dijous, 30 de setembre de 2010

Centrem la mirada només en la zona financera

Les torres petrones son espectaculars, ja vistes des de la KL tower, com vistes des de els seus peus, llastima que no puguessim pujar al pont de vidre que las uneix entre elles.

dimecres, 29 de setembre de 2010

Visitant les 2 Kuala Lumpur

Kuala Lumpur, una ciutat moderna??  o una ciutat que dissimula la seva pobresa amb edificis mes alts que la seva economia mitja??


dilluns, 27 de setembre de 2010

Adéu Tailàndia

S`ha acabat Tailàndia, o com a minin per un temps. Avui dia 27 de Setembre finalitzava la validesa del nostre visat tailandès. Desprès de 2 mesos i 1 de ampliació en la oficina de immigració de Chiang mai hem abandonat el país. Malasia la nostra nova destinació, mes en concret la seva capita.

dissabte, 25 de setembre de 2010

Fora grenyes 2

"Lo prometido es deuda". Desprès de que en Pau es talles els cabell i jo sense dir-li res fes una entrada al blog, en quant la va veure l'hi vaig tinguer que prometre que quant mel's talles jo faria també una entrada al blog. Més de 4 mesos sense passar per una perruqueria, m'estaven deixant un aspecte de naufrago però amb la cara afaitada, per tant ahir vaig passar per una perruqueria que hi ha en un carreró a Th Khao san. Un lloc que semblava molt mes preparat que on va anar en Pau a tallar-se'l, però que em van clavar 200 bats (4,85 euros), no és car per si estigues a casa però si que ho es per Tailàndia. Una noia molt simpàtica que poc angles parlava, em va anat ensenyant fotos de tallats fins que vaig veure algun de normal i l'hi vaig senyalar, "This, for me" suposo que ho va entendre per que va comenssar a tallar i en 10 minuts llest.

dimecres, 22 de setembre de 2010

11 hores de viatge ens tornen de nou a Bangkok

Deixem el nord, la frescor, la capital tranquil·la on la gent rarament te intenta estafar amb els viatges de tuk-tuk, i tornem a Bangkok. La veritat es que la diferencia salta a la vista, les olors als carrers dels llocs de menjar, les aceres col·lapsades de gent en les que apenes es pot trasitar, les autopistes de 5 carrils que passen per sobre teu amb ponts de formigó armat, i la gent del carrer intentant fer negoci amb algun
falang, ja sigui duent-los amb tuktuk o taxi, o sastres hindús intentant fer el seu particular agost, et recorden que tornes a estar a la capital del país.
video

diumenge, 19 de setembre de 2010

Entrada numero 50

Sembla que era ahir quan planejàvem el viatge encara des de casa, repassant-nos tots els cercadors de vols de internet per trobar la opció mes econòmica, però ja fa quasi 3 mesos, i el visat no dona per mes. Per tant el dia 27 de setembre tenim que abandonar el país, on ja tenim un vol a Kuala Lumpur on farem una breu visita a la ciutat per desprès creuar Malasia fins a arribar a Singapur o això de moment es el que tenim pensat.

De moment aquí teniu un vídeo del youtube amb fotos de la capital malàia.


I aquesta es la nostra cinquantena entrada al blog, un blog que ens porta feina tant en escriure com en penjar les fotos degut a la baixa velocitat de internet, i ja no parlem dels vídeos que cada cop que intento pujar-ne un estic 20 minuts per un vídeo de 20 segons, això s'hi no es produeix algun error desprès de esperar que es carregui. Peró un blog que ens agrada un cop acabada la entrada, les imperdonables faltes de ortografia que el corrector se salta, i que jo quant estic escrivint no hi penso en mica en mica van millorant, intentem que tot funcioni be i sempre buscant informació per internet de com fer un blog mes atractiu i mes ràpid de carregar, mes interactiu, però no sempre es fàcil. Ens agrada sobretot quant hi ha
algun comentari, senyal de que hi han visites i que algú ens segueix. Per fer un comentari nomes teniu que entrar a la entrada clicant en el títol de la mateixa i en el final trobareu "Publicar un comentari en la entrada" clicar-hi i escriure el comentari en el requadre que blanc que s'obre i escollir una identitat i clicar en publicar. Recordeu en posar qui sou si utilitzem la identitat de anònim. Ja se que es molt fàcil per alguns però no tothom te tant internet per ma.

Aviam si arribem a escriure 50 entrades mes, senyal de que ens han passat 50 histories mes.

dijous, 16 de setembre de 2010

Uns dies mes a Pai i tornem a Chiang mai.

Perdoneu que no expliquem abans la tornada a de Pai a Chiang mai però es que sens acumula la feina a la hora de fer el blog. Penjar les pesades fotos que aquí es nota encara mes que son pesades degut al la baixa velocitat de internet, per tant aquí teniu com ens va anar els 2 dies que vam estar a Pai i la tornada a la capital del nord, i es que la entrada del aniversari de en Pau no la podíem retrassar.

Felicitats Pau 24 anys!!!!

Special thanks to 7eleven que a les 8:30 del vespre vaig puguer comprar un mini pastis per en Pau, amb 4 espelmes.

