dilluns, 30 d’agost de 2010

El llac natural més gros de la província

Si l'altre vegada vam estar a Phayao el llac artificial més gros de Tailàndia, avui hem estat al llac natural mes gros de Tailàndia. Dons si avui jo l'Enric ja me trobo molt mes be del petit refredat que vaig agafar, per això ens hem dirigit cap a un llac natural a 8 km de Chiang mai cap al nord, seguint la autovia 121 que surt de la ciutat. Es tracta de un parc nacional a la falda de la muntanya, on hi ha un gran llac natural i quasi-be un poble dins mateix. Desprès de fer una visita primer a un petit estany que hi havia molt més abans, ens hem endinsat per un camí de terra amb la nostra scooter on desprès de passar per tot de bots, forats, cases perdudes bosc endins i creuar un rierol hem arribat al parc natural.

diumenge, 29 d’agost de 2010

Mae Hong Son

Proxima destinació Mae hong son

Dons si la nostre pròxima destinació com ja aviem anunciat es Mae hong son, i desprès Pai. Es tracta de 2 petites poblacions rurals apartades en el oest. La primera Mae hon son esta casi a tocar de la frontera amb Myanmar, i la segona, Pai esta al nord de la mateixa. Com que aquest dies estàvem esperant per renovar el visat a la oficina de immigració de Chiang mai no ens hem mogut gaire d'aquí, per tant tampoc no hi ha hagut gaires moviments al blog.

dijous, 26 d’agost de 2010

Tornem al punt de partida del nord

Dons si torne a estar a Chiang mai, que és el punt de partida per fer excursions per el nord. Desprès de fer la ultima volta per Chiang rai, acabant de veure varis temples de dins la ciutat, i pensant en que tenim que fer la prolongació del visat de un mes més a l'oficina de immigració de Chiang mai, ens hem dirigit cap a l'estació de autobusos per agafar el que ens portaria cap a la nostra nova destinació.

dilluns, 23 d’agost de 2010

Aigües termals enmig de jungla i temples

Que desprès de perdrat, per una carretera que no surt ni a la lonley planet, mal asfaltada, enmig de la muntanya, seguint uns cartells mig esborrats per el sol i la pluja i les indicacions de la gent que amb prou feines no parla angles, i creure't que tas perdut de veritat i que de cop i volta et trobis un spa al a la vora de un temple, no te preu.

divendres, 20 d’agost de 2010

Visita a Myanmar (Birmania)

Dons si ahir sense passaport, nomes amb el D.N.I. vam creuar la frontera entre Myanmar i Tailàndia. Desprès de revisar-nos vaires vegades i sota la mirada de un policia de frontera del nou país al final ens van deixar passar, desprès de pagar els 500 bats per el visat de un dia.

dimarts, 17 d’agost de 2010

Primers dies de Chiang rai i primera visita al metge

Dons si la primera visita al metge, desprès de que jo l'Enric caigues per unes escales de un temple que hi ha en una gruta en mig de la muntanya(No us preocupeu, estic be).

Peró comencem per el principi. Des de l'estació de autobusos de Phayao desprès de haver esmorzat vam agafar el autobús que ens portaria cap a Chiang rai la 2a ciutat mes grossa del nord.

diumenge, 15 d’agost de 2010

Lonley planet, la guia on no et porta ningú més.

El dia abans de marxar cap a Chiang rai, la nostra nova destinació, vam visitar un temple que segons la lonley planet no ens podíem perdre. I es que aquesta guia es capaç de portar-te a llocs remots on ningú mes te aconsellaria. Aquí teniu unes fotos del temple mes perdut en mig de les muntanyes del nord del país. Wat Anyo, que es el nom del temple estava ple de gent local i no hi havia cap falang.

Stop a Phayao de camí a Chiang rai

Decidim continuar la nostra ruta cap el nord ja que Chiang mai ja la tenim prou vista. De camí cap a la nostra nova destinació, des de la estació d'autobús fem una parada a Phayao, on ens hi estem 2 dies. És una ciutat situada en la vall del riu Ing, i amb el llac artificial més gran de tot el país. La duració del viatge amb un autocar de tercera classe sense aire condicionant, n'hi portes tampoc, a pas de tortuga, ha durat 4 interminables hores.

dissabte, 14 d’agost de 2010

Ultim dia a Chiang mai

Be dons el ultim dia de Chiang mai vam anar a visitar el mercat cobert de menjar que hi ha aprop dels canals que envolten la ciutat. En un ambient purament tailandès on ningú parla en angles i no hi ha cap cartell amb lletres llatines, vam anar a menjar en una parada del mercat on vam tenir feines amb entendre'ns am la venedora perquè no parlava gens de angles. Per sort ja comencem a dominar una mica de tailandès i els números sobretot que a l'hora de pagar es de gran ajuda.

dimarts, 10 d’agost de 2010

Wat Phrathat Doi Suthep, i el zoo de Chiang mai

Un dia mes a la ciutat i 30 minuts de trajecte amb moto per arribar al temple mes famós de la zona. Amb el seu nom impronunciable, el Wat Phrathat Doi Suthep esta situat al nord-est de la ciutat sobre una muntanya que ofereix unes vistes impressionants de Chiang mai. Segons explica la gent de aquí, el temple es va construir allà dalt, perquè en el 1383 els constructors van penjar un buda en la cua del elefant i el van deixar vagar per la ciutat i a on es pares a dormir allà farien el temple. Dons el elefant tot capritxos es va parar a dalt de la muntanya i allà van tingué que construir el temple. Aquí teniu les fotografies del impressionant temple i les seves vistes.

diumenge, 8 d’agost de 2010

Diumenge dia de Temples

Avui diumenge, molts llocs estan tancats, excepte els temples on avui tota la gent tant la local com la de fora estan en ells. Per això desprès de llogar una moto per anar d'un lloc a l'altre, que ens ha costat 150 bats (3.5euros) per dia, em anat nosaltres també a visitar-los. En total hem estat en tres on un d'ells es el mes gran Chiang mai, que estava ple de monjos resant a dintres el monestir. La entrada avui es gratis però els altres dies els falangs han de pagar un petita quantitat per entrar, com si fos una propina.

divendres, 6 d’agost de 2010

Anant-nos a dormir a Bangkok, despertant-nos a Chiang mai

Dons si per fi estem a Chiang mai. Aven marxat de bon mati de Ko Chang, desprès de deixar la habitació em agafat un mini-bus que anava fins els topes, que ens ha dut fins el port on hem agafat el ferry que travessa el petit estret que separa la illa de la península.

dilluns, 2 d’agost de 2010

Visitant un poble de Ko Chang

Be desprès de aixecar-nos un dia mes a Kho Chang hem decidit que el dimecres que ve posarem ruta cap a Chiang mai la segona ciutat mes gran del país. Per això desprès de estudiar les formes de anar cap allà, hem decidit que anirem amb el tren nocturn que travessa tot el país en direcció nord. Per aixo primer ens desplacerem fins a Bangkok i allà a l'estació mes gran de la ciutat que és Hualamphong, on surten tots els trens de llarg recorregut transportant gent i mercaderies a tot el país.