dissabte, 14 d’abril de 2012

Sortint del palau

Casi ja ens hem caminat tot el recinte i ja estat tot vist. Caminar per aquí dintre no és el mateix que l'exterior, a diferencia del carrer pots anar conversant tranquil·lament i aturar-te a contemplar els jardins. Per el centre de Shinjuku això resulta impossible, ja que aturar-te amb el tràfic de vianants que hi ha suposa col·lapsar la vorera, i esquivant l'altra gent mai pots anar parlant de canto amb algú. Aquí aprofites per aïllar-te dintre una ciutat amb una densitat de població de 14 persones per quilòmetre quadrat, gairebé 2 vegades més que Nova York.
Com que encara queda dia per endavant, ens decidim perdre una mica més per els carrers d'aquella zona i continuem caminant en direcció al nord. Aquest lloc té un aspecte molt diferent dels altres, aquí sembla que estiguem a Europa si no fos perquè la bandera nacional, els cartells, i les matricules del cotxes en lletres japoneses ens recorden que per sort el viatge encara no ha acabat.
Creuant una via de diferents carrils per sobre un pont, arribem davant del cartell on s'indica el "Kitanomaru National Garden", o en català jardí nacional Kitanomaru. A la porta hi ha tot de taxis esperant fer clients, i molta gent que entra a passar el dia, ja siguin famílies amb nens, jubilats o gent jova que vol practicar esports. Però nosaltres abans de trepitjar-ho decidim tirar per un altre camí ple d'arbres aviam on ens porta, si ens perdem i volem tornar ja ens espavilarem a trobarem el camí. Amb el mapa a la ma i preguntat s'arriba a tot arreu.