divendres, 8 d’octubre del 2010

Deixant la bulliciosa capital

Manila una capital mes caòtica que Bangkok, per això deixem la capital filipina i anem direcció una zona mes fresca. Triem una ciutat a la vora del mar i no gaire lluny de la capital, un bona destinació es Olongapo. Una ciutat a la costa oest de la illa de Luzon que es la mes gran del arxipèlag filipí, província de Zambales a 2 hores de bus des de Manila. Tranquil·la més fresca i amb una platja suficient neta per banyar-se encara que no sigui una illa del sud.



Ahir desprès de aixecar-nos aviat per anar a l'estació de bus, vam agafar un autocar amb aire acondicionat que per 170 pesos i 2 hores de vots per carretera ens va dur a la nostra destinació, on també hi hanava molta gent filipina de vacances ja que escapen de la bulliciosa, pesada i sorollosa Manila, per relaxar-se i jugar al mar. La majoria no es poden pagar un vol a les illes del sud, per tant per ells es una destinació ideal i per nosaltres també per que aquí la gent es mes relaxada i no molesta al viatger intentant vendre-li tonteries a preu d'or.


En arribar a la estació d'autobús, no aconseguíem trobar cap taxi per anar al centre a linia de mar, però si hi havia els jeeps de l'exercit antics que aquí els reconstrueixen en minibusus per fer-los servir de taxi. Es una de les primeres coses curioses que un veu nomes baixar de l'aeroport. Amb l'ajuda de un guarda de seguretat que parlava angles vam trobar una moto amb sidecar que aquí també son molt comunes que per 100 pesos en va dur al centre.

Encara que a primera linia de mar no era molt bona idea ja que els hotels eren bastant cars per aixo estem en un de un carrero mes endins. Amb una piscina que esata prou be per fer un bany, amb sombra i calor que s'esta millor que a la platge. Habitacions amples amb bany i nevera, televisio per satelid capaç de agafar TVE amb castella que fa molt de temps que no veia la tele que no fos amb angles o llengues que encara entenc menys. Ja habia vist canals amb alemany, frances, ingles, arab, xines, tailandes, filipi, i japones, pero encar no habia vist cap canal amb castella i molt menys de españa, per aixo amb va fer gracia quan ahir vaiug engegar la tele i el vaig trobar. Relax i tanquilitat que es el que ara toca.