dissabte, 16 d’octubre del 2010

On vaig a dinar?

Que teniu problemes per anar a menjar?? No ho crec però aquí us deixo unes indicacions de on podeu anar i que hi trobareu a cada lloc.
Que si, que si, que el menjar de casa es troba molt a faltar, esclar que si voleu en grans centres comercials podreu trobar formatges, pa, embutit i carns de tot tipus però no a baix preu, ja que tot el que sigui importat de països llunyans com Europa i Amèrica és car. Peró aquí no us quedareu en gana, en tot el sud-est de asiàtic podreu trobar gran varietat de restaurants especialitzats en diferents països del continent, des de tailandesos en diferents països, a coreans, japonesos, mexicans, espanyols, xinesos, hindús, intentes de pizza, hamburgueses i sandwich per tot arreu, a mes del menjar típic del país. Grans cadenes de menjar com Mc Donald's, Kentuky Fried Chiken, cadenes de pizzeries de massa descongelada 5 minuts abans de menjar...
També hi han les típiques parades de menjar al carrer on et poden fer qualsevol cosa senzilla a baix preu, ja sigui un plat de arros amb el que tu vulguis (Ou fergit, pollastre, porc, vedella, gambes, calamar, vegetals...), a un plat de nodals amb el que també et vingui de gust. Altres parades estan especialitzades amb un sol plat i en el sostre del carro hi posa que es fa i el preu, normalment son les parades de noddels amb sopa i pots triar amb que els desitges.

El menjar al carrer: es tracta de la opció més barata i la que mes hem practicat nosaltres ja que no pots fer cada dia 3 apats al restaurant de la cantonada on et cobre el que volen per cada un d'ells. Normalment a la vora de mercats i llocs de treball de la gent local hi han un carros, de vegades amb una moto acoblada com si fos un sidecar per transportar-ho, i la majoria de vegades el porten a ma espitxa'n com si fos el carro del super. Son uns carros fets artesanals moltes vegades amb un cartell al sostre que posa el tipus de menjar que fan i altres vegades el preu. A Tailàndia solen fer nodels amb carn al teu gust i uns vegetals secs que fan mes lleugera la sopa, a mes a les taules que poden muntar per el carrer per que s'hi assegui la gent hi han un munt de condiments per que t'hi afegeixis al plat. Altres parades son dones amb una olla on nomes fan arros bullit sol, i el van envasant en bosses de plàstic tancades amb una goma i les venen a per que te les emportis a casa o te el pugui menjar en les taules que munten allà mateix si tu et portes carn condimentada o altres ingredients per afegir a l'arros. Per contra hi han altres parades on nomes venen carn picada amb salsa i son ideals per portar la bossa d'arros que has comprat a l'altre parada i te la mengis allà amb la carn picada.
Mai et negaran un plat forquilla o cullera per que et mengis el que vulguis allà mateix, a part l'aigua es gratis, en el centre de les tauletes hi han un sortidor amb aigua de una nevera amb gel, i al costat gots per que puguis servir-te. Si no has sortit de Europa mai, on la presentació del menjar es el mes important, el menjar del carrer et pot semblar poc igenic o de no gaire bon veure, però els tailandesos mengen cada dia en llocs així i mai els hi passen res. El viatger que vol descobrir realment el país ràpid s'integrara amb els locals menjant un plat tailandès com ell a les portes de una botiga tancada o al mig de la plaça amb molta mes gent, a Europa el menjar el fan en locals restaurants, i elaboren el plat a porta tancada on no veus com el fan i no saps s'hi es molt higènic o no, tu nomes veus el plat acabat en el perfumat, net, i agradable menjador. A Tailàndia la diferencia es que tot el menjar el preparen davant teu i es que ells creuen que el  menjar tel tenen que fer davant per que vegis com a estat elaborat.
Els restaurant Tailandesos: es el mateix que menjar al carrer però no veus com te fan el menjar i nomes veus el plat acabat, el mateix però al estil occidental, evidentment els preus son mes cars, sembla mes net i mes professional però en realitat es el mateix, tu veus el menjador decorad i amb la agradable musica, però no veus la cuina que es on es fa el teu dinar. El menú o la carta estan amb angles per que estan destinats al farangs que volen menjar tailandès, però son massa fins per anar a menjar al carrer amb tota la gent d'aquí. Jo era escrupolós amb el menjar però un cop t'acostumes a menjar per aquí ja tot et sembla bo. Com sempre a Tailàndia demaneu que el menjar no sigui picant per que igualment una mica ja ho serà.

Cadenes de menjar rapid: no cal que vingueu a Àsia per veure com preparen una hamburguesa al Mc Donald's per que es el mateix. No et negarem que algun dia haguem entrat a un Mc per que seria mentida, però potser hi hem anat 3 vegades en 3 mesos i mig, i no es troba a faltar però la gent mes addicta aquest menjar en pot trobar a tot arreu ja que es internacional i en trobes a cada cantonada, però es el mateix menjar que trobes als Mc de casa exactament igual.

