Final del viatge

Avui és el dia, el dia de marxar cap a casa. Per desgràcia han acabat les vacances i hem de tornar a la nostra rutina. Japó és un dels llocs que tenia a la llista de coses que has de veure a la teva vida, i ara ja el puc tatxar. M'ha agradat molt estar per aquí uns dies però no per quedar-s'hi molt de temps, ja que el ritme de vida és molt occidental, la gent viu massa ràpid, i tot és molt car. Però aquesta imatge de ciutats futuristes que surten per la tele, la cuina asiàtica, i en general la cultura diferent a nosaltres, fa que sigui un lloc prou atractiu per què cada any rebi milions de turistes de tot el món.

De festa per Roppongui

Son més de l'una de la nostra ultima nit a Japó, i necessitem algun lloc amb música i cervesa no massa cara. Peró en la nit toquiota som una mica inexperts i guiant-nos per la informació que havíem trobat temps enrere en un blog d'internet, sembla que la millor opció és visitar el "Copacabana", ja que segons vaig llegir sempre esta ple de gent.

Roppongi (六本木)

La nit havia de ser un tranquil sopar amb un parell de cerveses i res més, ja que demà necessitarem aixecar-nos amb certa antelació per anar fins a l'aeroport de Narita a agafar el vol de tornada a casa. Peró abandonarem la nit toquiota anant a dormir dins les nostres càpsules? Les nostres vacances no poden acabar així.

L'ultima tarda a Japó

Quasi ja hem acabat els dies del viatge, i és que el temps vola quant ests fora de la teva quadriculada vida rutinària. De la tant desitjada visita a Japó, ja nomes ens queda una tarda que no durara gaires més que aquest passeig que estem fent pels carrers, mentre veiem com el sol va caient fins que s'apagui el cel i comencin a funcionar les brillants llums de Tòquio. Demà a l'una del migdia, el nostre avio marxara de l'aeroport de Narita en destinació a Milà on d'allà agafarem un vol cap a Barcelona, l'aventura a terres asiàtiques haurà acabat i tornarem a estar a casa de nou.

Més fotos del Shinjuku Gyoen (新宿御苑)

Desprès del dia de sant Jordi, continuem amb el relat sobre l'estada a Japó. Ens traslladem de nou al centre de la capital japonesa per seguir amb les imatges del parc Shinjuku Gyoen. Peró la veritat és que amb aquestes fotos no calen gaires paraules més.

Sant Jordi

A vegades, emportar-se un llibre de viatge pot ser innecessari, i d'altres vegades pot ser tot un passatemps que us pot acompanyar durant les esperes en terminals de trens, bus, o aeroports. Tot depèn del viatge.

En viatges curts crec que emportar-se un llibre no és massa bona idea, ja que qualsevol cosa que omple de pes de la motxilla us farà més feixuc el viatge, i si esteu pocs dies dies fora val més que us dediqueu a aprofitar l'estada visitant coses abans que perdre el temps amb el vostre llibre. I en cas de tenir temps i ganes de llegir sempre és millor repesar la lonely planet per conèixer més coses sobre el lloc a visitar. Encara que s'hi esteu molt enganxats a un llibre que ja heu començat abans del viatge segur que algun petit moment trobareu per seguir la lectura, però no masses.

El parc de Shinjuku (新宿御苑)

Llàstima que encara no estiguessin a punt els cirerers, si hi haguéssim anat 2 setmanes més tard, durant l'època que ja estan florits, podríem haver fet unes bones fotos. Justament aquest era el motiu de la visita al parc de Shinjuku, però ara tot just els arbres treien les seves primeres flors.

El planeta Akihabara (秋葉原)

Fem una ullada més en el estrany món que és Akihabara. Literalment, Akihabara (秋葉原) significa "camp de fulles de  tardo", però les fulles fa molt de temps que les varen recollir, i ara només queden grans superfícies comercials com si fossin camps de telèfons mòbils, càmeres, ordinadors i d'altres aparells electrònics. Els arbres que antigament deixaven caure les fulles s'han convertit en esquifits esquelets al llarg de les voreres que en prou feines aguanten el frenètic trànsit que passa als seus peus.

