divendres, 19 de novembre de 2010

De nou a la ciutat capital: Bangkok

Sense cap problema hem arribat avui a la ciutat de Bangkok. Quina carretera!, plena de bots, forats i baques índies que es creuaven per el mig, camps d'arròs anegats i el soroll de l'autocar de fons han amenitzat el camí des de Siem reap a Poipet, la ciutat que fa de frontera entre Cambodja i Tailàndia.


Al final com sempre el autobús que ens tenia que venir a buscar a les 7 del mati ha arribat tard. Amb tota la mandra que ens pesava a sobre a les 6:30 del mati ens hem aixecat i fet una dutxa freda per despertar-nos, a la nit abans com que ja aviem passat comptes amb el amo del guest house, ja no quedava res mes que acomiadar-nos i no se si per cortesia o de veritat ens ha dit no oblideu tornar. Una mica abans de les 7 per si de cas ja estàvem a la porta esperant el bus, però com era de espera no ha arribat i al cap de una estona ha vingut un tuk-tuk a buscar-nos i ens ha portat a un altre hotel on allà hem acabat agafant un bus junt amb mes gent que es dirigia a la ciutat de Poipet o a Tailàndia. Un conductor no gaire simpàtic ens ha agafat les maletes i guardat al porta equipatge del bus, desprès de triar seient hem esperat la resta de passatgers i hem sortit direcció Poipet.

El camí no cal explicar-lo gaire, a diferencia de el trajecte Phnom penh Siem reap, aquesta vegada el bus no ha fallat i l'hem pogut fer de tota una tirada. El autocar feia un soroll desmesurat i el camí estava ple de imperfeccions que et produïen un massatge a l'esquena no gaire gratificant, a més cada cop que tocava la botzina per espantar les vesties que es creuaven per el camí, el soroll ressonava en tot l'habitacle, tot aixo ha fet que dormir fos impossible. Camps i camps d'arròs anegats era el paisatge que es podia divisar per la finestra, tot aixo amb algunes cabanes on els pagesos fan vida, roba estesa, nens jugant a tocar de la carretera i homes arremangats fins als genolls treballant en el arros. A la entrada de poblacions escoles i temples, en una d'elles sortien tot de nens i nenes amb antigues bicicletes que es dirigien cap el centre de les localitats.

Creuem la ciutat de Sisophon a una velocitat de tortuga degut al trafic i reflexionem sobra la nostra decisió de no para-hi, i definitiva-ment creiem que hem triat be. Edificis bruts i bells, sense boreres als carrers, i poca elegància fan pensar que els comentaris sobre ella a internet no mentien, o aixo com a mínim a sigut la nostra sensació. Continuem, sortim de Sisophon i mes camps i cases de pagesos cultivadors del cereal asiàtic, de cop i volta comencem a veure edificis una altre i cop estem entrant a una nova ciutat. Poipet es troba part dintre Cambotja i part en territori internacional, aixo fa que en la part internacional hi hagin 6 casinos amb grans hotels i parades de tabac, licors, electrònica i d'altres productes exemptes de impostos, la majoria de cambotjans de la zona creuen la seva frontera per entrar a zona internacional a comprar algunes de aquestes coses.

El autocar s'atura i ens demana a tots que baixem, un cop abaix ens reparteixen les nostres maletes a cada un de nosaltres i ens van preguntant a on anem, nosaltres ensenyem els nostres tiquets de viatge a Bangkok i ens posen una engaxina a el pit amb les lletres "BKK", ens donen instruccions de cap on hem de anar i el noi que hens ha etiquetat com si fóssim productes del Lidl, ens diu que ens espera a l'altre costat de les 2 fronteres. Primer anem a la de sortida a Cambotja, darrera de unes taquilles com si fos el cine, darrera de un vidre tintat on no podem veure-hi a traves s'hi amaga un guarda duaner, que sense dir-nos ni hola gafa el nostre passaport, posa be la web cam per poder-nos escanejar i procedeix a col·locar els segells al passaport, desprès mulla en tinta els segells de la data i ens expatria burocràtica-ment de la seva terra. Entre mig queda un mon de casinos i grans hotels, botigues de productes a baix cost i una carretera de escassos metres que uneix els dos països.
Caminant enrere es veu com ens anem allunyant de la duana, i cada cop es fan mes petites les banderes cambotjanes, adéu Cambodja, hola Tailàndia. Com si fos un peatge de cotxes, un edifici de color blanc ens barra el pas, entrem a ell i veiem unes grans cues per arribar als mostradors de on ens esperen els guardes tailandesos per sella els nous visats de entrada, en una cantonada es troben els típics escriptoris amb bolígrafs lligats a la taula evitant que la gent els robi, allà tot de viatges emplenen els formularis de entrada al país, de on ets, quan vas néixer, de on vens a on vas que faràs... son algunes de les peguntes que et fan vulguen saber fins i tot quina talla de calçotets gastes. Mentre en Pau fa cua jo que per el poc que se tinc una mica més de idea de angles, m'afanyo a acabar els mencionats qüestionaris i a trobar-lo a la cua, mentre me colo amb la meva colossal motxilla que no es petita i se'm veu de una hora lluny entrego els seus papers a en Pau i justament el guarda crida "next" em fan treure les olleres de sol per registrar-me un altre cop a la web cap, i sense gaires paraules posa els pertinents segells, i hem fan passar a l'altre banda. Ja estic al nou país, com m'avia promès el noi que ens havia de portar fins a Bangkok allà m'estava esperant, de cop i volta també creua en pau i ens esperem que acabi de passar la resta de la gent. En quan som tots anem creuant el control de registre que sorprenent ment a nosaltres no ens el fan, per tant sortim del edifici i ja estem Tailàndia de nou.
Uns dispositius de l'exercit tallant la carretera i molta policia son el que veim, mes endavant ja tornem sentir parlar idioma tailandès, que ja el tenim registrat en la nostra orella i el identifiquem ràpidament, mentre veiem un edifici amb un dels bancs típics del país i tot de botigues que venen roba i menjar, si senyor ja tornem a estar a casa, o la nostra casa a Àsia, mentre esperem el conductor del mini-bus que ens portara a Bangkok ens seiem a una parada on fan cafè i menjar a emplenar la panxa, allà tornem a utilitzar les frases tailandès apres de la nostra ultima estada i sota la sorpresa cara de la dona que feia el menjar ens serveix 2 plats de arros amb verdures i pollastre, just acabar arriba el noi de la furgoneta i sense donar-nos explicacions de que havia esta fent continuem el camí a la ciutat capital.
Desprès de viatjar per una carretera ja molt mes ben asfaltada una bona estona, parem a una benzinera, el noi obra el capo del vehicle, i jo des de l'interior penso que ho fa per que es ventili, però decideixo baixar a estirar les cames i veig que el treballador de la benzinera hi ha connectat una manega estranya, aixo que l'hi pregunto i me diu que funciona en gas, en Pau no s'ho creu i el faig baixar per que ho vegi. Funciona amb gas??, però si a casa no hi han cotxes amb gas?, sota la nostra sorpresa el conductor ens explica que en aquest país hi han molts de cotxes que ja funcionen amb aquesta energia alternativa al petroli, i es bastant comú trobar estacions de recarrega per tot el país, tant cotxes particulars com taxis, furgonetes, i petits camions.
Desprès de una altre estona mes de trajecte arribem a la ciutat de Bangkok, les seves super-autopistes per fer el trafic mes fluid i els edificis als son el primer que divisem de la ciutat, desprès ja anem baixant cap als seus barris, on trobem la genuïna ciutat asiàtica. Parem a una parada de bus on ja ens esperen una munió de caimans amb uniforme de taxistes esperant treure'ns algun diner que altre, però nosaltres ja tenim un màster esquivant garces. Aixi que caminem cap a un carre mes apartat i aturem un dels taxis lliures que estan circulant, efectivament com ens pensàvem obre el taxímetre i desprès de indicar-li la nostra destinació i arribem. Per els que estàveu pensant en Khao san rd, heu acertat de ple, hem optat per aquest bohemic carrer ple de hostals, restaurant, i bars amb encant. Desprès de escollir un guest house, hem deixat les maletes a l'habitació i hem assegut a un bar a fer una freda cervesa Chang per descansar de tot el camí i hem posat a buscar-nos una connexió a internet. Fi del llarg dia.