Sortim del país: pròxima parada Bangkok

Si senyor, el títol de la entrada ho resumeix molt bé. Acabem la nostra estada a Cambodja esperant que arribi demà, un bus a les 7 del mati ens dura de tornada a terres tailandeses, més concretament a la seva capital. Com podreu veure sota els enllaços en moviment del blog he creat unes pagines amb informació de cada país on trobareu una extensa explicació sobre Bangkok per tant no allargaré més el tema sobra la ciutat (nomes he completat la informació de Tailàndia de moment, en quant tingui temps aniré completant la resta).

Les destinacions que ens quedaven encara per veure a Cambodja no son gaire apetitoses per tant ho deixarem estar seguint les recomanacions de no visitar-les que hem trobat per internet. Estem acabant els últims dies com a turistes cambotjans a la bella ciutat de Siem Reap, el únic lloc apart de la capital que reb turistes. Avui un dia més hem acabat recorregut la ciutat i acomiadant-nos de ella. Ara ens queden un llarg visat de estada a Tailàndia i el pensem aprofitar de ple. Demà creuarem la frontera terrestre que serà la primera vegada, ja que totes les  altres anteriors han sigut entrades per aire, suposo que no hi haurà cap problema per utilitzar el visat de estància prologada obtingut a Madrid abans de marxar de casa. Un altre cop a emplenar papers i presentar-nos davant els guardes duanes metres et pregunten on vas i on t'allotjaràs.

Un cop a Bangkok decidirem que fem i cap a on continuem. Una de les destinacions que sonen en el nostre cap es visitar per segon cop Ko Chang, les seves platges, tranquil·litat i els colgues que hi vam fer son un dels reclams per tornar a la paradisíaca illa. Ja se que portem molt de temps veient temples i ja tocaria platja, però la ciutat de Ayuttaya es una de les altres opcions. La antiga capital del regne, actualment en ruïnes també ens crida l'atenció, i es que apart de ser ruïnes tan mateix com les altres no les volem deixar escapar, per tant si hi anem tornarem a fer una sessió de fotos maratoniana amb la nostra humil càmera de fotos. Llastima que a les ruïnes de Angkor no fes uns esplandits dies de sol per poder captar bones instantànies. El temps i les nostres ganes dictaran la pauta del nostre viatge.