Menjar espanyol: A Bangkok hi han restaurants de menjar espanyol, però no us fe cap il·lusió, per que seran intents de menjar de casa. La veritat es que son difícils de trobar, no son gaire comuns, però algun que altre hi han. Nosaltres no havíem visitat cap, però un dia a Manila, la capital filipina infestada de carrers  i negocis amb castellà, vam anar a fer un sopar en un d'ells, una safata de pernil una mica sec, formatge de batalla, una paella de arros negre una mica enganxada, això si estava bo l'arros, tot 600 pesos filipins (9,90€).  Encara que un dia en un centre comercial de Chiang rai ja varem trobar pernil tallat a llesques envasat al vuit i formatge. Per tant amb unes torradetes varem aprofitar per fer un sopar al guest house a base de menjar de cassa, la noia del guest house mirava el pernil com si fos alguna cossa rara i desprès de provar un tall em va dir que no l'hi agradava, que era carn crua molt salada, es ven be que la diferencia entre orient i occident es bastant alta.

Mexicans: hi han mexicans des de Lloret de mar a l'altre punta de mon,  no se si es que en el seu temps van fer una propaganda espectacular de aquella cuina o que realment son els números uns i a tot arreu en pots trobar. Des de Lloret de mar a Olongapo, passant per tot de ciutats grans i pobles petits es poden trobar restaurants mexicans, amb tot els seus típics plats, però estan destinats al turistes i el preu, encar que es molt varat comparat amb Europa comparat amb el nivell de vida asiàtica son cars. Per tant si teniu problemes amb el menjar però us agraden els mexicans no tindreu problemes, escalar que no descobrireu Àsia gastronòmicament.
Coreans: A tot els països de Àsia hi han comunitats de coreans, sobretot a filipines, per tant apart de hotels, botigues, i cibercafès, també trobareu un munt de restaurants coreans. Encara que Japo i corea tinguin idiomes diferents i tipus de lletres diferents, moltes coses de la seva cultura i gastronomia son semblants, però amb les seves petites diferencies que els separen. Els coreans a diferencia dels japonesos els agrada que tu et facis la teva carn al teu gust en les diferents taules amb fogons ja instal·lats dels restaurant. Per exemple pots menjar fetge de porc que en un japonès et servirien ja fet i amb la seva salsa apunt per menjar, ells et porten la salsa apart per que afegeixis la que desitgis, el fetge cru per que el cuinis tu al teu gust i per anar picant una amanida molt de vegetals tallats molt fins amb una salsa dolça per que vagi menjant menters esperes que es faci el plat principal. També hi han plats preparats a la cuina que et porten ja apunt però abans te pregunten molt com el vos per que no volen decepcionar el client, es una de les seves normes principals.

Japonesos: son molt famosos a arreu del mon i per tant també n'hi han per tot Àsia, ells tallen el menjar molt petit per que amb els bastonets es pugui agafar be i un per un es puguin anar menjant tots els trossos, ells consideren que la feina de tallar el menjar amb petits trossos es del cuiner, que ells en el restaurant han de entrar trobar-se el menjar tallat i nomes gaudir degustant-lo. La carn a cuita amb salsa teriyaki, composta per  una mescla de salsa de soja, sucre, sake, i mirin, servida sobre arros bullit i regat amb un oli especial, és una de les típiques especialitats nipones. Apart del típic sushi, ja sigui fet de vegetals, peix cru o cranc, amb salsa de soja i una mica de wasabi ja que es molt picant, completen juntament amb sopes de fideus el menú japonès.
Xinesos: d'aquest es poden trobar gran varietat, a diferencia dels altres, que si vols menjar un japonès has de pagar un cert preu, o un corea que son del mateix tipus i del mateix pressupost. Els xinesos n'hi han des de cars a molt varats. Els xinesos son típics amb els ànecs penjats a les vitrines amb aquell típic oli que els hi cobreix la pell, apart de fotos a les parets amb els diferents plats per facilitar la selecció al client. Nosaltres vam menjar en un de varat, on nomes hi havia dos plats per escollir, això va ser en una de les comunitats de xinesos de Kuala Lumpur. Arros amb pollastre i gambe o porc amb amb salsa i arros, per tant vam triar el pollastre que estranyament també hi havia gambes barrejades. Els xinesos la cuina no esta davant del client però tampoc esta amagada darrere portes com en els altres restaurants. A mes el cuiner o un ajudant son els que repartien els plats i sense mirar-se gaire la presentació, per ells el plat no es un element de decoració per casa, sinó una cosa per menjar i punt, res de presentació, tot barrejat i bon profit.

