És una llastima que acabem la visita als temples i es que anàvem a un bon ritme, aprofitant el dia al màxim. Però la nostre panxa i les cames ens demanen un descans i per aixo hem oblidat els antics edificis i continuem en busca de un lloc per menjar.
La fred, ja casi l'hem oblidada, i només ens falta un plat calent a l'estomac per continuar amb el dia. Poc a poc anem baixant per la cara nord del poble que apenes hem trepitjat, i es que tant caminar per els temples de dins del parc, sense donar-nos compte, hem anat a parar a l'altre punta de poble. La seva forma allargada al voltant del històric bosc no és la més idònia per una vila, però en aquell lloc tot gira al voltant dels temples i del seu parc, aixi que vorejant el riu Daiya que creua a lo llarg el poble i el frondós bosc ells s'hi han instal·lat.
Entre casses i petits edificis es deixen veure algunes pinzellades del que es pot veure darrere d'aquells arbres. Com el santuari de sobre i el pont de color vermell a baix. Aquest és el pont sagrat anomenat Shinkyo (神橋), construït per poder creuar el riu Daiya i accedir al mausoleu del primer Shogun. Ningú sap exactament quant va ser construït, i segons els registres ja existia des del 1636. Té una longitud de 28 metre de llarg i és una rèplica exacte creada al 1907 del original, que va ser destruït per una inundació en el 1902. El pont, que pertany al santuari Futarasan-jinja, actualment te prohibit el pas per evitar la seva degradació.
Peró desprès de tanta historia amb el pont, nosaltres continuem camí avall en busca de un restaurant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada