diumenge, 18 de març de 2012

Explorant el centre

Un cop estem lliures de les maletes sortim a explorar la ciutat. Tot és nou diferent i excitant. Mentre passegem per els carrers tot fixant-nos en  detalls per trobar desprès el camí de tornada al hotel, anem fent fotos a tort i a dret per desprès publicar al blog. Peró ja comencem a tenir gana i busquem algun lloc per anar a menjar.

El nostre japonès és molt limitat i el angles dels locals depèn de quins llocs també, aixi que entrem en un restaurant que tenen la carta il·lustrada amb fotografies, però aixo de res ens serveix. Nomes en asseure'ns a la barra per demanar, el cambrer amb japonès ens parla i senyala una maquina on tenim que pagar treure un tiquet amb el menú que volem, com si es tractes de un bitllet de metro. Com que la maquina nomes esta amb japonès desistim de dinar allà i sortim en busca de un altre lloc per menjar.






Per els voltants de la estació de trens de Shinjuku hi ha una pila de carrerons plens de petits restaurants amb apetitosos plats de menjar, però a cap hi ha la carta en anglès, aixi que entrem en que ens sembla millor sense pensar-ho 2 vegades i que ens posin el que vulguin que nosaltres ja ens ho menjarem. Només d'entrar la propietària, una dona gran, ens pregunta que si sabem japonès i al contestar nosaltres que no ja posa cara de preocupació, però nosaltres amb angles li diguem que no es preocupi que ens posi el que vulgui per dinar. Quant estas fora de casa has de adaptar-te al que vingui!
Per escollir no hi ha problema. Remirem els dibuixos de la carta i per les imatges ens fem una idea del que podem estar demanant. Aixi que provem la cervesa japonesa Asahi, un vol d'arròs, i demanem un plat de pinxos que com a mínim tenen bona pinta.
La veritat es que els pinxos estan molt bons i entre pinxo hi pinxo coneixem una parella de una taula del costat que ens comencen a preguntar de on som que si estem de vacances per allà. Ells son una parella de un home japonès amb una noia coreana que treballen en el centre de Tòquio però que viuen a les afores. Ells com la majoria del habitants fan vida a la ciutat, estan tot el dia al centre treballant, menjant, i comprant, nomes es desplacen a les afores per anar a dormir a casa.

Un cop tenim la panxa plena sortim a reconèixer els carres fins que ja no tenim mes forces, i desprès de agafar el metro sense saber massa com funciona acabem la nit en un pub de R&B de Roppongui. Bona nit Tòquio!


2 comentaris:

Pau ha dit...

Molt bona entrada segeix aixi!

Enric Martin ha dit...

Jajajaj MErci titu!! Stic tot depresiu, dema a currar. NO!!!!!! XD