dilluns, 9 d’abril de 2012

Arribem de nit a Tòquio

El cel és completament fosc quant sortim de l'estació de Tòquio. Nikko ja només és un record i ara tronem a estar en el mig de la capital, però la pregunta era a on? Sort que la lonely planet que portem a sobre no ens falla mai i ens explica que estem a la zona de Kanda (神田), a pocs metres de la ja coneguda Akihabara ( 秋葉原). És tard, estem cansats, i anem a la recerca de un allotjament dintre les nostres possibilitats.
Caminant per els concorreguts carrers de la ciutat, el pes de les motxilles es comença a notar sobre les nostres espatlles, i de moment no veiem cap lloc per allotjar-nos excepte un hotel amb pinta de ser car. Kanda és una zona més allunyada del centre, amb preus més baixos, però repleta d'edificis amb neons sense res a envejar a Shinjuku. Mentre busquem cartells amb anglès entre tantes lletres japoneses, trobem un lloc que diu "Hotel, Sauna, Capsule, 24H", aixo es justament el que estàvem buscant. Davant nostre tenim el "Passage", un hotel càpsula situat en aquella zona a meitat de preu que el hotel càpsula de Shinjuku i al mateix nivell de comoditats.
Un cop hem deixat les motxilles en les taquilles, fem una dutxa, un bany d'aigua calent i sortim al carrer com nous. Aquest banys del jacutzzi japonesos els trobarem a faltar quant marxem cap a casa. Les nostres ganes de voltar i veure el lloc ens fan oblidar que portem un dia frenètic i recorrem els carrerons amb la càmera en braços disparant a per tot arreu. Caminem sense parar perdent-nos intencionadament per els carrers de la ciutat fins que arribem de nou a Akihabara, i es que tot els carrers paral·lels direcció al nord duen fins allà.  Desprès només farà falta trobar la manera de tornar a l'hotel.

Passegem per el lloc de nit, ja que mai hi aviem estat abans amb totes les llums enceses, i encara és més espectacular. No hi ha tros d'edifici que no estigui cobert per cartells lluminosos, l'afan de cridar l'atenció de cada establiment és impressionant. Quant de sobte, entre aparadors i botigues en Marc s'enamora a primera vista de la desitjada càmera que encara no havia trobat. El venedor ràpidament s'ens apropa a nosaltres amb un somriure de orella a orella pensant en la comissió que es guanyarà si ens l'aconsegueix vendre. Examinem l'aparell sense parar, intentant avaluar la qualitat de la càmera, no és que hi entenguem massa cap dels 2, però sembla una molt bona càmera a un preu de 40.000 iens (374€). Que a Japó siguin una mica més barates les càmeres que a casa, que el noi ens faci un descompte desprès de regatejar una mica, i que ens estalviem "l'IVA" Japonès, fan que acabem realitzant la compra.

La gana comença a fer-se present, i entre "maid cafes", i botigues de manga, trobem un restaurant de sushi a bon preu. El establiment ple de gent ens indica que la relació qualitat preu ha de ser bona, per tant entrem de cap i ens rebem amb la típica reverencia mentre tots els cuiners criden donant-nos la benvinguda, un costum de Japó que no t'esperes el primer cop que entres en un restaurant nipó.
Demanem al nostre cuiner un set de sushi que trobem per la carta, i ell ens el prepara davant nostre amb tota la cura intentant fer les peces de sushi a la perfecció. Preparà per ells aquest plats, es tot un ritual, desprès de tastar-ho, per educació, l'hi diguem que esta deliciós. Ens afartem de peix i arros i desprès de pagar marxem en direcció l'hotel intentant recordar els carrers per on aviem vingut. Ha sigut un llarg dia, i ara ja no podem més, necessitem posar-nos dins la càpsula a descansar. Bona nit Tòquio!