I aquí esta la segona part amb les imatges dels jardins del palau Imperial. El mateix sol, que en d'altres països tens que esquivar per no cremar-te, aquí els seus rajos és el més preuat del dia i per sort esta radiant.
Estem en el cor de la capital més transitada del món i en aquests jardins es respira una tranquil·litat inimaginable. Hem escapat de les voreres col·lapsades per vianants i aquí en prou feines es veu ningú, ni els sorolls de cotxes arribant fins aquí. Kokyo esta voltat de muralles de pedra gegant i fosos plens d'aigua que abans servien per protegir el palau i ara simplement és un canal tancat on neden els cignes. El palau va ser destruït, com moltes altres coses a Japó, durant la segona guerra mundial, i posteriorment reconstruït. Actualment els seus voltants, amb un perímetre d'aproximadament 5 quilòmetres, és un lloc recomanable per anar a practicar esport.
Hi ha una part del jardí que esta plena de cirerers que en aquesta època de l'any comencen a florir, i això atrau tot de fotògrafs i dibuixants que es concentre en aquella part, per intentar treure una bona instantània o fer algun dibuix. Però nosaltres els deixem fer i desprès de treure'n unes fotos continuem en creuant el parc, admirant amb tota tranquil·litat a dreta i esquerra continuant l'exploració a peu fins trobar una sortida.
Aquest és el lloc ideal per aïllar-se de la ciutat i passar uns moments de tranquil·litat. I es que Tòquio viu a un ritme frenètic, aquesta ciutat no dorm mai.
Aquí sota hi ha una de les portes D'arquitectura nipona, que et connecta amb la vida real de nou. Només en sortir de ella veus la gent connectada als seus mòbils amb els auricular i com cada un avança amb pas ferm per les voreres sense treure els ulls dels seus aparells i esquivant a l'altre gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada