Visitant les 2 Kuala Lumpur

Kuala Lumpur, una ciutat moderna??  o una ciutat que dissimula la seva pobresa amb edificis mes alts que la seva economia mitja??

Els edificis mes alts que hem vist de moment, junt als carrerons mes bruts que també hem vist fins ara. No diguem que la ciutat no sigui bonica, però la mescla de poder i ostentació, al costat de gent que no te res,  carres on les escombraries s'apilonen a les cantonades, i ja hem vist mes de una rata que semblava un gat no dona gaire bona imatge. Nosaltres ens hem passejat per Bangkok des de el seu barri financer, no tant modern com el de Kuala Lumpur, com els seus barris baixos no tant bruts com els de aquí, per tant entre poc i massa.

Peró abandonem la critica ja feta, per explicar com ens va anar el dia d'ahir. Desprès de aixecar-nos del hotel en que estàvem dormint a al barri de Chow kit, un barri que per majoria absoluta vam decidir que no es agradava, vam decidir traslladar-nos a la zona del Golden triangle.

El barri de Chow kit és un barri de classe mitjana baixa del nord de la capital, on ràpidament es fa una idea el viatger de on ha anat a parar. Els aparadors de aparells electrònics plens de gent mirant la televisió que mai es podrà comprar degut a uns preus que no es poden permetre, un ja veu que no esta en la zona turística ni molt menys. Peró el barri de Chow kit es genuí, botigues de aparells electrònics ja antiquat, ventes de cintes de casset que ja no es graven, parades de menjar amb plat s calents ja preparats, aceres col·lapsades de cartells, motos i a vegades algun cotxe, et fan senti que estas en plena Malasia.

Peró al final decidim cambiar-nos a la golden triangle que es un barri més occidental, amb hotels cars, cotxes mercedes-benz aparcats en els parking vigilats, edificis que no t'imagines quants pisos poden tenir, gent amb americana i corbata que busquen algun lloc per anar a menjar, i carrers de 4 carrils per sentit et fan sentir que estas a la capital no del país sinó de tot Àsia. Peró tot és façana, a la que gires per un carreró del imponent i net carrer principal, et trobes escombraries per terra, gent dormint en cartrons, restaurants de menjar hindú de dudòsa higiene, i més de una rata, que mes que un rosegador sembla un gat des de lluny degut a la seva mida.

Per sort desprès de mirar els cars preus dels hotels que ens anàvem trobant per el carrer, vam fer cas de la nostre estimada Lonley Planet i vam anar fins a un guest house que s'hi anuncia a un preu bastant assequible. El nom del mateix es Pujangga homes stay, gues house de banys compartits que el regentan 2 nois d'aspecte asiàtic mes que musulmans o hindús, molt simpàtics i amables. Les habitacions estan equipades amb aire acondicionat, tovalloles, un endoll i armari per guardar els nostres trastos. A més a la planta de dalt, apart de mes habitacions hi ha una sala d'estar amb sofàs i connexió wifi.

Els endolls a tot Malasia no son com els europeus, americans o tailandesos. Els pins de coneixió son mes grossos i de forma plana, per tant nomes de arribar recomanem que compreu un adaptador, no son gaire cars i porten integrat la majoria un fusible de seguretat.

Un cop instal·lats en el nostre nou guest house, ens relaxem amb una dutxa i naveguem per intenet, però no durant massa estona per que el carregador del portàtil d'en Pau, que ja estava malmès degut al freqüent us amb el temps que fa que el te, ha acavat per espatllar-se. Per això hem fet una visit a un centre comercial de electrònica que no queda massa lluny de la nostra zona, per comprar-ne un.