Ahir i avui: últims dies a la capital

 Ahir: 30 de octubre ja una mica farts de la ciutat Phnom pen vam anar a fer una altre volta per el passeig del costat del riu on vam acabar de fer les ultimes fotos acabant de metrallar la ciutat. Desprès de que tot el dia en Pau hagués estat no gaire fi de l'esquena, vam anar a fer una volta per la ciutat cansats de estar al guest house navegant per internet i mirant el vent d'on be.

Aprofitant la caiguda del sol, on la poca intensitat dels rajos ja no et crema la pell n'hi et bull el cap vam sortir a fer una petita volta per la zona del passeig que voreja el riu i fins a arribar a una plaça, que ja havíem estat i que per aquella hora esta molt animada amb tot de gent local que surt a prendre el aire i vol seure en un lloc que no sigui un bar per no gastar. Com ja ens havíem fixat en moltes ocasions, la gent de aquí no entén que es seure en un bar, ja que ells mai ho fan, ells normalment compren unes cerveses al 7 eleven de la cantonada, o una botella del whisky local i una bossa de gel, i passen la tarada, mentrestant veuen discuteixen i parlen dels temes més habituals, però cada cop degut al alcohol el to de la conversa va augmentant. A casa aixo es diu "botellon" i fa molt de temps que ells ho practiquen. 

Peró en la plaça de aquest lloc es una mica diferent, ja que la gent aquí fa esport, corrent o jugant alguna cossa amb els altres, o llegeixen i fan fotos. Un dels esports que ens va cridar la atenció va se que jugaven a bàdminton però amb el peu. Un joc que consisteix en fer tocs passant-se del un al altre una ploma amb els peus. Per més claritat aquí teniu un vídeo.

Mes tard quan vam tornar al hotel vam preguntar al noi de recepció per el monument de la independència i desprès de indicar-nos on estava i que era millor visitar-lo de nit vam esperar-nos per sopar i mes tard el vam visitar de nit que estava enllumenat per uns potents focos, és el orgull dels ciutadans commemorant que en 1958 els francesos  abandonaven el país donant llibertat total al poble cambotjà per dirigir i administrar-lo com creiesin convenient. Actualment nomes es tracta de la rotonda mes grossa de la ciutat i serveix per descongestionar el estressant trafic.

Avui poca cosa hem fet mes que aixecar-nos, menjar alguna cossa i pensar on seria la nostra pròxima destinació. Entre elles havíem pensat que fos una ciutat de la costa del sud que es diu Sihanokville, per no ens be de camí, aixi que pensem dirigir-nos al nord, la ciutat de Siem riep, que és el centre de sortida de tota la gent que vol visitar els temples de Angkor. Demà decidirem s'hi hi anem de una sola tirada o fem alguna parada per el camí.