Al final ens entornem per on havíem vingut part 1

Al final no ens hem entretingut més amb la capital malaia i hem tornat per el mateix camí que havíem vingut, però tot això nomes fins el aeroport, perque allà no teníem reservat cap vol cap a en lloc, hi anàvem sense destinació, ni cap visat per enlloc. Anàvem a l'aeroport en busca de on ens portarien les companyies aerias segons els seus preus, es a dir, ens hem plantat a l'aeroport amb la motxilla a l'esquena i res més.

Ahir desprès de voltar tot el dia per la ciutat, veure que tot es molt car, que a les zones barates el ambient no es massa bo, i que per la nit apart de rates com gats, també hi rondaven bastants sense sostre, decidim deixar estar la ruta per la Malasia peninsular i abandonem el país per el mateix aeroport. Per Internet varem estar tot el vespre buscant vols cap a on fos a baix preu, i que la destinació fos un lloc econòmic, però desprès de buscar molt per totes les companyies, i tenir problemes per pagar amb la targeta de crèdit ja que per fer la compra necessito el meu telefon mòbil amb la targeta Vodafone i aquí tinc una targeta telefònica tailandesa (que tampoc funciona), vam decidir anar a dormir i l'endemà anar a l'aeroport a preguntar, a quin lloc podríem anar.

Dit i fet, aquest mati ens hem aixecat a les 7 per anar a buscar vols, però Kuala Lumpur te 2 aeroports. El un és l'aeroport internacional de Kuala Lumpur o "KLIA" com es sol abreujar, i l'aeroport Sultan Abdul Azziz Shah o simplement Shah com es conegut.
El primer és gros, modern hi operen moltes companyies aèries, te molts restaurant, sales de espera, i l'aire acondicionat es nota nomes de entrar.
El segon és més petit, l'aire acondicionat es nota lleument, les taxes per volar son mes barates, quatre cafeteries, un McDonald, un Kentaqui Fried Chiken, una botiga i catre tonteries mes formen el seu vestíbul.

La principal característica és que de la pissarra de vols (amb uns 10 per pantalla) nomes un no es de Air Asia, la resta son la companyia low cost per excel·lència, com sempre dic, és la ryanair de Àsia.

Desprès de preguntar si hi havia alguna altre companyia a la terminal, i obtindre una resposta negativa hem preguntat el vol mes varat a on sigui. Les opcions eren: Bangkok que esta molt ven connectat amb Malasia i a més veníem de allà, Singapur on el nivell de vida es un dels mes alts de sud-est asiàtic, Hanoi la capital vietnamita però que es necessitava un visat aconseguit a la ambaixada prèviament, i Manila la capital de les illes Filipines.

Ens hem assegut un moment pensant que podríem fer: Vietnam la veritat és que era una bona opció, i volem fer aquesta visita abans de abandonar la zona, però no teníem visat. Bangkok ja la teníem vista i era Tailàndia i si entràvem de nou a Tailàndia no podem abandonar el país en pocs dies per que sinó perdríem el nostre visat. Singapur és Europa, carrers impecables, hotels cars, grans centres comercials amb cares compres, i una moneda el dolar de Singapur que no ens afavoreix gaire el canvi. Per tant ens varem decidir per visitar la capital Filipines.

Comprem el vol, però la hora de marxar és a les 7:25 del dia següent, i teníem que estar tot el dia i nit en el aeroport. Per tant jo començo a llegir la lonley planet i em donc conta amb tota la dormida que per entrar a filipines abans necessites tenir el vol de sortida del país. Per tant vaig a la noia de Air Asia que me ha venut el vol i l'hi comento, ella em diu que si, i que no me volen a a bord sense el vol de sortida. Desprès de replicar-l'hi per que no m'ho avia dit abans ella em diu que nomes ven bitllets de avio i que si no jo no tinc vol de tornada no es culpa seva, que ella no es una agencia de viatges.

Per tant totes les hores que teníem de esperar-nos avorridament es converteixen en una carrera per trobar un vol varat al cap de 21 dies des de avui(els visats a Filipines son de 21 dies) abans de embarcar a les 7 del mati. Per tant preguntem si ells tenen vols de sortida varats cap alguna altre destinació, i ens diuen que no, que nomes tenen vols de tornada a Kuala Lumpur o a Kota Kinabalu, una altre destinació dins de Malasia.

Sortim del aeroport Shah buscant un taxi cap a l'aeroport de KLIA, en busca de un bitllet de avio Manila (Filipines)-Hanoi (Vietnam), però voltem per les oficines de totes les companyies aèries del modern aeroport i no trobem cap vol des de Manila, per tant tornem a l'aeroport de Shahs a comprar el vol de tornada a Kuala Lumpur. Tot cansats de voltar per els 2 aeroports fem una parada en un dels restaurants del aeroport barato a menjar un arros amb pollastre que ja estàvem desmaiats de passejar i voltar amb les motxilles. Mentre dinem aprofitem la connexió wifi gratis del aeroport i busquem un vol per internet amb l'esperança de puguer anar a Vietnam sense passar per la capital malaia un altre cop. Desprès de trobar-ne un tot esperançats ens donem compte de que per poder comprar-lo hem de pagar amb una targeta de crèdit de uns determinats bancs. Per descomptat no tenim targetes de crèdit de bancs filipins així que un altre cop tornem a estar allà mateix. (Que dura es la vida jajaja)

Tot cansats de buscar ens rendim i acceptem les opcions de air Asia, per tant comprem el vol de tornada de Manila la capital Filipina a Kuala Lumpur. Ara toca esperar, son les 6 de la tarda i el vol surt a les 7 del mati del dia següent. Busquem un endoll per carregar els ordinadors i passar el temps connectats a Internet.

En mica en mica el col·lapsat aeroport es va buidant, tots els restaurants excepte el Mc donalds tanquen, els bancs de canvi de moneda treballen a la meitat i el personal del mateix aeroport disminueix. Això si la presencia de les patrulles policials es manté igual. Peró ens donem compte que hi ha molta gent igual que nosaltres que esta esperant el seu vol a les sales de espera, tant gent jova com gent gran es fa el seu lloc a l'estil "mendigo" amb tovalloles, estores, sacs de dormir i alguns nomes amb la motxilla de coixí.

Per tant seguim el exemple i muntem el nostre campament base en un racó de una paret, les tovalloles de platge al terra i la motxilla al cap. Encar que sembli mentida aconseguim dormir, però una alarma de la maquina porta equipatges comença a sonar i ens desperta de el nostra lleuger son. Amb una mica de gana ens acostem al Mc Donalds ja que es l'únic obert aquelles hores i fem unes patates amb una hamburguesa.

La son ens ha marxat, així que tornem a connectar-nos a internet per passar el temps fins que son les tantes i tornem a tenir ganes de dormir. Per mi ja es impossible ja me desvetllat i mentre en pau dorm jo gasto la bateria de la PSP que ja la havia carregat al hotel a consciencia.

La historia del vol no ha acabat i continuara a la següent entrada...