Abans d'entrar en el Kitanomaru National Garden, arribem per sorpresa fins a l'estàtua del príncep Kitashirakawa Yoshihisa (北白川宮能久親王). Estranyament l'estàtua no esta ubicada en cap lloc important com podria ser una plaça amb bones vistes o davant de un important edifici, sinó que esta perduda entre mig d'arbres i davant de una carretera que des d'ella en prou feines es pot veure ja que uns arbres l'amaguen. Qui deu ser aquest tal príncep Kitashirakawa?, No és mereix un lloc millor?
No sé qui deu ser aquest príncep però amb la gent que hi ha per aquí, de visitants només hi som nosaltres i un gat que descansa al sol. Bé segons informació que hem buscat per la xarxa,
Kitashirakawa va ser un príncep de la família imperial
Japonesa nascut el 1 d'abril de 1847 a
Kyoto siguen el novè fill del rei
Fushimi Kuniye, durant els disturbis de la guerra civil per el poder del país, de gener de 1868 a maig de 1869, anomenada guerra
Boshina, es va desplaçar cap al nord per evitar ser capturat per els enemics del govern, on allà més tard es va fer cap de l'aliança del nord on va dominar tot aquella zona del país. Desprès de la guerra i la restauració del govern, el príncep va ser reconegut per per l'imperi i posteriorment enviat a
Alemanya per rebre entrenament i convertir-se en un soldat professional. En el 1893, va ser enviat com a general per liderar la invasió japonesa a
Taiwan, però durant la invasió va contraure la malària i morí el 5 de Novembre de 1895 a els afores de la ciutat
taiwanesa de
Tainan.
Ara que ja sabem alguna cosa més del l'historia
nipona, continuem endavant fins trobar un annex del
museu nacional d'art modern de la ciutat. Això que veieu en les fotos és una galeria d'artesania que forma part del muse d'art contemporani que es troba un carrer més avall. La galeria esta tancada, però fora ja es poden veure unes figures de forma estranya que adornen el jardí davanter. L'aspecte exterior és més semblant als edificis d'
Europa que d'
Àsia, i a dins recull una col·lecció de peces tèxtils, ceràmiques i altres arts
japoneses des de finals del segle 19 fins l'actualitat.
Continuem que el recorregut no acaba aquí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada