dimecres, 24 de novembre de 2010

Continuem descobrint Bangkok

Desprès de un empatx de sushi a un bufet lliure japonès per 299 bats (7,5 euros), va ser difícil continuar veient la ciutat però esclar que tenim més dies per caminar entre parades de menjar i venedors de subvenir, regatejar preus de tuk tuk, i fer cerveses a diferents bars de la ciutat. Com sempre he dit Bangkok es fa passada al cap de un temps de visitar-la, però sempre et deixa amb ganes de torna-hi, es com quant estas far dels dies de calor d'estiu però quant tornar a fer molta fred els tornes a enyorar, sempre tens ganes de separar-te de la estressant capital, però quan portes temps de relax vols tornar per estar rodejat de edificis alts i sentir que estas al centre de Àsia.
Tant voltar a munt i a vall ens cansa una mica i el que volem es estar una mica parats en algun lloc, per tant, desprès de passar uns dies més a la capital, quan ens sembli oportú, anirem a visitar la antiga ciutat en ruïnes i ex capital del país. Em refereixo a la ciutat de Ayutthaya, ara actualment amb la capital de país traslladada a Bangkok, Ayutthaya és nomes capital de la seva província, i un punt mes de visita per veure del país. Unes ruïnes de la antiga capital del regne de siam, convertit en un parc declarat patrimoni de la humanitat per la unesco al any 1991, i que segurament s'haurà de pagar entrada, però crec que valdrà la pena.

De moment estem a Bangkok la capital dels dies d'avui. El menjar tailandès es molt variat i uns dels grans atractius per visitar el país, però una mica farts de menjar sempre la mateixa especie de menjar vam optar per anar a menjar a un japonès, que des del aniversari de en Pau no n'aviem tornat a visitar cap més, i la veritat es que vam quedar enamorats del de Chiang mai, per tant recorreguen els carres de la ciutat  vam arribar al centre comercial Siam Discovery Center i entrant a dintre per gaudir del aire condicionat vam trobar els famosos "Oishi". Oishi és una marca japonesa, que te una gran quantitat de restaurants repartits per Àsia i també fabrica uns famosos tés freds que es poden trobar a tots els 7eleven del país, ja sigui amb cartró o empolla. Oishi es tan famós a Tailàndia degut a que la inversió que destina en publicitat es grandiosa i el disseny de les botelles, productes, i restaurants esta fets amb una gran estratègia de màrqueting per enamorar al client i fer-lo el màxim de fidel possible. Dintre dels restaurants de la cadena hi han de diferents varietats, des dels mes luxosos a els mes simples, passant per bufets lliures, a bars on parar un moment a menjar alguna cosa, i estan freqüentats tant per locals com estrangers. Al estar repartit per tot Àsia assegura el tret i qualsevol asiàtic que vagi de vacances a algun altre país del continent te una marca de confiança on per omplir la panxa.
Nosaltres ja coneixíem la marca i es que no és gaire difícil fer-s'en ressò a aquí, per tant vam decidir provar un dels de bufet lliure que per 299 bats (7,5euros), tens accés a tot tipus de menjar japonès. Pots aseure en una taula amb un fogonet al mig, i per una cinta transportadora van passant tot de platets de menjar cru, per que agafis el que més t'agradi i el posis a coure en el fogonets instal·lats en la mateixa, o també pots seure a una barra amb la cinta transportadora davant, al més pur estil restaurant japonès. La veritat es que personalment abans de fer aquest inacabable viatge, els restaurants japonesos no eren el meu fort, no se si per que no els havia freqüentat massa, però ara la veritat es que m'en estic enamorant, tot i aixo encara me falta provar el sake, la beguda alcohòlica japonesa, coneguda a la seva terra com "nihonshu". També una de les begudes apart de la cervesa com no que m'esta començant a agradar és el te negre oishi de llimona que pots comprar a qualsevol 7eleven, i es que quant tens a qualsevol hora del dia i no tens ganes de veure't la típica coca-cola però tampoc vols un got de aigua el el supleix bastant be.

Els 7eleven son una bona alternativa per menjar ja que tenen tot de plats preparats a punt per calenta al microones, i llestos. També hi han tasses de cartró amb fideus secs a dintre i uns sobres amb uns salsa i una pols. Son els pots de fideus "Mama", i estan d'allò més bons, obres el pot i a dintre hi ha uns fideus secs i compactes, a sobre hi ha una forquilla de plàstic mig desmotada, i 2 sobrets amb uns pols que donen gust i l'altre una salsa espesa, ho aboques tot dintre el pot i hi poses aigua bullint, espers 5 minuts i de m'entres vas remenant amb la forquilla per que es barregi tot. Pots trobar aquestes tasses amb diferents ingredients i gustos, aquí el èxit es espectacular, des de nens petits que surten de escola fins a gent gran que esta esperant el bus tothom agafa un pot de "Mama" per fer un dinar. Potser si els exportem a casa faríem un bon negoci i es que la veritat estan molt bons.

Avui apart de fer una relaxada visita més per la ciutat de Bangkok no hem fet gaire res més. Evitant agafar una taxi per no gastar massa hem fet una bona caminada i ara tranquil·lament sense fer gaire més que actualitzar el blog anirem a fer una gelada chang beer i gaudir una estona el animat carrer. I es que fins hores de la matinada aquí hi ha moviment i gent caminant constantment a munt i a vall.