Adéu Tailàndia

S`ha acabat Tailàndia, o com a minin per un temps. Avui dia 27 de Setembre finalitzava la validesa del nostre visat tailandès. Desprès de 2 mesos i 1 de ampliació en la oficina de immigració de Chiang mai hem abandonat el país. Malasia la nostra nova destinació, mes en concret la seva capita.

Dons si avui hem aprofitat fins al ultim dia del nostre visat en la caòtica capital. Aquest mati ens hem aixecat aviat per anar fins el aeroport on ens esperava la sortida del país. Desprès de discutir-nos una estona amb un taxista per poder aconseguir un preu acceptable, hem sortit del centre de la ciutat i sortejant el trafic que caracteritza Bangkok hem arribat l`aeroport, facturació de les maletes i a espera el vol de air Àsia, la companyia "low cost" de el continent, un vol que ja havíem comprat anteriorment des de casa quant planejàvem el viatge. Per un preu de 120$, ja que la pagina web no treballa amb euros degut a que no te cap destinació amb aquesta moneda, a les 12:05 sortia els nostre avio cap a Kuala Lumpur.

Quasi 2 hores de vol, ens han dut al nou aeroport, però això de nou es un dir, nou per nosaltres però per que sigui nou, ja que la veritat sembla bastant vell. No es ni de bon tros com el de Bangkok on els seus immensos mostradors de facturació, les espaioses sales de espera, la arquitectura moderna i els seu personal constantment netejant immensos vidres de les parets, no recorden al viatges que esta a Tailàndia. Peró tampoc passa res, el aeroport es nomes un lloc de pas.

Nomes sortir de el lloc, ja ens hem adonat que aquest país del sud asiàtic, es molt diferent a la resta. La mescla de cultures es impressionant, hindús, musulmans, xinesos, europeus i gent de altres llocs es present a tot arreu. Moltes dones cobertes de cap a peus amb vels islàmics, homes hindús descamisats fardant de rolex falsos, falangs com nosaltres buscant com sortir-se'n de els taxistes a la casa de turistes... Sort que nosaltres ja estem acostumats a sortejar els garses.

Desprès de canviar uns quants bats tailandesos, a la moneda nacional, el riggit o MYR hem anat a agafar el bus que ens ha dut al centre ciutat, desprès de que un noi australià, que viu en ella, expliques on agafar-lo. Al cap de mes de mitja hora circulant per la autopista, amb el bus fent uns espectaculars vots a la mínima imperfecció de la carretera, hem arribat a la estació del mateix tot ploguen. Allà hem pujat a el monorail, una especie de sky train com el de Bangkok però molt menys cuidat i mes antiquat que creua tota la ciutat on hem anat a la estació de Chow kit que el nostre amic de Ko Chang, en Pascal ens havia recomanat.

Després de caminar sota la pluja per aquest barri, amb les pesades motxilles a l`esquena mes de hora i mitja, comparant els preus dels hotels, hem optat per un que ens costa 70 MYR (16,78 euros), un preu no gaire assequible si parlem del sud-est asiàtic, però estàvem farts de voltar i cansats.

Demà esprem que no plogui i poguem gaudir de la ciutat fent algunes fotos.