Visitant Tòquio

Desprès de dies oferint-vos només imatges del Japó, per fi he trobat un moment per dedicar-me a fer el vídeo. Aquí teniu escenes dels carrers de la capital nipona, tant de dia com de nit. Espero que us agradi, molt aviat en faré més.

El Nippon Budokan (日本武道館)

Estem en el parc Kitamoru i no viem per en lloc un suposat estadi d'arts marcials, fins que en passar per darrera d'uns arbres de cop apareix el Nippon Budokan (日本武道館). Literalment "edifici d'arts marcials de Japó", el Budokan és un estadi cobert de 42 metres d'altura amb una capacitat per a 14201 espectadors. Aquest edifici de formigó, obra de l'arquitecta Mamoru Yamada, va ser inaugurat el 3 d'octubre de 1964 amb un cost de 4,3 milions d'euros. L'objectiu d'aquesta construcció era acollir les competicions de judo dels jocs olímpics de Tòquio en el 1964.

Dins del Kitanomaru (北の丸公園)

El parc Kitanomaru (北の丸公園),és un tranquil jardí exterior situat al nord del palau imperial, on famílies, amics i grups escolars passen els seus pocs dies lliures, posant-se en contacte amb la natura per uns moments. El silenci i la tranquil·litat que el rodeja només és trencat a vegades per el soroll de nens jugant als voltants, els ocells que fan vida allà, i els peixos del petit estany que a vegades treuen el cap de l'aigua per menjar alguna cosa que flota en ella. El parc compte amb un restaurant, aparcament, i lavabos.

Estàtua del Príncep i la Galeria d'artesania

Abans d'entrar en el Kitanomaru National Garden, arribem per sorpresa fins a l'estàtua del príncep Kitashirakawa Yoshihisa (北白川宮能久親王). Estranyament l'estàtua no esta ubicada en cap lloc important com podria ser una plaça amb bones vistes o davant de un important edifici, sinó que esta perduda entre mig d'arbres i davant de una carretera que des d'ella en prou feines es pot veure ja que uns arbres l'amaguen. Qui deu ser aquest tal príncep Kitashirakawa?, No és mereix un lloc millor?

Sortint del palau

Casi ja ens hem caminat tot el recinte i ja estat tot vist. Caminar per aquí dintre no és el mateix que l'exterior, a diferencia del carrer pots anar conversant tranquil·lament i aturar-te a contemplar els jardins. Per el centre de Shinjuku això resulta impossible, ja que aturar-te amb el tràfic de vianants que hi ha suposa col·lapsar la vorera, i esquivant l'altra gent mai pots anar parlant de canto amb algú. Aquí aprofites per aïllar-te dintre una ciutat amb una densitat de població de 14 persones per quilòmetre quadrat, gairebé 2 vegades més que Nova York.

Més imatges del palau

I aquí esta la segona part amb les imatges dels jardins del palau Imperial. El mateix sol, que en d'altres països tens que esquivar per no cremar-te, aquí els seus rajos és el més preuat del dia i per sort esta radiant.

Kokyo (皇居) - El palau Imperial

Kokyo (皇居) és el Palau Imperial de Japó, i la residencia del seu emperador. Com ja sabeu el palau es troba en el districte de Chiyoda, Tòquio. Desprès de la restauració Meji (明治維新 ), època de un canvi estructural de la política i societat Japonesa, la cort imperial ubicada a Kyoto es va traslladar a l'actual capital del país. La extensió total del recinte, incloent els seus jardins es de 3.41 km2, i va ser destruït per bombarders, durant la segona guerra mundial i reconstruït seguint el mateix estil durant el 1968. El interior del palau esta tancat i només obra al public 2 cops l'any, el dia d'any nou (2 de gener), i durant l'aniversari del emperador. La resta de dies es manté tancat, però el que si esta obert son els seus jardins que es poden visitar gratuïtament.

