Tantes botes d'arròs fermentant i que no tinguin el detall de donar-nos una mica de sake per calenta el cos amb la fred que fa. Ens traiem les sabates i entrem dins del temple però per la nostra sorpresa a la part final del interior no ens deixen fer fotos. No és ni la meitat de espectacular del que em pensava, segurament a causa de que l'exterior esta molt més treballat. Dins venen els típics records de temple a preus d'or. Que si postals, amulets de la sort, medalles, clauers, figures...
Peró darrera dels edificis s'ha amaga una escala que a traves de un camí de pujada porta al santuari més alt de tots. Forma part del mateix recinte però esta apartat i sobre un replà que fa la muntanya amb un camí tot nevat amb unes escales al final que arriben fins dalt de tot. Allà hi ha un quadrilàter amb una porta custodiada per 2 animals mitològics d'aspecte agressiu i dins una tomba on descansen les cendres d'algun important personatge de la historia japonesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada