dijous, 30 de setembre de 2010

Centrem la mirada només en la zona financera

Les torres petrones son espectaculars, ja vistes des de la KL tower, com vistes des de els seus peus, llastima que no puguessim pujar al pont de vidre que las uneix entre elles.

Un dia per recordar, ahir aixecant-nos a les 10 del mati, hora justa per aprofitar el esmorzar gratuit del hotel, omplenem la panxa amb unues torrades amb mermelada i un cafe per treurens les lleganyes, i sortim amb el principal objectiu de veure les famoses torrer petrones. Nom donat a les mateixes degut a que la companyia petrolera local "Petrona" hi te la seu central. Pero com que el edifici es massa gros per la companyia tambe s'hi poden trobar altres seus centrals de altres multinacionals.

Pero la nostra primera parada va ser avans, més aprop del guest house, la KL tower (Torre Kuala Lumpur). En el mateix centre financer hi ha aquest imponent gegant que és la cuarta torre de telecomunicacions més alta del mon. Per un preu de 38 ringgits (9 euros) vam adquirir un tiquet que ens permetia visitar unes repliques de formula 1 en les que es podia jugar a un simulador de aixó, i el dret a pujar amb un ascensor a 276 metres de altura a un mirador totalment tencat per plaques de vidre on es veu una la vista de tota la ciutat. Nomes de arribar a dalt et donen una pantalla multimedia tipu una PDA que et va explicant finestra per finestra, el que vas veient i ames en la pantalla digital surten les fotogrfies de alavora per un millor apreci de elles.
En acavar tot el recorregut programat per aquest gui virtual, jo em vaig fer el meu personal camera en ma per poder fer totes les fotos que em vinguessin en gana.
Despres de fotografiar les torre petrones des de les vistes impressionants de la torre, voliem veure-les des de aprop, aixi que sense agafar el monorail com ens acossellava la lonley planet, caminant vam arribar a les colosals torres de formigo, acer i vidre. Les torres bessones de asia, fins fa poc eren els gratacels mes grans del mon fins que en 2004 "Taipei 101" les va superar. Elles comvinen un estil islamic tradicional pero donant una visio moderna i sofisticada. Alla mateix vam decidir de pujar en el pont de vidre que les uneix, pero nomes es possen a la venta una certa cuantitat limitatada d'entrades a partir de les 8 del mati i aquella hora ja hi ha molta gent fent cua, per tant ens vam quedar amb les ganen.
Aixo si el centre comercial que hi ha als seus peus, de luxese marcas, esta tot el dia overt per qui tingui ganes de gastar-se els ringgit, pero com que entrar a metrallar-lo de fotos es gratis a aixo ens vam dedicar. Una volta per els seus jardins de la part del darrere, i ens entornem a els carrerons no tan agraciats del nostres gues house.
Descans de relax al guest house, i coenixem un noi de zaragossa, que ens explica que posrta 17 dies viatjant per asia i que te previst estar-s'hi mes de 6 mesos, o fins que se l'hi acavi els diners. Mes tard ens presenta un noi frances, amb el que comparteix avitacio, que porta 2 anys i algun mes viatjant sol. Una comversa amb ell amb castella en recorda la llivertat de parlar amb una llengua que domines a la perfecció, més dificil ens resulta parlar amb el noi francès ja que utilitzem el angles, pero rapidament tots fem una conversa mes o menys amb angles que s'entenia.

Al cap de una estona possem la tele que jugava el barça, i voleim veure com anava la cosa, i a dormir aviat.