Hindús: El menjar hindú es sempre acompanyat de curris picants de diferents color a escollir, que evidentment estan fets de diferents ingredients. Els curris mes picants ja ho anuncia a la carta alertant al client novell, a diferencia dels tailandesos que no diu res a la carta i quan el tastes comences a suar i a demanar aigua freda per fer baixar el picant. Les carn tant de pollastre o porc sempre estan regades amb salsa i amb vegetals que l'acompanyen.
Menjar tradicional del país: Com es evident cada país te les seves diferencies, encara que sigui els menjars semblants, que el fan especial. Com podeu veure el arros es un ingredient essencial a tota la cuina asiàtica, es a dir poc plats no porten arros, tant mateix com a Europa o a casa tot els plats porten patates fregides de acompanyament aquí tots porten arros, ja sigui fregit amb el mateix menjar tot barrejat com seria a Tailàndia, com tot apart amb forma de vol al plat amb all com seria a filipines, o els japonesos i coreans que son simplement bullit però regats amb una mica de oli o salsa mol suau que es la especialitat que personalment mes m'agrada. Una de les diferencies especial de Malasia es la negativa de menjar porc i a pocs llocs es troba aquesta carn per menjar, jo diria que es degut a la alta influencia musulmana que te el país, una influencia bastant evident ja en els edificis i la seva arquitectura com en la gent de aquesta religió que es passeja per el carrer.

A filipines, com que els primers invasors van ser castellans, per això es diu filipines degut a que quan es van descobrir el rei de castellà es deia Felipe i d'aquí van heredar quest nom, per això el molts carres i plats tenen noms en castellà i es fàcil veure "longaniza", "tocino", o "carne" a les cartes d'aquí, tot això amb arros i un ou fregit. Un dels menjar típics es el "desayuno filipino" on hi ha vedella amb salsa vermella i patates estofades, com no arros i ou.


En quant a begudes: des de l'aigua mineral (nampau amb tailandès) molt barata, a cocacola que trobareu a tot arreu on junt a ella la pepsi competeixen per clients posant publicitat en cada cantonada. Apart trobareu una gran varietat de begudes al 7 eleven, ja siguin sucs de tot tipus de fruites, com altres begudes amb gas, cafès freds envasats en llauna, begudes energètiques com red bull, cerveses de diferents marques, i els sucs amb llet. I es que mai havia vist tal varietat de begudes.

La cervesa: Deliciosa Chang, que tindrà que tothom la beu?? Per a mi es la millor cervesa que he begut mai, encara que jo no soc gaire "birreru" i a casa nomes en bevia de tant en tant, la Chang beer la adoro. Amb 6,5 graus d'alcohol es un pel forta però el gust es boníssim, o per ami es la millor. També podreu trobar la Singha beer que a mi personalment no m'agrada. Les dos estan envasades amb una botella color caramel, la Chang te dibuixats 2 elefants sobre un fons verd i la Singha un drago daurat a la etiqueta de fons blanc. La mes beguda per els locals es la leo que es mes baixa en contingut alcohòlic però te un gust mes bo que el da la Singha. Tot això apart de les cerveses internacionals com la Heiniken que n'hi ha a tot arreu però el seu preu es molt mes car.

A Malasia la varietat de cerveses es igual de amplia però apart dels supermercats en els bar les consumicions son cares, sortir de copes per Kuala Lumpur no es un passatemps gaire econòmic per tant es millor fer una cervesa en la terrassa del guest house comprada al 7 eleven abans de sortir de festa.
A filipines la cervesa per excel·lència que veu tothom es la san Miguel, tant la pilsen que es mes forta com la light. Una de les curioses es la Red Horse de alta graduació i en la que a la etiqueta de la botella ja ho adverteix. També n'hi han de estrangeres com a tot arreu però es com si alguna cosa hagués programat a tot els estrangers per veure nomes san Miguel. Així com a Tailàndia la gent beu de tot aquí tothom veu san Miguel tan estrangers com locals i alguns locals nomes veuen la forta red horse que mai he provat de moment però que no puc marxar sense tastar-la.
Altres vengudes alcohòliques: El whisky per exemple pots trobar de tot i te fan un cubata per 4 calers però no son gaire grossos, tels serveixen amb molt de gel en un vas baix i ample amb una canyeta i la cocacola es de manguera en la majoria de bars. En alguns altres com a mínim la cocacola es de botella però la quantitat es molt petita per tant son som gaire de fer un whisky. El mateix passa amb el vodka o altres begudes, les quantitats no son gaire abundants i de 2 tragos aviat tel acabes.

Aquesta entra es anirà actualitzant a mesure que es visitin diferents països ampliant la carta de menús que us he posat. I es que com he dit cada país te les seves diferencies amb els veïns i les seves similituds. Peró no hi ha res com venir ha provar-ho.

1 comentari:

annamaresipares ha dit...

Enric, felicitats per aquesta entradassa, què interessant!
Quin descans tan productiu!
I molta sort a tots dos, que el que esteu vivint ho mereix.
Una abraçada, Anna