Poble de cabanes de bambú i camps de cultiu, on la gent descalça es passeja per els carrers, els nens juguen amb qualsevol cosa, i les dones girafa estan amagades per si rarament entra algun turista no les pugui veure i menys fotografiar gratis.
Ens aixequem un dia mes a Mae hong son, un potent esmorzar i ens dirigim cap el poble que havíem triat. Travessant boscos i mes de 4 rius on la carretera esta negada arribem al poble però la veritat es que no ens hi estem gaire, la gent extremadament pobre en veure'ns ja comencen a acostar-nos i demanar-nos diners, desprès preguntem per les dones girafa si les podem veure i ens demanen 200 per cap per veure-les i fer fotos, ens adonem que som el centre de atenció i tots ens miren cop si fossim monos de fira estranys i la situació no ens agrada així que arranquem la nostra moto de nou, fem mitja volta i ens entornem per on habiem vingut. De camí de tornada hem aprofitat per fer fotos als paisatges i a els trossos de carretera negats per el riu.
Ens aixequem un dia mes a Mae hong son, un potent esmorzar i ens dirigim cap el poble que havíem triat. Travessant boscos i mes de 4 rius on la carretera esta negada arribem al poble però la veritat es que no ens hi estem gaire, la gent extremadament pobre en veure'ns ja comencen a acostar-nos i demanar-nos diners, desprès preguntem per les dones girafa si les podem veure i ens demanen 200 per cap per veure-les i fer fotos, ens adonem que som el centre de atenció i tots ens miren cop si fossim monos de fira estranys i la situació no ens agrada així que arranquem la nostra moto de nou, fem mitja volta i ens entornem per on habiem vingut. De camí de tornada hem aprofitat per fer fotos als paisatges i a els trossos de carretera negats per el riu.
Un cop ja estem a Mae hong son, pensem sobre l'estada aquí i hem decidit que ens entornem a Pai i es que els conegut que havíem fet a Pai ja ens ho havien advertit de que el segon poble era massa tranquil, molt vuit i com be dia la lonley planet, molt pocs viatger s'aventurem anar mes lluny de Pai. Per tant hem anat a la estació de autobusos on ens hem informat sobre els horaris. Per tant desprès de pensa'ns-ho 2 vegades, fem les maletes, deixem el hotel, tornem la moto de lloguer i així acabem la nostra visita al poble. Desprès de 3 hores i mitja, amb un bus de linia regular de 3a classe, pujant i baixant muntanya a una velocitat de tortuga arribem de nou a Pai.
Si!! Com ho trobabava a faltar, la veritat es que Pai te alguna cosa que ens agrada, potser masses turistes però el ambient i el poble son realment fantàstics. Parlant-ho amb en Pau coincidim de que si ens tinguéssim que quedar a viure en algun lloc de Tailàndia, la cosa estaria entre Pai i Ko Chang. El bon ambient que han creat la seva gent i la fama de la que parlen als blogs i guies de viatge, realment se la mereixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada