El cel és completament fosc quant sortim de l'estació de Tòquio. Nikko ja només és un record i ara tronem a estar en el mig de la capital, però la pregunta era a on? Sort que la lonely planet que portem a sobre no ens falla mai i ens explica que estem a la zona de Kanda (神田), a pocs metres de la ja coneguda Akihabara ( 秋葉原). És tard, estem cansats, i anem a la recerca de un allotjament dintre les nostres possibilitats.
Un cop hem deixat les motxilles en les taquilles, fem una dutxa, un bany d'aigua calent i sortim al carrer com nous. Aquest banys del jacutzzi japonesos els trobarem a faltar quant marxem cap a casa. Les nostres ganes de voltar i veure el lloc ens fan oblidar que portem un dia frenètic i recorrem els carrerons amb la càmera en braços disparant a per tot arreu. Caminem sense parar perdent-nos intencionadament per els carrers de la ciutat fins que arribem de nou a Akihabara, i es que tot els carrers paral·lels direcció al nord duen fins allà. Desprès només farà falta trobar la manera de tornar a l'hotel.
Passegem per el lloc de nit, ja que mai hi aviem estat abans amb totes les llums enceses, i encara és més espectacular. No hi ha tros d'edifici que no estigui cobert per cartells lluminosos, l'afan de cridar l'atenció de cada establiment és impressionant. Quant de sobte, entre aparadors i botigues en Marc s'enamora a primera vista de la desitjada càmera que encara no havia trobat. El venedor ràpidament s'ens apropa a nosaltres amb un somriure de orella a orella pensant en la comissió que es guanyarà si ens l'aconsegueix vendre. Examinem l'aparell sense parar, intentant avaluar la qualitat de la càmera, no és que hi entenguem massa cap dels 2, però sembla una molt bona càmera a un preu de 40.000 iens (374€). Que a Japó siguin una mica més barates les càmeres que a casa, que el noi ens faci un descompte desprès de regatejar una mica, i que ens estalviem "l'IVA" Japonès, fan que acabem realitzant la compra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada