Plaça dels fusellers letons

Just darrera la plaça dels caps negres en direcció al riu, hi ha el museu de l'ocupació Soviètica, un recull de records sobre la ocupació del regim nazi i soviètic que va patir la capital letona. Aquest trist edifici de color negre alberga una col·lecció de peces, imatges, representacions i documents d'un passat no tan llunya sobre una disputa entre 2 règims per dominar un país, una ocupació que va deixar una ferida inesborrable en l'història de Letònia.

Coneixent més la capital Letona

Les primeres sensacions que teníem en arribar, d'una Letònia influenciada per Rússia i on tothom té la pell pàl·lida i els ulls blaus van desapareixen de nosaltres i aquests detalls passen desapercebuts. Cada cop ens trobem mes com a casa, i les petites diferencies entre nosaltres i ells desapareixen gradualment. Aquells anys en què Letònia estava plena de russos i el seu socialisme soviètic han quedat molt enrere, i ara és una capital moderna on les marques occidentals es barallen per fer-se un lloc en el seu mercat.

Voltant per els carrers de Riga

A part de veure les zones famoses de Riga, també ens agrada perdre'ns pels seus carrers tot descobrint on anem a parar, cosa que ens ajuda a ubicar-nos i de mica en mica estem més familiaritzats amb la zona. El primer dia tot et sembla nou i fàcilment et perds, però a mesure que transites pels carrers de la ciutat el teu cap es va fent un mapa general a partir de petits detalls com edificis peculiars, places, o estàtues que ajuden a situar-te.

La casa dels caps negres

En la mateixa plaça i just davant de l'ajuntament, hi ha la casa més famosa de la capital bàltica, la casa dels caps negres. Aquest edifici construït durant els primers anys del segle XIV, va ser la seu dels mercaders mentre el port de la ciutat era un punt clau de la transitada ruta dels transportistes navals pel nord d'Europa. Casi un segle mes tard, la casa va passar a mans de l'associació de comerciants locals anomenats els "Blackheads" o caps negres, que involuntàriament varen rebatejar l'edifici.

Plaça de l'Ajuntament

En el vell mig de Riga, a escassos metres de l'església de Sant Pere, s'hi troba la plaça mes famosa de la ciutat, la plaça de l'ajuntament. Just davant l'emblemàtic edifici de la casa dels caps negres i junt a l'estàtua del cavaller Roland, punt de visita obligat per tots els que trepitgen la capital letona, e imatge típica en postals i guies de viatges sobre Letònia.

Riga des de les altures

Per sobre de l'església

Aquí teniu una de les fotos que he pogut fer des de la part superior de la torra de l'església de Sant Pere. En tinc més d'aquest tipus però les reservo per fer un pots sencer dedicada a la meravellosa vista que es veu de la ciutat.

L'Església de Sant Pere

Tot i haver-nos aixecat tard desprès d'una nit de festa tenim tota la tarda per visitar el centre de la ciutat, i com que sense poder evitar-ho sortint de l'apartament ens trobem l'església de Sant Pere, entrem aviam si podem pujar fins al campanar com diuen algunes de viatges a internet. Avui és el primer dia que podrem voltar pels carrerons tranquil·lament sense les motxilles tot descobrint una mica la ciutat.

L'apartament

Al final arribem al pis desprès d'una nit sense dormir i tot un dia traginant les maletes, tots tenim en ment fer una dutxa i descansar fins que sens passi l'esgotament . Estem a la porta de l'edifici i la cosa no te mala pinta, o com a mínim l'escala ens dona una bona sensació, això si l'ascensor no el veiem per enlloc. Comencem a pujar fins arribar a la tercera plata, on la nostra guia s'atura davant la porta 17 i treu un parell de claus per accedir a l'habitacle.

Arribada a la capital

Frankfurt Hahn. Com era d'esperar l'aeroport de Frankfurt no és res de l'altre món. Potser més petit que el de Girona, les seves instal·lacions han de ser el nostre hotel fins que agafem l'avio de camí a Riga. Com us podeu imaginar ens queda una llarga nit provant de dormir en algun racó abraçats a la maleta mentre ens intentem aïllar del soroll i la llum que il·luminen la recepció. Ens queden hores abans no puguem marxar.

Per molt intentem dormir no ho aconseguim, qualsevol soroll ens desperta i el rellotge avança a pas de tortuga entre intent i intent. Nomes son les 4 i mitja de la matinada i els restaurants i altres botigues de dins la terminal comence a obrir, junt alguns repartidors que entrem amb els carros plens de menjar. A les 5 ja hi ha els primers viatgers que controlen els panels informatius i esperen per passar els controls abans d'embarcar. Nosaltres com que no podem dormir més i estem farts d'esperar anem també a la zona d'embarg desprès de fer un cafè i donem per finalitzada la nostra estada a Alemanya.

Destinació Riga

Desprès de tants dies de feina sota la calor estiuenca pensant en les vacances, i per fi ha arribat l'escapada que em desconnectarà de la rutina durant uns dies. L'espera sempre és llarga fins que et dons compte de què tens aquells apreciats dies a tocar, i desgraciadament en menys del que em penso ja hauran acabat. Peró primer gaudim-los.

Viatges de Luxe - Japó

Ja fa temps de la meva incursió al país del sol naixent, un curt viatge que em va permetre descobrir les preciositats de la nació més curiosa del món. Recordant els aquells dies en què vaig gaudir fotografiant els moderns carrers de Tòquio i les antigues meravelles arquitectòniques de Nikko, he rememorat aquells moments amb aquest documental. Així de pas dono una mica de vida al blog que el tinc abandonat a l'espera del meu pròxim viatge estiuenc.

Tossa de mar

Tossa de mar és un punt de referència pel turisme a la costa brava. La seva impressionant muralla, és una estampa típica en els catàlegs de viatges estrangers per atreure turisme, que rodeja un preciós casca antic ple de pintorescos carrerons de pedra i torres de vigilància medievals. El seu interior esta ple de vida, amb gent passejant tot el dia entre botigues que no tenen res a veure amb les típiques de llocs de platja, i restaurants on serveixen plats de peix acabat de pescar. Tossa, és una alternativa a l'habitual destinació turística de sol i platja, pels visitants que busquen alguna cosa més.

Nou viatge en el horitzó

Fa molt que ja no m'arrossego amb la meva motxilla per enlloc, i no és que sigui per falta de ganes. La veritat és que em moro d'enveja quant per internet llegeixo els blogs d'altres viatges que no paren de voltar per tot el planeta terra, i relaten les seves històries a internet. Avui en dia gracies a la xarxa tenim l'oportunitat de fer alguna cosa més important que descobrir llocs de l'altre punta de món, i és compartir-ho amb els altres. Tant per relatar les experiències personals que vivim, com per l'útil informació que pot ser d'ajuda per altres possibles visitants.

Explorant prop de casa

Aquest diumenge passat, cansat d'aguantar la calor que feia vaig decidir anar a fer una visita en unes petites gorgues que hi ha entre el poble d'Anglès i Osor. I és que amb les temperatures que tenim aquests dies ve de gust buscar un lloc fresc per passar la tarda. Com que tenia la càmera carregada de bateria, la vaig agafar per jugar una estona amb ella.

Air Asia: La Ryanair d'orient

Tots coneixem a Ryanair, la companyia irlandesa baix cost que connecta una impressionant quantitat de ciutats europees entre si. La companyia "low cost" més famosa del vell continent permet visitar la majoria de països europeus a preus increïbles encarregant vols amb antelació o aprofitant les ofertes que ofereix la seva pàgina web. Això ha fet que creixi la seva popularitat entre el competitiu mercat dels anomenats vols de baix cost, que gracies a internet va créixer notablement. D'altres parts del món, com Àsia es varen llaçar a la caça dels clients de "low cost " amb la companyia Airasia, que gràcies una una molt bona gestió va créixer imparable i també la seva reputació fins a dia d'avui, arribant a ser considerada la millor companyia de baix cost del món.

Les cabanes d'Algelaguer

Fa massa dies que no publico res al blog, i és que ara estic en una època de poques sortides. L'ultim viatge que vaig poder fer, el de Japó que ja queda lluny i no em queda res més per explicar-vos d'allà. Encara és massa aviat per parlar de l'estiu, però puc avançar que durant el més d'agost tornaré a arrancar el vol. Ara passo els dies fent escapades durant el cap de setmana no gaire lluny de casa.

"Bonjour" París

El creixement econòmic de Xina

L'economia del gegant asiàtic creix cada dia de mica en mica amb l'objectiu de conquerir els mercats internacionals. Amb una barata mà d'obra portada de les zones rurals i més pobres de Xina, el país fa funcionar les seves indústries incitant als treballadors a competir entre ells per millorar la producció. TCL, la major companyia de fabricació de televisors a Xina, ha comprat a preus de saldo d'altres empreses a en risc de fallida com Schneider, Panasonic o Thompson, per exportar sota els seus noms televisors a Europa i Amèrica, produïts en les seves fabriques xineses amb treballadors que cobren uns 100 euros al més. El senyor LI és el president d'aquesta companyia. Un home d'ideals comunistes però que tira endavant aquesta empresa i tot el país amb valor genuïnament capitalistes.

Records japonesos

Ja queda lluny el viatge que varem fer al Japó, però encara tenia fotos i vídeos del final del viatge que no havien sigut publicats. Aprofitant que estava provant un nou editor de vídeo, he decidit fer un clip amb alguns records japonesos amenitzats amb música.

Retratant Rupit

Que ràpid que passen les setmanes, els dies volen i ja queda més a prop l'estiu. En el cap tinc una pila d'idees d'on anar de vacances o com gaudir els pocs dies que tindré lliures. De llocs que desitjo visitar n'hi ha molts, però el pressupost és bastant ajustat i m'hauré de conformar en alguna destinació assequible. Haure de retallar ja sigui en el vol, que això significa un lloc a prop, o en la destinació, que suposo arribar més lluny però gastar només el imprescindible i res de "souvenirs".

Més fotos del 12M

Ahir va ser l'autentic aniversari del 15M, que aquest any es va celebrar el 12 de maig perquè coincidís en dissabte. Ahir tothom en parlava del fenomen a les ràdios i televisions des del punt de vista que més els interessava. Desafortunadament alguns intentaven treure ferro a l'assumpte sense èxit, i d'altres destacaven la seva importància i de com esta conscienciada la societat de què estem manats per uns polítics titelles dels mercats. 

12M: Un poble indignat

Ja sé que en el meu blog normalment no parlo de res que no estigui relacionat amb viatges o llocs que he visitat, però faré una excepció en aquest cas ja què el que esta passant al nostre país és realment important. Aquest passat dissabte 12 de Maig es va celebrar el primer aniversari del 15M, un dia que va passar a l'historia per emplenar-se la plaça del Sol a Madrid de gent citada a treves de les xarxes socials, per manifestar i expressar el seu desacord amb la manera que es gestiona aquest país. Aquest acte es va repetir en 58 ciutats més de l'estat espanyol, incloent Barcelona, convertint-se aquell dia en el principi del "Moviment 15M", o també anomenats com "Indignats".

Caminant pel parc Güell

Aquí teniu la segona part de la visita al Parc Güell anunciada en l'entrada anterior, que comença a la gran ovalada plaça de sorra. Un lloc construït per Gaudí, amb la finalitat de ser un punt de trobada per a reunions socials o actes religiosos. Una plaça sense pavimentar degut a què es fa servir per drenar l'aigua en dies de pluja a traves de la sorra i emmagatzemar-la com a recurs per regar el parc, i proveir les seves fonts.

El Parc Güell

Aquí bé google

Ja fa temps que ha que Google ha posat mà en el món de la venda de vols online, però encara no n'havia parlat mai i volia fer-ho un dia d'aquest. Actualment existeixen una gran quantitat de buscadors de vols, com rumbo, edreams, jetcost, vuelos baratos, trabber, skyscanner, atrapalo, vuelo24, kayak... i aixi podríem continuar fins demà.

La Boqueria

Feia molt de temps que no entrava dins del mercat de la Boqueria. Moltes vegades hi havia passat per davant, però des de què era petit que no hi entrava. En el meu cap només hi quedaven algunes imatges de peixateres intentant captar clients a base de crits, acolorides parades de fruita, i les carnisseries on s'exposava el gènere que en aquell temps em feia angunia de veure. Tot això agafat de la mà de la meva àvia que no em deixava anar ni un moment per por a perdre'm.

Barcelona: la capital catalana

Desprès d'uns dies a Japó ara sortim fotografiar Barcelona, la capital catalana. No pot ser que estigui tant a prop nostre i que mai l'hi agüem dedicat una visita com a turistes.

Foto-recopilació de Nikko

Be, desprès de què hagueu vist les imatges del poble de Nikko en les entrades anteriors, ara les he recollides en un vídeo i amenitzades amb musica. Aquí teniu uns quatre minuts amb les millor fotos que varem captar per allà i la versió de "Walk off the earth" de la cançó "Somebody that I used to know".

Final del viatge

Avui és el dia, el dia de marxar cap a casa. Per desgràcia han acabat les vacances i hem de tornar a la nostra rutina. Japó és un dels llocs que tenia a la llista de coses que has de veure a la teva vida, i ara ja el puc tatxar. M'ha agradat molt estar per aquí uns dies però no per quedar-s'hi molt de temps, ja que el ritme de vida és molt occidental, la gent viu massa ràpid, i tot és molt car. Però aquesta imatge de ciutats futuristes que surten per la tele, la cuina asiàtica, i en general la cultura diferent a nosaltres, fa que sigui un lloc prou atractiu per què cada any rebi milions de turistes de tot el món.

De festa per Roppongui

Son més de l'una de la nostra ultima nit a Japó, i necessitem algun lloc amb música i cervesa no massa cara. Peró en la nit toquiota som una mica inexperts i guiant-nos per la informació que havíem trobat temps enrere en un blog d'internet, sembla que la millor opció és visitar el "Copacabana", ja que segons vaig llegir sempre esta ple de gent.

Roppongi (六本木)

La nit havia de ser un tranquil sopar amb un parell de cerveses i res més, ja que demà necessitarem aixecar-nos amb certa antelació per anar fins a l'aeroport de Narita a agafar el vol de tornada a casa. Peró abandonarem la nit toquiota anant a dormir dins les nostres càpsules? Les nostres vacances no poden acabar així.

L'ultima tarda a Japó

Quasi ja hem acabat els dies del viatge, i és que el temps vola quant ests fora de la teva quadriculada vida rutinària. De la tant desitjada visita a Japó, ja nomes ens queda una tarda que no durara gaires més que aquest passeig que estem fent pels carrers, mentre veiem com el sol va caient fins que s'apagui el cel i comencin a funcionar les brillants llums de Tòquio. Demà a l'una del migdia, el nostre avio marxara de l'aeroport de Narita en destinació a Milà on d'allà agafarem un vol cap a Barcelona, l'aventura a terres asiàtiques haurà acabat i tornarem a estar a casa de nou.

Més fotos del Shinjuku Gyoen (新宿御苑)

Desprès del dia de sant Jordi, continuem amb el relat sobre l'estada a Japó. Ens traslladem de nou al centre de la capital japonesa per seguir amb les imatges del parc Shinjuku Gyoen. Peró la veritat és que amb aquestes fotos no calen gaires paraules més.

Sant Jordi

A vegades, emportar-se un llibre de viatge pot ser innecessari, i d'altres vegades pot ser tot un passatemps que us pot acompanyar durant les esperes en terminals de trens, bus, o aeroports. Tot depèn del viatge.

En viatges curts crec que emportar-se un llibre no és massa bona idea, ja que qualsevol cosa que omple de pes de la motxilla us farà més feixuc el viatge, i si esteu pocs dies dies fora val més que us dediqueu a aprofitar l'estada visitant coses abans que perdre el temps amb el vostre llibre. I en cas de tenir temps i ganes de llegir sempre és millor repesar la lonely planet per conèixer més coses sobre el lloc a visitar. Encara que s'hi esteu molt enganxats a un llibre que ja heu començat abans del viatge segur que algun petit moment trobareu per seguir la lectura, però no masses.

El parc de Shinjuku (新宿御苑)

Llàstima que encara no estiguessin a punt els cirerers, si hi haguéssim anat 2 setmanes més tard, durant l'època que ja estan florits, podríem haver fet unes bones fotos. Justament aquest era el motiu de la visita al parc de Shinjuku, però ara tot just els arbres treien les seves primeres flors.

El planeta Akihabara (秋葉原)

Fem una ullada més en el estrany món que és Akihabara. Literalment, Akihabara (秋葉原) significa "camp de fulles de  tardo", però les fulles fa molt de temps que les varen recollir, i ara només queden grans superfícies comercials com si fossin camps de telèfons mòbils, càmeres, ordinadors i d'altres aparells electrònics. Els arbres que antigament deixaven caure les fulles s'han convertit en esquifits esquelets al llarg de les voreres que en prou feines aguanten el frenètic trànsit que passa als seus peus.

Visitant Tòquio

Desprès de dies oferint-vos només imatges del Japó, per fi he trobat un moment per dedicar-me a fer el vídeo. Aquí teniu escenes dels carrers de la capital nipona, tant de dia com de nit. Espero que us agradi, molt aviat en faré més.

El Nippon Budokan (日本武道館)

Estem en el parc Kitamoru i no viem per en lloc un suposat estadi d'arts marcials, fins que en passar per darrera d'uns arbres de cop apareix el Nippon Budokan (日本武道館). Literalment "edifici d'arts marcials de Japó", el Budokan és un estadi cobert de 42 metres d'altura amb una capacitat per a 14201 espectadors. Aquest edifici de formigó, obra de l'arquitecta Mamoru Yamada, va ser inaugurat el 3 d'octubre de 1964 amb un cost de 4,3 milions d'euros. L'objectiu d'aquesta construcció era acollir les competicions de judo dels jocs olímpics de Tòquio en el 1964.

Dins del Kitanomaru (北の丸公園)

El parc Kitanomaru (北の丸公園),és un tranquil jardí exterior situat al nord del palau imperial, on famílies, amics i grups escolars passen els seus pocs dies lliures, posant-se en contacte amb la natura per uns moments. El silenci i la tranquil·litat que el rodeja només és trencat a vegades per el soroll de nens jugant als voltants, els ocells que fan vida allà, i els peixos del petit estany que a vegades treuen el cap de l'aigua per menjar alguna cosa que flota en ella. El parc compte amb un restaurant, aparcament, i lavabos.

Estàtua del Príncep i la Galeria d'artesania

Abans d'entrar en el Kitanomaru National Garden, arribem per sorpresa fins a l'estàtua del príncep Kitashirakawa Yoshihisa (北白川宮能久親王). Estranyament l'estàtua no esta ubicada en cap lloc important com podria ser una plaça amb bones vistes o davant de un important edifici, sinó que esta perduda entre mig d'arbres i davant de una carretera que des d'ella en prou feines es pot veure ja que uns arbres l'amaguen. Qui deu ser aquest tal príncep Kitashirakawa?, No és mereix un lloc millor?

Sortint del palau

Casi ja ens hem caminat tot el recinte i ja estat tot vist. Caminar per aquí dintre no és el mateix que l'exterior, a diferencia del carrer pots anar conversant tranquil·lament i aturar-te a contemplar els jardins. Per el centre de Shinjuku això resulta impossible, ja que aturar-te amb el tràfic de vianants que hi ha suposa col·lapsar la vorera, i esquivant l'altra gent mai pots anar parlant de canto amb algú. Aquí aprofites per aïllar-te dintre una ciutat amb una densitat de població de 14 persones per quilòmetre quadrat, gairebé 2 vegades més que Nova York.

Més imatges del palau

I aquí esta la segona part amb les imatges dels jardins del palau Imperial. El mateix sol, que en d'altres països tens que esquivar per no cremar-te, aquí els seus rajos és el més preuat del dia i per sort esta radiant.

Kokyo (皇居) - El palau Imperial

Kokyo (皇居) és el Palau Imperial de Japó, i la residencia del seu emperador. Com ja sabeu el palau es troba en el districte de Chiyoda, Tòquio. Desprès de la restauració Meji (明治維新 ), època de un canvi estructural de la política i societat Japonesa, la cort imperial ubicada a Kyoto es va traslladar a l'actual capital del país. La extensió total del recinte, incloent els seus jardins es de 3.41 km2, i va ser destruït per bombarders, durant la segona guerra mundial i reconstruït seguint el mateix estil durant el 1968. El interior del palau esta tancat i només obra al public 2 cops l'any, el dia d'any nou (2 de gener), i durant l'aniversari del emperador. La resta de dies es manté tancat, però el que si esta obert son els seus jardins que es poden visitar gratuïtament.

