divendres, 17 de desembre de 2010

Entre temple i temple una escena de cine

Dons si una escena de cine enmig de Khao san rd. El carrer en el que estic esta col·lapsat de dia i de nit, ple de gent i cotxes que el intenten travessar sense molt de èxit, molts queden atrapats entre la massa de gent i mes de algun cop un policia a davant te que anar obrint pas. Dons ara imagineu-vos que arriba un camió carregat de gent i material per rodar una escena de cine... El carrer queda intransitable!

Un dia més, com sempre, m'aixecava tard per anar a esmorzar i sortir a fer una volta, tot això desprès de publicar la entrada de blog d'ahir. En sortir al carrer ja vaig veure molta gent descarregant material de diverses furgonetes, i d'altres cotxes, moltes càmeres de vídeo i d'altres aparells de us desconegut, aixi que vaig passejar veient tot aquell show que encara avia de començar, i em vaig anar a menjar un plat de nodals en una parada que freqüento sovint ja que els fan molt bons i a mes jo els condimento amb ametlla picada, la dona que cuina sempre em diu que posi tanta ametlla com vulgui, aixo i la seva simpatia fa que torni de tant en tant.
Un cop ja tenia la panxa plena vaig decidir anar a veure un temple que hi ha a la vora de la zona, sense agafar cap taxi ni tuk-tuk, caminant que es gratis i a mes es bo per la salut, em vaig acostar a un dels temples de la zona a veure'l i gaudir una estona del silenci. Desprès de una estona i fer 4 fotos vaig decidir de veure'n un altre que estava situat en un altre lloc oposadament de el que havia anat a visitar. Aixi que abans de que es fes molt fosc vaig decidir anar-hi, però entre mig podia triar entre anar-hi per carrers secundaris o creuar de nou khao san rd, en un dia normal no agües tornat a pastar per el carrer principal, però com que estaven a punt de fer una pel·lícula vaig decidir passar-hi aviam com estava la cosa.
Dons si càmeres i directors gravant escenes en acció, no massa espectaculars però feia gracia, aixi que mentre buscava un lloc per poder colar-me entre tanta gent vaig anar preparant la càmera i en quant vaig poder vaig fer algunes fotos per que ho poguéssiu veure tots. Desprès de veure com repetien les escenes varies vegades buscant la toma adequada. Avorrit ja de tanta repetició decideixo continuar el meu camí i arribo fins a un altre temple.


Allà en el nou temple també hi havia un show, encara que de un altre tipus. Es tractava de un temple budista però de procedència xinesa. 
Els tailandesos freqüenten els seus temples de tant en tant a fer les seves pregaries davant de buda o asseure's amb silenci i ells ulls tancats a meditar. Com a molt de tant en tant un monjo budista es seu davant de ells en una trona situada sota l'estàtua de buda i ajuda amb un micròfon a fer les pregaries tots junts, però poca cosa mes. 

En canvi aquest temples xinesos te una comunitat de gent que sempre queda a la mateixa hora un cop a la setmana per cantar unes pregaries que llegeixen tots junts en uns llibre que reparteixen en lletres xines amb la seva corresponent traducció al tailandès. Una ampolla de aigua a cada costat de uns pupitres en el terra i els mestres de la cerimònia es vesteixen de blanc per cantar des de el altar mirant de cares a la estàtua de buda el mateix que canta tothom. La veritat es que es tot un show i com vaig poder comprovar no era jo el únic turista que anava a fer algunes fotos de un grup de gent cantat i passejant menjar al voltant de un estàtua.