dilluns, 1 de novembre de 2010

Abandonem la capital

Dons si cansats de estar ja dies a Phnom Penh, avui desprès de aixecar-nos en la nostra habitació del 5é pis al Royal guest house, ens hem carregat les maletes a la esquena i sortejant pesats conductors de tuk tuk, que volien treure'ns com sempre els diners em posat rumb a l'estació de bus. Phnom penh no és que no ens agrades, però es repetia la experiència de les altres ciutats immenses, la sensació de que al final es fa pesada i caòtica i a més aquesta semblava que fes un efecte hivernacle on la calor era molt pesada.

La nostra següent destinació teníem pensat de que fos Siem Reap, el punt de partida per visitar el temples de Angkor la 8à meravella del mon i parada obligada a tothom que visita Cambodja, però com que es troba a una distancia considerable de la capital, direcció nord-est, hem fet una petita parada entre mig. Per tant hem decidit parar a la ciutat de Kompong Thom, una ciutat  amb poca cosa mes que una parada de bus i un centre comercial ubicats a la carretera principal per tothom que fa una parada.


En arribar a la estació de bus de Phnom penh, la capital cambotjana, no ens ha sigut difícil orientar-nos ja que els preus estaven escrits en un cartell ben gran junt a els horaris i la destinació. Era vora les 10 però no quedaven tiquets fins a les 11:30, ja que el autobús que va fins a aquesta població també porta els passatgers que van fins a Siem Reap, per tant haben pagat el preu de 6 dòlars americans per la compra dels 2 tiquets, hem segut una estona de espera en els bancs de pedra de l'estació. Un cafè fred i quatre galetes han sigut el esmorzar, i passatemps per que fos hora de marxar en direcció a la nova ciutat. Tot just allà hem conegut una parella de espanyols que ens han començat a treure tema desprès de que veiessin la meva guia de viatges en castellà que jo estava llegint en aquell moment. Es tractava de una noia de Murcia i un noi de Barcelona, que tant mateix com nosaltres havien deixat penjat a casa la feina i tota la seva vida per anar a veure mon. Nomes feia 11 dies que havien sortit de casa i nomes havien vist Tailàndia, nosaltres els hem explicat que feia 4 mesos que portaven viatjant i hem intercanviat direccions de email per seguir en contacte, per si potser les nostres rutes es tornen a creuar. Ells es dirigien cap al sud, a la ciutat de Sihanoukville, zona de costa molt turística on els preus son lleugerament mes alts, però les platges ho compensen. Nosaltres també habiem pensat en visitar aquella costa del sud del país però la veritat es que no ens be de camí, degut ha que la nostra principal prioritat en el regne de Cambodja es veure els temples de Angkor i el nostra visat a diferencia de Tailàndia no es de llarga durada. Aixo no és Europa on cada un pot viatjar al país que vulgui hi estar-s'hi il·limitadament el temps que vulgui.
Sortir de la ciutat no ha estat fàcil ja que el trafic era dens i mol lent, mes tard ja nomes es veia camps d'arros, i es notaven els vots de la carretera mal asfaltada que segons em vist sembla la principal ruta per creuar el país, com ja hem comentat abans Tailàndia es pobra però aixo encara ho hes mes. Un cop realitzat mig camí del recorregut total el autobús ha dit prou i ens hem quedat en la carretera en mig de la nada amb el bus parat que ja no arrancava. El conductor que ja savia per experiència on estava el problema i els viatgers locals que ja estan acostumats a aquestes petites averies han baixat del vehicle a espera a fora que tornes a funcionar de nou. Els farangs com nosaltres ens hem estranyat davant d'aquest fet i hem sortit també a fer un cop d'ull. El conductor amb eines en ma i camisa fora per no embrutar-se estava reparant la averia i que al cap de 30 minuts ha sigut solucionada.

Desprès de creuar petits pobles mes hem arribat a la ciutat de Kompong Thom, de moment no hem vist gaire que fer ja que estàvem cansats desprès de 3,5 hores de bus per una carretera amb mal estat. Nomes de para el bus tot de busca-vides caimans ens han vingut a intentar vendre'ns alguna cosa i treure'ns diners, però com ja hi estem acostumats amb nosaltres no ha funcionat. D'Avant la parada de bus hi havia el guest house que recomana la guia lonley planet i allà per 5 dòlars la nit podem dormir els 2. A la capital estàvem pagant 8 dòlars en una no gaire acollidora habitació en un 5 pis amb mes de 100 escalons per arribar-hi i aquí la habitació es molt mes neta i tot per 5 $, per tant ens surt la cosa molt millor.

Aixi que poc hem descobert amb el poc dia de sol que quedava i una connexió a internt per cable a 1$/hora ens hem pogut treure les ganes de connectar-nos a internet. Demà serà dia per explorar la ciutat i sense entretenir.nos mes farem camí a Siem Rieap.