Calorosa, i sufocant però amb el seu encant. Dons si el vol (que no vam perdre) de Kuala Lumpur ens va dur a Phnom Penh la capital de Cambotja, desprès de fer cua amb el avio a la pista de aterratge degut a que un dels vols que sortia primer agües tingut retard. Un agradable vol però amb molta son ja que no havíem dormit res a la nit abans, ens va plantar a el aeroport cambotjà, allà desprès de emplenar el típic informe per entregar a aduanes com en els altres països ens van denegar la entrada al país. I es que a diferencia dels altres països a Cambodja es te que adquirir un visat abans de passar per adunes en el mateix aeroport, es a dir que desprès de baixar del vol es te que pagar 10 dòlars americans o el equivalent en qualsevol moneda, i tornar a emplenar un altre informe que també sol·licita fotografia de carnet. Per sort nosaltres teníem fotos de quan aviem renovat el visat a la oficina de immigració de Chiang Mai, Tailàndia, i desprès de pagar 100 ringuits ja que no teníem dòlars vam entrar al país.Phnom Penh es la capital del regne de Cambodja i la ciutat mes gran del país i més poblada. A primera vista sembla que te gran semblança a Tailàndia però mes pobre, encara que el encant de la gent es manté o aixo ens ha semblat en els pocs moments que hi hem estat, encara que els conductors de tuk-tuks son igual de passats i te intenten estafar com a tot arreu, encara que parlant de estafar la el lloc on sembla que sigui un esport olímpic aixo de estafar, és a Manila. On hi ha gent pobre sempre te intentaran treure els diners, però la gent sembla de molt bona fe i sempre pots acabar fent algun amic.
1 euro equival a 5400 KHR riel cambotjans. El riel cambotjà és una moneda molt baixa i per tant canviat per exemple 10 euros et donen un feix de bitllets que sembla que siguis milionari, però en realitat nomes portes 10 euros, per tant per pagar un dinar en un restaurant has de desembolsar un feix de bitlles impressionant, però aixo no és tot, com que la gent local ha vist que la seva moneda no es gens practica ha optat per fer servir el dolar americà ja que es la divisa mes internacional, encara que ara no passi per bons moments, i aixo ho ha embolicat mes, per tant tot els preus de les coses estan en dòlars, i a tot arreu es fa servir les 2 monedes indistintament, pots pagar alguna cossa en dòlars i que et tornin el canvi en riels o al reves. A mes els caixers automàtics donen diners en dòlars, fent que la moneda local sigui del tot inútil, a mi em recorda el principi del euro en el nostre país, si feu memòria recordareu que els primers mesos del any 2000 el euro i la pesseta convivien dia a dia, aquí passa exactament el mateix però en un estat permanent, fent que sempre estiguis calculant la conversió, ja per pagar o per quant et tornen el canvi en difernta moneda.
Deixem de banda el tema monetari, en arribar al Royal Guest House, el lloc triat per allotjar-nos vam anar a fer una volta i menjar alguna cosa, però el sol implacable va fer que acavesim desprès de caminar uns carrers enllà en una terrassa de un bar on un plat de menjar i una cervesa local, Angkor beer, ens van acompanyar. A la tarda una indispensable migdiada i desprès a la nit una cervesa en un bar, un billar i sopar. Cansats vam arribar a la nostra habitació de 8$ la nit o no ens va costar gaire dormir-nos, desprès de pujar les escales fins a un 5é pis.Avui es un dia nou, desprès de la maratoniana jornada sense dormir del dia i la nit del aeroport, avui estàvem nous. Com que havíem anat a dormir la nit anterior dora, avui també ens havíem aixecat aviat, i hem anat a fer el turista per un temple que ens queda a tocar del hotel situat al costat del riu, on hem fet unes fotos però la càmera ha quedat sense bateria a mitja visita i ens hem quedat a mitges nosaltres també, per tant demà tornarem per acabar de fer fotos.
El aire condicionat ha sigut el principal motiu de la nostra darrera passejada, fos fins a el centre comercial situat al mateix carrer del guest house, on he tret diners per primer cop en un caixer cambotjà, evidentment el caixer ha donat dòlars, i com que havia perdut el telefon mòbil a filipines aquí me comprat un iphone 4 per un preu de 100$, no sabia si era original o no, la noia de la botiga evitava la pregunta com podia, però el preu era excessivament varat, al donar-me la caixa i les instruccions he comprovat que no era original, però a diferencia del primer que vam comprar a Bangkok aquest funciona molt més be i el tacte de la pantalla es molt mes precís, per tant meravellat amb la qualitat de la falsificació l'he acabat comprant.
Relax al gues house és el que toca ara, i demà continuarem amb la visita de la capital ja amb la bateria de la càmera de fotos carregada metrallant tot el interessant que veiem, si el internet ho permet demà intentarem fer una entrada nomes fotogràfica.A per cert aixi és com van quedar els peus den Pau despres de fer un passeig per la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada