No, no hem perdut la meva, ni es que l'hi passes res. La meva càmera esta sana i estalvia, però en Rovira en vol una. Fa temps que te ganes de comprar-se una càmera i portem tot el viatge mirant preus i comparant ofertes. Aixi que millor que tornar fins Akihabara per en busca del aparell.
Aixi que continuem en busca de una que l'hi faci el pes, però sense donar-nos compte ens hem posat en un lloc ple de material elèctric. Com si no en tingues prou a la feina que encara tinc que venir a parar aquí. Bé per si algú l'interessa, excepte les clavilles dels endolls que allà son les planes com a EUA, la resta es bastant igual. Aquí sota podreu veure transformadors, premsaestopes, parts de tele antigues... De tot i més.
La botiga final era en la que quedem més parats. Allà radioaficionats compren ràdios i parts noves per repara ràdios velles i parlar entre ells. Peró aixo no és tot, el més estrany és veure aficionats al codi Morse! Nomes pot passar a Akihabara. Grups de radioaficionats ho puc entendre, però que hi hagi gent que compra els aparells de codi Morse per aprendre el llenguatge i parlar entre ells aixo ja és massa. Suposo que deuen tenir molt de temps lliure. En fi aquest com ja he dit, lloc es tot un mon.
Al final oblidem la busca de la càmera i ens en tornem a l'hotel que demà toca aixecar-se aviat. Ja farem servir la meva. Peró tinc la impressió que no serà l'ultim cop que trepitgem Akihabara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada