Tot el dia de camí

La lonely planet ens descriu la pròxima destinació com a un destí idíl·lic per anar a passar-hi uns dies, i el mànager del hotel ens mostra com bufant i fent ampolles podem arribar a Nikko, però la cosa no anirà ben be aixi.

El despertador integrat de la càpsula en la que dormim ens desperta i ens recorda que avui és el dia de marxar cap a Nikko. Que ja n'hi ha prou de Tòquio i que per uns dies deixarem la concorreguda capital per un lloc més tranquil. Peró abans de sortir per la porta necessitem un bany del "jaccuzi" del hotel. Un cop llestos amb el paper del itinerari a les mans seguim fent camí a l'estació de Shinjuku per agafar el tren.

Sobre el paper tot sembla més fàcil, però ja ens perdem una mica en entrar en la bogeria que és l'estació central, ja que esta connectada amb un centre comercial subterrani i el metro de la ciutat. Allà s'ajunta tot i trobes tot de passadissos cap a diferents llocs. Peró no ens costa sortejar el primer tram del camí i desprès de fer un potent cafè en una de les maquines expenedores de begudes, arribem a les taquilles on venen els bitllets.

Ja només per comprar el bitllet comencem be, per que la noia que ens el serveix no te n'hi idea d'angles. Aixi que l'hi ensenyem el paper del itinerari i li diguem que anem a Nikko. Ella llegeix la part en japonès del full i ens dona els bitllets desprès de pagar. Per pagar mai hi han problemes, fàcilment t'ho fan entendre. Aixi que paguem i seguim les instruccions de un guarda que ens indica la via en que tenim que esperar el tren. Un cop a la via, allà ens diuen que aquella no és i que tenim que canviar de andana. Tornem a baixar per les escales fins a trobar la andana correcte, però un cop hi hem arribat el tren ja ha marxat. Ara si que l'hem feta bona! Peró d'una manera o altre arribarem a Nikko.

Per una vegada al dia tenim un cop de sort, i un home acompanyat del seu fill que espera el tren en direcció una altre destinació, més amablement que un guarda de seguretat i amb un angles perfecte, ens ensenya amb el seu mòbil quin és el pròxim tren amb destinació al petit poble. Aixi que correm per els passadissos per no perdre la ultima oportunitat de marxar de la capital en direcció a les muntanyes i arribem a la andana que ens ha indicat. Aixo del tren és un lio, a diferencia del metro. El metro de Tòquio és força senzill de utilitzar.

En pocs minuts d'espera un tren amb el cartell de Utsonomiya para a l'estació. Suposo que deu ser aquest. Remirem entre papers i ens adonem que Utsonomiya és la primera parada, és el lloc on hem de fer transbord. Aixi que hi entrem carregats com sempre i a buscar lloc per seure. Aquest tren a diferencia del altre va parant a casi totes les estacions del trajecte, esta ple de gent que l'utilitza habitualment per arribar fins el cor de Tòquio des de la perifèria de la ciutat. A mesura que abandonem la jungla d'asfalt, la quantitat de gent va disminuint i el paisatge canvia progressivament. Al cap de 2 llargues hores, els cartells lluminosos anuncien Utsonomya, pròxima parada. Aixi que baixem allà i esperem el tren de Nikko.

En arribar el tren de "Nikko line"a l'estació, ja veiem que la cosa canvia. El tren de en direcció a Nikko, no és el mateix que el que ens ha tret de la capital. Aquest és rústic, més a l'antiga, i tapant-nos la visió dels altres més moderns podem comparar les diferencies entre ells. Serà a l'estil "retro" o es que és vell de veritat? En tot cas pugem a ell, i ens posem lentament en camí. Ara si que el paisatge canvia radicalment, estem entrant en zona de muntanya, creuant petit pobles i cases aïllades en mig de camps. Ara estem veient el cor de Japó. 

Passem de llarg 5 estacions més, Tsuruta(鶴田), Kanuma(鹿沼), Fubasami(文挟), Shimotsuke-Osawa(下野大沢), Imaichi(今市) i la 5a ja es Nikko(日光). Per fi ja hem arribat. Ha costat la pèrdua de tot el dia però ja hi som. Esperem que la tornada sigui millor, o com a mínim més curta.