Sort que no hem passat per alt la visita a Nikko! És imperdonable no venir aquí, si feu una escapada a Japó, i obligatori perdre's per els seus boscos frondosos farcits de temples i racons sagrats. Això ens ha donat un alè d'aire fresc desprès de tants dies a la bulliciosa capital del país.
La professo de turistes locals que avança a pas de tortuga ja l'hem deixat enrere, i de tori en tori, arribem fins al següent temple de similar aspecte que els anteriors. Quasi hem passat tot el dia caminant entre temples i malgrat el cansament i la gana que tenim a sobre no deixarem escapar aquest ultim.
En la foto del costat, hi ha els desitjos de la gent escrits en paper i lligats en una corda esperant que es compleixin. És com una manera de rebre alguna cosa desprès del teu acte de bona fe venerant el temple, com demanar alguna cosa perquè acabes de portar-te be. Els japonesos son molt supersticiosos i entre la gran varietat de ritual i creences aquesta és una d'elles. Si t'hi pares a pensar no és tan estrany, és com el que llença un moneda a una font, o pensar un desig abans de bufar les espelmes del teu aniversari.
En aquest temple com a mínim ens han deixat fer fotos del interior, i aixo que aquí hi ha en proces un acte religiós. No entenem ben bé el que passa, per que tot esta en japonès, però per el que sembla, el home vestit de blau no para de parlar i els seus feligresos amb els ulls tancat aguanten el posat i reverencien tots a la vegada de tant en tant. Peró per nosaltres ja n'hi ha agut prou i decidim anar baixant cap al poble a fer un dinar-berenar, ja que es tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada