dissabte, 11 de desembre de 2010

Visita al mercat flotant

Si, ja se que no es el genuí, el de veritat, el que esta situat a poc kilòmetres de Bangkok, que aquest nomes és una petita replica de joguina, però ja que estava a la vora d'ell no podia deixar passar la oportunitat de veure'l.

El dia es presentava calorós, la opció per arribar a ell era agafar una moto, o una bicicleta, com que la bici era mes barata i ajudava a rebaixar la panxa decideixo arribar-hi pedalant, desprès de creuar uns carrers i el pont general que et condueix fora de la illa, un pont de nit enllumenat de una manera peculiar arribo a la carretera que em duia al mercat. Uns metres més i ja hi soc.


La calor a questa hora del dia es sufocant i desprès de creuar mitja ciutat la suo hem recorra tot el cos mentre faig cua per entrar al mercat. Esta ple de cotxes, que volen dirigir-se al aparcament, i un noi vestit amb un peto que es creu ser com a mínim del "equipo A" dirigeix el trafic per evitar embolics. Jo com que amb la bicicleta soc petit entre tant 4x4 em colo sense problemes entre ells, i arribo al aparcament de motos, on desprès de lligar la bicicleta a un pal de llum em poso a cobert del sol.

Dons ja estic al mercat, com que no he menjat res en tot el dia i la oferta culinària es molt extensa en aquest llocs em demano uns pinxo de carn i un arros glutinós a la graella per dinar alguna cosa. Aquí esta tot ple de ombres per poder caminar, però també esta ple de turistes de totes les nacionalitats amb important càmeres de fotos a una ma, i a l'altre el manual per aprendre a fer-les servir. Es una cosa molt típica dels japonesos i coreans, podreu trobar el que fa el recorregut amb la seva càmera compacta programada per fer les fotos de la família, però també trobareu una gran quantitat de càmeres reflex, com si tinguessin una gran afició per la fotografia, gent amb trípodes buscant la imatge prefecte per desprès poder farda davant dels seus familiars. A mi també m'agrada fer fotos però jo vaig amb la meva modesta casio, que no fa unes espectaculars fotos com aquestes càmeres de preus elevats, però no em puc queixar.
També esta ple de escolars que fan visites en grup, des de els més grans que es passegen al seu aire, a els més petits tots vigilats per les professors que no treuen l'ull de sobre. Estants i estants de tot tipus de productes, des de menjar a roba, records tant del mercat com de Tailàndia, decoració per la llar, figures espirituals budistes i fins i tot una farmàcia per si hi ha algun contratemps.
Desprès de quedar tip de veure el mercat i fer fotos descanso en alguna ombre per mentalitzar-me per tornar, la calor es igual o mes sufocant que abans, però segueixo una altra ruta de tornada als voltants del hotel. Un camí ple de arbres donant ombre i ruïnes de la antiga ciutat em porta de camí a un santuari que decideixo entrar. La entrada és gratuïta però a la porta hi ha una dona que ben flors per posar als budes de dintre el lloc  i varetes de encens a canvi de la voluntat que pugui donar el viatjant. Creuo la porta cap a un jardí ple de dones vestides de blanc, totes callades, passejant i meditant, al fons del jardí una immensa estàtua de buda que la admiro mentre quedo impressionat de tanta gent callada amb els ulls tancats, amb el cap baix algunes de aquestes dones vocalitzen oracions però sense fer-les sonores, i d'altres semblen dormir, però en quant les enfoco amb la càmera obren els ulls com si me avesin vist, jo les acabo retratant.
Més endavant arribo a un llac amb les vores plenes de dones assegudes vestides de blanc meditant i llegint llibres, per el que puc acabar sabent es un centre de meditació femení i que depèn del compromís que tinguin amb la seva religió, es a dir si es consideren lligades molt a ella, algunes passen 2 dies al mes aquí meditant i resant, seria com un monestir de monjos però per dones. A mi em recorda més a un manicomi, però es comprensible si ho compares amb els monjos, ells també vesteixen estrafolària-ment i fan les seves reverencies i pregaries a buda.
 Desprès de veure un altre aspecte de la religió en aquest país, agafo la bicicleta i segueixo per aquest camí mal asfaltat però ple de vegetació a diferencia del calent asfalt, i continuo travessant temples i fins a creuar de nou el riu general tornant a estar dins la illa. Segueixo fins al guest house que fa molta calor i una dutxa ajuda a treure'm el calor de sobre. Desprès de repassar les fotes fetes vaig sopar i far una cervesa per acabar el dia. A dormir que demà hi aura mes per veure.