Tot i haver-nos aixecat tard desprès d'una nit de festa tenim tota la tarda per visitar el centre de la ciutat, i com que sense poder evitar-ho sortint de l'apartament ens trobem l'església de Sant Pere, entrem aviam si podem pujar fins al campanar com diuen algunes de viatges a internet. Avui és el primer dia que podrem voltar pels carrerons tranquil·lament sense les motxilles tot descobrint una mica la ciutat.
Degut als dies de celebració en els que ens trobem a la capital letona, l'església es trobe plena de gent que vesteixen indumentària típica del país i celebren aquelles dates contant cançons que trenquen el silenci del temple.
El 1209 es va construir una primera església de Sant Pere feta de fusta en aquest mateix lloc, i no va ser fins al segle XV que es va millor per construir-la de pedra, com actualment la veiem ara. A l'oest del temple, junt a la façana principal s'hi troba l'emblemàtica torre que és visible de qualsevol punt de la ciutat. Des de d'alt es poden obtenir bones imatges panoràmiques de tota la metròpoli, un lloc perfecte per fer hi la foto de record per emmarcar. Entre el 1967 i 1973, la capella va ser reconstruïda desprès de què la destrossessin els bombardejos de 1941 entre alemanys i l'exercit roig.
Nosaltres, rodejats pels avis que heu pogut veure en la foto anterior, varem pujar amb l'ascensor instal·lat dins la torre fins al cap de munt. Al ser unes dates senyalades, el petit ascensor es va emplenar fins al limit de carrega, i propulsats varem pujar fins al mirador. Allà com prometien les pagines de viatges que havia consultat per internet, es podia veure tota la ciutat. La gent metrallava la vista amb tot de càmeres de fotos, ningú es volia perdre la instantània. En l'entrada següent mostraré més imatges des del cel de Riga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada