoria de botigues estan situades al eix vertebral de la ciutat, i tant el hotel i el guest house, que son les 2 úniques opcions que teniu per allotjar-hos estan allà mateix un al costat del altre amb el mateix nom. Un es el Arun hotel que te una entrada ben gran i uns preus mes elevats i al costat hi ha unes escales que pugen al primer pis sense cap cartell que indiqui res. Per tant els turistes que no miren tant per els diners al no veure el gues house optaran  per passar la nit al hotel sense trencar-se el cap buscant res mes, ja que solen estar cansats de tota el dia viatjant. Peró com que nosaltres no ho estàvem tant i no ens era igual pagar 5 que 25 vam preguntar per el guest house i desprès de intentar amarga-nos ho, el vam trobar. Una nit per 5 dòlars, una habitació ens un tercer pis ben decorada, acollidora, sabó xampú i aigua mineral de cortesia, dutxa amb aigua calenta (que no tot arreu en tenen), televisió sense canals internacionals i no gaira mes.

Al dia següent, en aixecar-nos vam anar a la estació de bus per agafar un destinació a Siem reap, que segons havíem llegit era la millor opció per estar-se a Cambodja, fins fa poc era una població mig morta però va descobrir que el turisme era un bon negoci i que si condicionava amb mes guest house, bars, restaurants, i d'altres serveis i es convertiria en la destinació numero 1 del país.
Un bus amb aire condicionat per 4 dòlars ens va dur de  Kompong Thom a Siem reap, creuant petits pobles de pagesos on a la porta de cada cassa hi havien baques índies lligades menjat herba i bevent aigua dels estanys que la rodejaven, on a partir d'allà s'estenien immensos camps inundats de aigua on es cultivava l'arros, i d'altres zones on al costat de la carretera hi havia parades on es venia fruita i aigua mineral per a tots els que passaven per allà.
video
Cap a les 2 pm arribarem a la nova ciutat i desprès de revisar el plànol decidint quin guest house estava ben situat i quin tenia bon preu, decidim anar al green town, que un tuk tuk ens hi porta per un preu de 2$.

Green town, es un guest house situat en un carreró transversal just al costat del riu on és una via per creuar tota la ciutat ja que es molt fresca degut als arbre que hi fan ombre i no hi ha massa transit que molesti al vianants, de fet molta gent local hi acudeix per llegir i passar el dia relaxada-ment i llegir. El guest house ofereix wifi gratuït, ordinadors de taula per utilitzar, taula de jugar a billar, un bar animat a la nit, i per la tarda es posant pel·lícules en la grossa pantalla de tele que te. Servei de bar i restaurant, habitacions netes però molt senzilles amb bany però dutxa sense aigua calenta, soposo que pagan una mica mes es pot aconseguir en el mateix una habitació millor, però aquí fa molta calor i l'aigua calenta no es fa servir gaire, a mes de bon mati una dutxa freda et desperta més. Peró es te que vigilar en una cossa, el amo del mateix es molt intel·ligent i no vol que paguis ni la nit d'estada, ni el menjar, ni res de res fins que marxis, per tant que tu vas menjant, bevent, dormint i tot el que vulguis sense pagar, que ell ja va prenent nota i al final et passa la factura. Aixo es una bona estratègia per que el client sense que es doni conta vagi gastant i al final es trobi tota la factura.
Ara toca descobrir tota la nova ciutat on ens trobem que de moment te bona pinta i sembla que serà millor que la caòtica ciutat capital de Pnom penh i molt millor que la bruta i deixada ciutat de pas de Kompong Thom.