Fem una ullada més en el estrany món que és Akihabara. Literalment, Akihabara (秋葉原) significa "camp de fulles de tardo", però les fulles fa molt de temps que les varen recollir, i ara només queden grans superfícies comercials com si fossin camps de telèfons mòbils, càmeres, ordinadors i d'altres aparells electrònics. Els arbres que antigament deixaven caure les fulles s'han convertit en esquifits esquelets al llarg de les voreres que en prou feines aguanten el frenètic trànsit que passa als seus peus.
Chuodori és el carrer principal i el més vistos, ja que les façanes dels edificis estan totes cobertes per cartells dels establiments que s'allotgen a l'interior, i un bon cartell pot fer decidir un comprador d'entrar en una botiga o una d'altre. Peró també hi ha tot un entramat de carrers secundaris farcits de botigues de manga i de "maid cafes", on els joves i no tan joves otakus, gasten els seus diners.
Peró primer definim la paraula "otaku". Un otaku (おたく) és el que aquí anomenaríem depreciativa-ment un "friki", és a dir una persona obsessionada amb algun tema especial, com podria ser el anime, manga, ordinadors, videojocs etc. Allà ser un otaku no és cap vergonya, i res del que amagar-se, tothom té el seu hobby i contra més perfeccionista sigui en ell més respectat ets, encara que ho portis a extrems insòlits.
Des de que se'n té constància de la seva historia, en l'època d'Edo, això ja era una zona de comerç on es venien armes de baixa qualitat, fins que al 1869 un incendi de grans proporcions va acabar cremant totes les botigues destinades a armament i els voltants. Degut això es va decidir netejar el lloc fent un tallafoc per evitar que nous incendis entressin a la ciutat, i en l'any següent es va construir hi un temple xintoista. Amb pas del temps, els residents de Tòquio varen pensar que el temple era construït en honor a la deessa contra el foc Akiba o Akiha, i la gent va començar a anomenar el lloc "Akiba ga hara" o "Akibappara" que significa "la plaça de la deessa Akiba".
Al 1890, quant la es va unir el barri a la resta de la ciutat amb tren, es va batejar definitivament la seva estació com Akihabara, i així va ser declarat oficialment amb aquest nom. Entre el 1945 i 1950, desprès de la segona guerra mundial, sota els rails de les vies del ferrocarril varen començar a aparèixer les primeres botigues que veníen aparells elèctrics usats i peces de ràdios velles a estudiats de l'universitat elèctrica de Tòquio. Tot això va anar evolucionant de mica en mica fins que als anys 90, varen començar a aparèixer les primeres cadenes d'electrodomèstics com "Yamada" i "Kojima", que apart d'aquí també es varen estendre per tot la ciutat. Al mateix ritme, la informàtica començava a guanyar terreny pels carrerons d'Akihabara, i els interessats en ella també. Tot això va portar a joves estudiants fer-ne d'aquest barri un punt de trobada en busca de gangues en ordinadors i peces, fins que poc desprès va aparèixer el boom del manga i anime, convertint els carrers en tot un món "otaku".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada