Les cabanes d'Algelaguer

Fa massa dies que no publico res al blog, i és que ara estic en una època de poques sortides. L'ultim viatge que vaig poder fer, el de Japó que ja queda lluny i no em queda res més per explicar-vos d'allà. Encara és massa aviat per parlar de l'estiu, però puc avançar que durant el més d'agost tornaré a arrancar el vol. Ara passo els dies fent escapades durant el cap de setmana no gaire lluny de casa.

 Aquest diumenge passat, encara que el dia no acompanyava gaire, vaig arribar-me fins un petit poble de la comarca de la Garrotxa que fins fa poc no havia sentit quasi mai. És tracta d'Argelaguer, un poble de poc més de 400 habitants en el qual s'hi troba un tros de bosc ple de laberíntics túnels fets de pals fusta, cabanes, torres, i unes basses d'aigua emplenades per petites cascades tallades a la pedra on regalimen rajolins d'aigua.

Aquest poble situat a la vall del riu Fluvià, té una zona de bosc, conegut ja com el parc de les cabanes, on Josep Pujiula, més conegut com el "Garrell" ha dedicat part del seu temps lliure a construir aquestes estructures de fusta com una aflicció personal. Ell sol ha remodelat el bosc a cops de martell i serra seguint els plànols de la seva imaginació per deixar-l'ho fet tot un espai digne d'admirar.

Aquest parc obert les 24 hores, anuncia amb un cartell ubicat a l'entrada de què tot el que passi en dins d'aquest parc és responsabilitat únicament del visitant. Amb el pas del temps, les obres d'aquest peculiar constructor s'han anat deteriorant any rere any i les condicions meteorològiques han ajudat a la debilitació de les estructures fent-les un xic insegures. Per aixo actualment el parc ha perdut moltes de les seves obres que han sigut desmantellades per raons de seguretat, i ara només s'hi conserven les més resistent.

Tot i amb això, crec que és un lloc que val la pena visitar durant algun dia del cap de setmana, o potser fer-hi una passada si et trobes a la bora d'allà mentre encara estigui en peu. El pas del temps no perdona.