Demano consell al taxiste?? part 2

Malasia no la hem explorat apart de la seva descompensada capital, que els seus primers dies plujosos, els seus barris baixos a bon preu però molt deixats, i la zona alta amb els seus preus molt cars va fer que no trobessim el nostre lloc.

 Torres petrones construïdes amb els diners de la companyia petrolera nacional, escombren les imatges del barris baixos a la cantonada del costat, mes aviat sembla que s'hagin creat per donar una imatge a la ciutat de cares als altres països de poder i ostentació, però quan es visita la capital Malaia un es don compte de que no es exactament com la pinten als documentals de viatges. La mescla no ben integrada de rases entre xinesos, hindús, musulmants i occidentals fa que es vegin els diferents guetos de cada uns d'ells, i no conviuen molt be, encar que no es vegin mostres de despreci es nota la diferencia entre comunitats. Es a dir, pots trobar un barri de musulmans on tot ells ho son, i al cap de unes passes un barri de xinesos on no hi ha cap musulmà, passa el mateix amb littel índia que no cal que expliqui més. Tot això va fer que tornesim de cop a l'aeroport on havíem arribat agafant el pròxim vol més econòmic a un lloc barat. Segurament Malasia deu tenir molts mes llocs agradables on la gent deu ser diferent, i es que ja se sap les grans ciutats cada un va a la seva.

Quan un ja creu tenir per ma a el sud-est asiàtic, llavors arriba a Filipines, el arxipèlag mes gran de tot Àsia en nombre de illes, i es don compte de que no es cert. Degut a la invasió espanyola al any 1565, filipines s'ha comvertit en una mescal entre sud-est de Àsia i sud-americà, o la presencia de detalls espanyol ja siguin noms de carrers, botigues i negocis, com paraules del idioma local, et porten a l'Amèrica llatina. Pot ser un arribar a la capital, Manila, mes que agradar-li, sigui tot el contrari ja que els busca-vides en aquest país son mes pesats que a Tailàndia, però ignorant-los es pot transitar per els carrers tranquil·lament. També es mes complicat agafar un taxi, ja que intenten sempre cobrar-te massa per sobre de la tarifa normal, però això nomes et passa el primer dia de nouvingut, desprès ja tens la noció del preus amb la moneda local i ràpidament passes a ser un client mes i no un turista sense idea de res.
Manila és segura, però al caure la nit un sempre te que estar alerta, com a tot arreu el sentit comú de no posar-se per llocs perillosos, i no deixar que qualsevol se l'hi acosti per vendre alguna toneteria, o donar diners a la gent del carrer per que sinó desprès tots venen cap a tu per que també reparteixis almoines.

Repassa el canvi de que te ha donat el cambrer o la caixera del 7 eleven, per que intencionadament o innocentment es pot equivocar i aquest errors es veu que per aquí passen sovint. Com  que per qualsevol cossa et fan un tiquet de compra, no costa gire fer una ullada per veure que tot estigui be.

En alguns bars desprès de servir-te la cervesa en ves de deixar-te la compte per que abans de marxar paguis, el que fan es que te la porten per que la signis i desprès se la queden així és molt mes fàcil que consumeixis més i estiguis mes estona al bar. Dons be si us porten la factura per signar, no signeu res fins que ho hagueu llegit, ja que una firma vostra significa estar d'acord amb el compte, i si no l'heu llegit per que el bar esta fosc, o per que no teniu ganes de mirar-la us poden cobrar el que vulguin. Per tant si no us enfoquen amb una llanterna el paper a signar, i esteu d'acord no signeu o discutiu el preu si es excessiu, un cop la vostra firma estampada heu de pagar el que posi. Evidentment és de sentit comú no firmo res que no s'entengui ho llegeixi, sigui en un bar o sigui el contracte de la teva nova feina.

També hi han bars musicals amb bandes tocant en directe, on el preu de la cervesa es molt baix quant demanes la carta, però no t'expliquen que s'ha de pagar una taxa per el show que estan oferint els musics i cantants. Aquí no hi res a fer, un cop entres al local i et quedes per fer una copa ja has acceptat la taxa, evidentment no és molt alta però si que toca els nassos quan hi entres per primer cop hi no t'ho han explicat, semble que et prenguin el pel, però no hi ha res a fer. Com a molt si la taxa es excessiva una discussió la rebaixara però no la anul·lara. En els bars musicals mes seriosos la taxa es baixa i fixa, pensa que si a dintre hi ha molta gent es per que el preu deu ser raonable, en camvi si esta casi buit, pot ser que allò tingui trampa.

Aquí també hi es poden fer amistats i es troba bona gent que amb una mica de humor per trencar el gel ràpidament son simpàtics i de bona fe. Com que Manila era massa estressant, ens vam dirigir a Olongapo, que es una ciutat de mar més tranquil·la de la costa oest de la illa de Luzon, aquí ni la gent et molesta ni tens problemes amb els pagament ni res de això. Aquí la majoria de gent es filipina i el tracte amb el estrangers es molt bo. Com a molt et miren sorpresos, però al creuar la mirada et somriuen tímidament. Ja el primer dia vam trobar un home escosses de vacances per la zona i ens va portar a un bon hotel que hi havia a un carreró de la vora del passeig on el preu encar que per nosaltres car era molt mes varat que els que hi havien a primera linia de mar i la cosa ens surt bastant més be.
Demà intentar fer una entrada explicant sobre la ciutat i la seva platge i la gent.

Sempre alerta però sempre desfruitant el viatge.
El viatger tampoc ha de deixar que la paronia l'hi arruïni el viatge pensant que la gent sempre el voldrà estafar. La veritat es que es com fer turisme per Europa, sempre trobes coses destinades al estranger per fer negoci. Amb una mica de atenció es pot tenir un viatge segur sense caure en els parany dels busca-vides, però també gaudint de la estància, i si algun cop heu de pagar alguna cosa per sobre de preu penseu que els diners nomes son diners, i no ho ha de amargar alguna petita pega que poguéu trobar.