Adéu Nikko

Estem en l'estació de autobús de Nikko esperant a la propietària del guest house que ens obri per poder recollir les maletes i marxar. El temps corra en contra nostre ja que queden pocs trens que surtin en direcció Tòquio i si perdem el ultim ens veurem obligat a quedar-nos una nit més aquí. 

El nostres plans son de marxar ja mateix però a l'estació de autobús passa l'estona i de la propietària  del guest house no hi ha ni rastre. Peró mentre passem l'estona hem començat a parlar amb una parella de Australians que han acabat de arribar al poble i esperen per poder allotjar-se. Ells porten 6 mesos viatjant i esperen que la seva aventura duri molt més, no se perquè però aquesta historia em sona. Jo els hi explico que també vaig fer una cosa semblant però per el sud-est asiàtic ja que allà tot és més barat, i ja comencem a explicar-nos coses del viatges sense parar. Quant trobes algú aixi connectes ràpidament ja que ells tenen idees semblant a tu i es competeixen experiències similars.

Per fi la dona del guest house ha arribat. Ajudem als australians amb les maletes i allà ens acomiadem d'ells, ha sigut una llarga espera però m'ha agradat conèixer aquesta parella. Per allà apareix el marit de la propietària que és el altre responsable de l'altre hotel que tenen perdut entre el parc, i l'hi expliquem que hem fet un canvi de plans i que marxem ja mateix a Tòquio, si encara queden trens. Ens carreguem les motxilles a l'esquena i mentre el propietari ens diu adéu marxem ràpidament a l'estació resant per que quedi algun tren encara.

Només en arribar a l'estació de trens amb totes les esperances en escoltar un si preguntem a les taquilles si encara queden trajectes. Per sort ens diu que si i comprem per 1600 iens (15€), un bitllet de tren regional que farà parada a Utsonomiya i d'allà agafarem un altre amb parada a Shinjuku. Esperem a la sala de espera que arribi el ferrocarril ja que a l'exterior fa massa fred i just arribar el tren entrem dintre un vagó mentre fem la última mirada al poble. Adéu Nikko.

Durant el trajecte, en tren coneixem un noi francès que també ha estat visitant el poble i ens explica que està viatjant per tot el món sol. Ha acabat fa poc la seva carrera i abans de començar una vida de treball fins que es jubili, diu que ara que encara és jove vol aprofitar per conèixer mon. Ell utilitza la comunitat de viatgers "Caught Surfing" que consisteix en conèixer gent que acull viatgers en cases particulars a canvi de ser acollit a casa del amfitrió en cas de visitar al seu país. Com que el camí fins al punt de transbord és una mica llarg, la conversa dura i ens explica entre d'altres coses que ell no utilitza el taxi, sinó que porta al damunt sempre uns patins en línia i que ha patinat per diferents llocs del planeta. Ell dintre la seva motxilla no hi falten mai els patins. A França competeix en curses d'aquesta modalitat i a pesar de no poder guanyar-se la vida amb aixo, es defensa prou bé. El seu domini es suficient per moure's dintre les ciutats, però depèn en quines és massa perillós i ja havia tingut algun ensurt.

En arribar en Utsonomiya, en diguem adéu i seguim els nostres camins, ell també va a Tòquio però ha comprat un bitllet més car en tren de primera, però nosaltres agafarem el regional que és més econòmic. El nostre trajectes és més lent però tenim la oportunitat de veure el dia a dia de la gent local, hi ha una gran quantitat de gent que es mou entre les estacions i a mida que anem avançant ens anem introduint en la gran metròpoli mentre cau la nit. Asseguts en el nostre seient mig cansats anam observant en el mapa del tren com passen les estacions fins que ens adonem que ens hem passat la nostre i que portem més estona del degut dintre el vago. Preguntem a uns estudiants japonesos que com a mínim dominen el anglès i ens diuen que ja es massa tard per arriba a Sinjuku que podem baixar en les que vindran a continuació. Cap problema per que ja estem dins de la capital, baixarem en la pròxima parada que trobem i allà buscarem allotjament. Hola Tòquio!