dilluns, 25 d’octubre de 2010

Dia i nit a l'aeroport

Desprès de perdre l'avio us fem una crònica de un dia i una nit a l'aeroport de Kuala Lumpur.

6 de la tarda. Portem part el dia asseguts al Kentuky Fried Chiken de la terminal, fent una coca-cola i escrivint la entrada de blog anterior a aquesta. Peró la connexió a internet que ofereix tot el aeroport gratuïtament esta limitada a 2 hores, es a dir que al cap de 2 hores es talla fent el que estiguis fent, per sort he pogut acabar la entrada del blog penjant alguna foto i tot. Degut a la pèrdua de la connexió ens hem quedat sense el nostre passatemps, i hem decidit anar a fer una volta.

12 de la nit, portem des de les 6 i pico de la tarda en un "Starbucks" (la cadena de cafeteries nord-americana), aquí ells mateixos ofereixen connexió a internet il·limitada però com sempre de no gaire bona qualitat. Els cafès no son varats però ofereixen uns sandwich bastant bons, i a més tenen uns sofàs per seure mes còmodes que els durs bancs de les sales de espera. Portem aquí des de les 6 de la tarda navegant per internet i contemplant les guapes as-safates de air asia que no paren de passar totes uniformades amb el seu vestit vermell i brusa blanca. Com que es dissabte toca que jugui el barça partit de lliga, i acaba de començar el barça contra el Saragossa que es juga a les 6 de la tarda a casa que aquí son les 12 de la nit, amb una connexió a internet precària podem veure trossos en directe, però com era d'esperar al cap de una estona  i el primer gol de Mesi, el senyal ha desaparegut i ara queda confiar en que es guanyi el partit, demà a l'esport ja veurem com ha acabat.
3 de la matinada, les fortes llums del starbuks s'an apagat donan pas a unes de baixa intensitat, i la poca gent que queda esta mig adormida, ja no passen assafates de air asia, quina pena, pero si que ronden molts policies vigilant tot el que passa. Com l'altre vegada es repeteixen les escenes de gent dormint al terra amb tovalloles i la motxilla per coixi. Ja han acavat els partits del barça i el Madrid que internet ens ha deixat veure entre talls a la conexió, per sort 2 gols de Mesi han donat la vitoria al barça i per desgracia el Madrid tambe ha guanyat. Tenim ganes de agafar l'avio pero encara queden 4 hores, suposo que aquest no s'ens escapara encara que la son comença a apretar, pero la musica de la cafeteria i el ordinador que ens te entretinguts, fa que no quedem dormits.

4 de la matinada els llums del starbucks desprès de que s'apaguessin a la 1 ara es tornen a encendre i es que ja hi han els primers viatger que tenen els vols mes matiners, i tots necessiten un bon cafè per despertar-se.

Hi ha una parella de musulmans que no se s'hi estan esperant algú que arribi amb avio o ells marxen, però com es normal a Malàisia hi ha molta mescla de cultures. El home va vestit amb una camiseta de màniga curta, lluentes olleres de sol al cap, xancletes, i pantalons curts, apart de el seu telefon movil de ultima generació i uns quants anells brillants al dits, per contra la seva dona va tapada de dalt a baix, que tampoc no se si es una dona per que nomes l'hi puc veure els ulls, per la seva forma de tractar-la com si fos un gos suposo que si per que ells tracten aixi a les dones.

No ets tan xulo tu?? i tan modern?? per que la teva dona ha de anar tapada de dalt a baix?, creus que ella l'hi agrada anar aixi?? jo no ho se, però la veritat es que sembla bastant humiliant i per aixo suposo que no. Al cap de un moment de pensar-s'ho es senten en una taula de la cafeteria, ell sense preguntar-l'hi apenes que vol demana dos begudes i se les veuen en un tens silenci que es pot tallar amb un ganivet. No parleu de res? La única comunicació que hi ha es alguna paraula que sembla un soroll mes que alguna intenció de parlar, jo per descomptat no se si es algun afecte carinyos o no, però no en te pas pinta. Silenciosament acaben el cafè i la dona es cobreix de nou el poc tros de rostre que havia agut de destapar per poder veure, i s'aixequen per marxar, ell amb un gest de autoritat agafa la maleta i surt el primer per la porta, ella evidentment el segueix i marxen de nou en direcció la zona de embarcament i es perden entre les poques persones que ja volten per la terminal. No se fins a quin punt aixo es normal o no, la diferencia entre el que esta be i el que esta malament es molt poca però aixo per descomptat no es gaire normal. Desprès també hi han algunes dones musulmanes que porten un vel al cap però que la cara la porten descoberta, i vesteixen a diferencia de la descrita a l'anterior de forma normal, uns pantalons i una camisa o jersei, tot sense descobrir massa però sense anar literalment embolicades amb roba. Esperem que arribin les 5 mentre apurem la bateria del ordenador.

6 del mati, aquest segur que no el perdem, desprès de que a les 5:30 embarqusím les maletes, ara son les 6 i estem fent el cafè que ens desperti esperant per entrar a la zona de embarcament de els passatgers es a dir a zona internacional. Un amarg cafè del Mc donals amb una magdalena es el nostra esmorzar i passatemps mentre esperem per passar a zona internacional. Es el moment, en hi acostem aviat per no tenir cap contratemps i quedar-nos fora. Abans de la zona de control de passaport i adunes uns policies esperen a les portes demanant a tothom el passaport i els bitllets d'avió, passat el primer control, arribem a els mostradors de passaports  i visats, desprès de expatriar-nos burocràtica-ment, passem per el ultim control on les nostres pertinències passen per el escàner de rajos "X" i nosaltres per el detector de metalls on desprès de ser registrats per un guarda ja estem a la zona de embarcament esperant que obri la porta 17 per pujar a l'avio.
6:30 del mati, ja estem dalt un altre cop de un Airbus 330 de Air Asia, un vol molt vuit amb molt poca gent. Abans de les 6:50 hora prevista per sortir abandonem el país.

Final de la nit a l'aeroport.