Voltants del palau imperial

Ens despertem de bon mati desprès d'haver descansat dintre les nostres càpsules. No sabem si fa bon dia a l'exterior, ja que només veiem la paret de plàstic de l'habitacle. Com que en aquell hotel tenen un jacuzzi més gran que en el que estàvem allotjats anteriorment, aprofitem per fer un bon bany i deixar que les bombolles ens acabin de despertar a base d'un hidromassatge. Desprès d'això estarem llestos per aprofitar el dia.

Arribem de nit a Tòquio

El cel és completament fosc quant sortim de l'estació de Tòquio. Nikko ja només és un record i ara tronem a estar en el mig de la capital, però la pregunta era a on? Sort que la lonely planet que portem a sobre no ens falla mai i ens explica que estem a la zona de Kanda (神田), a pocs metres de la ja coneguda Akihabara ( 秋葉原). És tard, estem cansats, i anem a la recerca de un allotjament dintre les nostres possibilitats.

Adéu Nikko

Estem en l'estació de autobús de Nikko esperant a la propietària del guest house que ens obri per poder recollir les maletes i marxar. El temps corra en contra nostre ja que queden pocs trens que surtin en direcció Tòquio i si perdem el ultim ens veurem obligat a quedar-nos una nit més aquí. 

Voltant per el poble a la tarda

Ha sigut un llarg dia de temples però no hem tingut ocasió de veure res del poble. Ara ja amb la panxa plena necessitem veure alguna cosa que no siguin més temples. Aixi que comencem a caminar direcció avall baixant poble avall fins el guest house de "Nikko Lodge Park" que hi ha al centre del poble, on ens esperaran les motxilles que molt amablement el amo del hotel ens les ha baixat fins allà.

El passat aniversari de Fukushima

Justament aquests dies que varem estar per allà feia exactament un any del terratrèmol i posterior tsunami que va arrasar Fukushima. El pitjor desastre natural de tota la historia del Japó, que va devastar una central nuclear creant el pànic entre la població. Encara que no l'enteníem,  la televisió anava plena de imatges de l'afer natural, i els actes de commemoració varen ser nombrosos en tot el país. Nosaltres justament sortint d'un temple varem trobar uns controladors de radiació, i es que ara es una practica habitual en tot el país. Es controlen els nivells de radiació nuclear i es porta un exhaustiu estudi.

Imatges del poble de Nikko

És una llastima que acabem la visita als temples i es que anàvem a un bon ritme, aprofitant el dia al màxim. Però la nostre panxa i les cames ens demanen un descans i per aixo hem oblidat els antics edificis i continuem en busca de un lloc per menjar.

La tranquil·litat i neu de Nikko

Sort que no hem passat per alt la visita a Nikko! És imperdonable no venir aquí, si feu una escapada a Japó, i obligatori perdre's per els seus boscos frondosos farcits de temples i racons sagrats. Això ens ha donat un alè d'aire fresc desprès de tants dies a la bulliciosa capital del país. 

El santuari més alt de tots

Tantes botes d'arròs fermentant i que no tinguin el detall de donar-nos una mica de sake per calenta el cos amb la fred que fa. Ens traiem les sabates i entrem dins del temple però per la nostra sorpresa a la part final del interior no ens deixen fer fotos. No és ni la meitat de espectacular del que em pensava, segurament a causa de que l'exterior esta molt més treballat. Dins venen els típics records de temple a preus d'or. Que si postals, amulets de la sort, medalles, clauers, figures...

Porta de Yomeimon, i el seu interior

Aquesta és la porta de Yomeimon (陽明門). Abans de creuar la porta podem veure dos petites torres, a banda i banda del passadís amb 2 instruments dins d'elles, un tambor i una campana, que simbolitzen el naixement d'una vida i la mort, i també podem observar les seves columnes que varen ser tallades de dalt cap abaix amb el propòsit de ferles imperfectes.

Dins del Temple

Ja estem dins el recinte.

Entrada principal

Aquí teniu la entrada de un dels primers grans temples.