Voltants del palau imperial

Ens despertem de bon mati desprès d'haver descansat dintre les nostres càpsules. No sabem si fa bon dia a l'exterior, ja que només veiem la paret de plàstic de l'habitacle. Com que en aquell hotel tenen un jacuzzi més gran que en el que estàvem allotjats anteriorment, aprofitem per fer un bon bany i deixar que les bombolles ens acabin de despertar a base d'un hidromassatge. Desprès d'això estarem llestos per aprofitar el dia.

Arribem de nit a Tòquio

El cel és completament fosc quant sortim de l'estació de Tòquio. Nikko ja només és un record i ara tronem a estar en el mig de la capital, però la pregunta era a on? Sort que la lonely planet que portem a sobre no ens falla mai i ens explica que estem a la zona de Kanda (神田), a pocs metres de la ja coneguda Akihabara ( 秋葉原). És tard, estem cansats, i anem a la recerca de un allotjament dintre les nostres possibilitats.

Adéu Nikko

Estem en l'estació de autobús de Nikko esperant a la propietària del guest house que ens obri per poder recollir les maletes i marxar. El temps corra en contra nostre ja que queden pocs trens que surtin en direcció Tòquio i si perdem el ultim ens veurem obligat a quedar-nos una nit més aquí. 

Voltant per el poble a la tarda

Ha sigut un llarg dia de temples però no hem tingut ocasió de veure res del poble. Ara ja amb la panxa plena necessitem veure alguna cosa que no siguin més temples. Aixi que comencem a caminar direcció avall baixant poble avall fins el guest house de "Nikko Lodge Park" que hi ha al centre del poble, on ens esperaran les motxilles que molt amablement el amo del hotel ens les ha baixat fins allà.

El passat aniversari de Fukushima

Justament aquests dies que varem estar per allà feia exactament un any del terratrèmol i posterior tsunami que va arrasar Fukushima. El pitjor desastre natural de tota la historia del Japó, que va devastar una central nuclear creant el pànic entre la població. Encara que no l'enteníem,  la televisió anava plena de imatges de l'afer natural, i els actes de commemoració varen ser nombrosos en tot el país. Nosaltres justament sortint d'un temple varem trobar uns controladors de radiació, i es que ara es una practica habitual en tot el país. Es controlen els nivells de radiació nuclear i es porta un exhaustiu estudi.

Imatges del poble de Nikko

És una llastima que acabem la visita als temples i es que anàvem a un bon ritme, aprofitant el dia al màxim. Però la nostre panxa i les cames ens demanen un descans i per aixo hem oblidat els antics edificis i continuem en busca de un lloc per menjar.

La tranquil·litat i neu de Nikko

Sort que no hem passat per alt la visita a Nikko! És imperdonable no venir aquí, si feu una escapada a Japó, i obligatori perdre's per els seus boscos frondosos farcits de temples i racons sagrats. Això ens ha donat un alè d'aire fresc desprès de tants dies a la bulliciosa capital del país. 

El santuari més alt de tots

Tantes botes d'arròs fermentant i que no tinguin el detall de donar-nos una mica de sake per calenta el cos amb la fred que fa. Ens traiem les sabates i entrem dins del temple però per la nostra sorpresa a la part final del interior no ens deixen fer fotos. No és ni la meitat de espectacular del que em pensava, segurament a causa de que l'exterior esta molt més treballat. Dins venen els típics records de temple a preus d'or. Que si postals, amulets de la sort, medalles, clauers, figures...

Porta de Yomeimon, i el seu interior

Aquesta és la porta de Yomeimon (陽明門). Abans de creuar la porta podem veure dos petites torres, a banda i banda del passadís amb 2 instruments dins d'elles, un tambor i una campana, que simbolitzen el naixement d'una vida i la mort, i també podem observar les seves columnes que varen ser tallades de dalt cap abaix amb el propòsit de ferles imperfectes.