dijous, 9 de desembre de 2010

Ayuttaya: activa de dia i morta de nit

Com ja es sabut aquesta ciutat es la infraestructura que alberga tots els turistes decidits a visitar les ruïnes tailandeses, per tant la oferta de temples i llocs per visitar de dia es molt completa però un cop cau la nit, els seus habitants corren a dormir per l'edema poder aixecar-se aviat a obrir els seus negocis per donar servei al turistes que s'agafa seriosament les visites i s'aixeca molt aviat. La escena nocturna es casi inexistent i apart de 2 restaurants que posen una mica de musica per donar vida al mort carrer de guest house no hi ha res més.

Jo sempre sopo tard, ja que m'agrada quedar tip per anar a dormir, i com sempre, desprès de haver-me connectat a internet en el guest house per repassar el mail i visitar el blog surto fins a la parada que hi ha a uns passos del lloc on estic allotjat. Allà hi ha una dona que posa taules de càmping al carrer on hi serveixen tot tipus de plats tailandesos a preu econòmic, per tant es un lloc ideal per fer els àpats. Peró abans de arribar al lloc on menjo tinc que passar per els 2 bars que intenten desesperadament fer la nit més animada, però que per molts esforços que hi posin no ho aconsegueixen. I aquí acaba la nit a la ciutat, a apart de algun altre bar de karaoke que vaig poder veure amb la moto passant per tailandesos, on desprès de la primera ampolla de whisky es deixen anar i comencen a desfogar-se cantant èxits locals. L'altre dia vaig intentar sopar en un restaurant "MK", que es una cadena de restaurants que fan menjar cuinat per un mateix a la taula, i a les 10 de la nit ja estava ja tancat, aixi que me vaig conformar amb un plat de arros pre-cuinat del 7 eleven.
Avui un dia nou per explorar la zona, però la moto es massa cara de llogar 200 bats (5 euros) el dia, i he optat per fer una mica de esport i rebaixar la panxa de arros llogant una bicicleta per nomes 30 bats (0,75 euros) per dia. El lloc és petit per veure amb moto per gran per la bici aixi que he anat tirant fins al parc històric de Ayuttaya, que he imaginat que seria un lloc més fresc per pedalar que els carrers sense ombra on el sol tropical calenta el asfalt com si fos una planxa per fer ous ferrats.
I no me ha decepcionat, a part de un llac en tot el mig del parc, estava ple de arbres i vegetació que feia un ambient mes fresc, be aixo i una ampolla de aigua per no deshidratar-me. Com que el llac te una forma una mica peculiar, hi ha tot de ponts per poder-lo creuar, amb tot de zones amb bancs per poder asseure's a passar la tarda, però a la que cau el sol intueixo que deu estar plagat de mosquits.
A la tarda, amb la panxa mes plena he continuat fent voltes per els carres fins que s'e ma punxat una roda de la bici. Un tros de clau ha sigut el culpable de que hagués de tornar al guest house a canviar-la per una altre, de camí he passat per davant de un taller mecànic i allà la he reinflada per poder anar tirant un tros mes abans de que es tornes a desinflar. Un cop ja estava al guest house amb una bicicleta nova he anat al 7 eleven a comprar alguna cosa per berenar i tot seguit rumb a la habitació a descansar una estona. Demà em penso que tornaré a la moto, o potser a peu que aixi no puc punxar roda. Pero les fotos del parc ja les penjare dema que ara la conecció a la xarxa no es massa bona.