Ahir 15 de setembre de 2010 en Pau va fer 24 anys, el primer aniversari fora de casa i no me refereixo al restaurant del costat si no des de l'altre punta de mon, mes concretament a Chiang mai. Ahir dia tranquil on no vam fer gaire cosa mes que anar al centre comercial de la ciutat, a portar a reparar el meu falsphone que dies enrera m'avia caigut de cara a terra i es va trencar tota la pantalla, ara s'esta reparant per 600 bats(14 euros), vam fer una volta per el lloc esperant que el tinguessin apunt que segons em va dir el noi de la botiga estaria llest en una hora.
Per fer temps vam fer una partida a billar que hi havia en el centre, vam menjar alguna cosa, en el restaurant tailandès de la planta baixa i anem a buscar el telefon que com era de esperar no estava a punt. Per tant vam tornar a l'hotel i mes tard visita al mercat de nit on vam acabar de comprar 4 coses abans de fer un paquet per enviar a casa. Per correu ordinari ens costa 1200 bats (30 euros) triga 3 mesos viatjant per terra, però es la tarifa mes econòmica i a nosaltres es el que ens interessa.

dimecres, 15 de setembre de 2010

Fora les grenyes

Ah no us ho havia dit?? en Pau desprès de 3 mesos i alguns dies mes s'ha tallat el cabell. En el mateix hotel de Mae hong son hi havia una perruqueria, o si se l'hi pot dir així per que la veritat es que era una habitació amb 2 miralls 2 butaques velles que semblaven de pel·lícula de terror i un secador de cabell de peu, 4 estisores i cap maquina talla-cabells.

Això si una dona molt simpàtica, que en sàvia força, ho com a minim no va tallar cap orella. Com l'hi he promès en Pau quan mel talli jo també hi aura una entrada al blog per que us pugueu riure dels 2.
video

Breu visita al poble de Ban huai shua Thao

Poble de cabanes de bambú i camps de cultiu, on la gent descalça es passeja per els carrers, els nens juguen amb qualsevol cosa, i les dones girafa estan amagades per si rarament entra algun turista no les pugui veure i menys fotografiar gratis.

divendres, 10 de setembre de 2010

Mae hong son, això sí que esta perdut entre muntanyes

Ja estem aquí Mae hong son. Ahir va ser el definitiu, desprès de pensar que ja n'hi havia prou de Pai, vam agafar un autobús que ens va portar a la nostra nova destinació, la ciutat perduda en mig de les muntanyes, on la seva província delimita amb Myanmar tan al oest com al nord.
Mae hong son es una ciutat molt tranquila tant de dia com de nit, Pai també però com a mínim hi ha un grup de gent jove, entre falangs i tailandesos, que cada dia es junta en el mateix bar, creant molt bon ambient (potser aquí encara no l'hem trobat). En comparació en els temple aquí son bastant mes bonics però amb una clara influencia birmana, on es pot apreciar per els budes de dins les capelles tenen adorns lluminosos i figures diferents, i es que la província de Mae hong son es com un país apart.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Voltans de Pai

Un dia mes visitant els voltants de Pai i es que avui serà el ultim, ja tenim comprat per demà el bitllet de autobús que ens dura a Mae hong son.

Desprès de aixecar-nos i fer un cafè menjat alguna cosa per despertar-nos hem agafat la moto i hem seguit la carretera que surt del poble aviam que ens trobàvem. Mig guiats com sempre per la lonley planet hem arribat al "grand canyon" de Pai. No es ni de bon tros com el de colorada però esta prou be, desprès de fer trial amb la nostra scooter per el camí que pujava fins a dalt de tot hem arribat on es veia tot Pai des de la cresta escarpada del canyó. Es tracta de una muntanya molt escarpada plena de penya-segats molt erosionats. La vista que ofereix de la vall es ideal per fer fotos combinant el verd dels camps de arros amb la roca del canyó.

diumenge, 5 de setembre de 2010

Visita al Wat Phra That Mae Yen

Visitem el temple amb les vistes mes impressionants de Pai. El Wat Phra That Mae Yen que esta situat dalt de una muntanya oferint unes espectaculars vistes de tota la vall. Per arribar-hi es te que sortir del centre del poble per la carretera en direcció sud-est, creuant el riu i passant de llarg el bar "dont cry", creuant un petit recinte hotel es arriba a un trencant que ho indica amb un cartell i a l'esquerra es continua per una pujada bastant pronunciada. Desprès es troben unes escales que duen al temple si es vol pujar els 353 escalons o es pot continuar per la carretera on s'hi arriba igualment. Allà ens hem maravellat amb les vistes, hem fet 4 fotos hi admirat el temple.

divendres, 3 de setembre de 2010

Ja estem a Pai

Per si no estàvem prou perduts pel nord ara ho estem mes, i es que ja estem a Pai un dels 2 pobles rurals i del nord que volíem visitar. Desprès de 4 hores en una furgoneta, que ells l'hi deien minibus, passant per una carretera de corbes que creuava les muntanyes que separen la vall de Chiang mai a la vall de Pai vam arribar a la nostra destinació.
La veritat es que Pai no es tan rural i genuïna com ens pensàvem. És un poble petit però també turístic, apart de falangs també és turístic per els tailandesos que viuen en Chiang mai i els agrada allunyar-se de la ciutat per les seves vacances. I es que Pai en el centre esta ple de guest house on es pot dormir a partir de 200 bats(5euros) en llocs bastant agradables.