Explorant el petit poble

Nikko (日光市), és un petit poble de Japó situat a 140 km de la capital, amagat entre muntanyes en la prefectura de Tochigi de la regió de Kanto. El seu parc ple de temples, santuaris i aigües termals (Onsens), inscrit per la Unesco com a patrimoni de la humanitat en el 1999 fan de la localitat un lloc turístic molt visitat.

Nosaltres ja ens hem tret el mort de sobre les motxilles i és hora de sortir a explorar. Només en fer unes passes ens donem compte de que anem poc abrigats i la fred i un ven glaçat es tira enrere abans de baixar caminant fins el poble, però les ganes de veure el lloc fan que continuem endavant. Per si hi hagués sort anem fent autoestop però com era d'esperar ningú ens recull, aixi que anem tirant fins arribar el centre del poble.

Com a qualsevol poble de fred, les cases estan ben previstes de calefaccions, instal·lacions de unes grosses bombones de gas, i cotxes 4x4 per evitar que un dia de nevada et deixi tancat a casa. Encara que el nostre hotel estigui una mica apartat del poble a pocs metres hi han uns petit carrerons de cases que no porten enlloc, i per anar al poble no ens queda més remei que caminar per la carretera.

Sense portar la maleta al damunt sembla que el camí sigui més curt, i en unes poques passes més arribem al centre. Allà esta ple de botigues de records i de productes típics de la regió, on els turistes japonesos no paren de comprar regals per les seves famílies.

Nosaltres tenim gana ja que no hem menjat gaire en tot el dia i anem a fer un tard dinar a les 4 de la tarda en un restaurant del centre. En un tatami, asseguts al terra com fan ells, ens posem les botes dinant per uns 12€ per cap. Peró mentre emplenem la panxa ens donem compte de que ha començat a nevar. Perfecte, el que faltava! Anar caminant un 20 minuts sota la pluja d'aigua neu fins al hotel, serà una bona passejada. Peró un cop estem tips anem en busca de un lloc on venguin guants i un "gorru" per mi que tinc el cap congelat.

Peró per sorpresa nostre no trobem cap lloc que tinguin roba d'abric. Primer entrem en un gros supermercat on esprem que tinguin un parell de guants i un barret, però allà nomes hi ha menjar, aixi que agafem algunes patates fregides i alguna xocolatina i marxem. Seguint el poble amunt el únic lloc que hi ha alguna cosa d'abric es una botiga de "Hello Kitty". Cop pot haver-hi en un poble tant petit una botiga de "hello kitty" i cap lloc per comparar un simple barret o uns guants? Aixi és Japó. Al final per sort en una imitació de 7 eleven trobem guant i en una estanteria el ultim barret que els queda. Un cop tenim 4 provisions, i viem que tots els establiments comencen a tancar creiem que és hora de tornar cap a l'hotel. Aquest poble durant l'hivern a les 6 queda tot tancat.

 A les 7 ja tenim el sopar a la taula, i encara que no tinguem gaire gana ja que hem dinat tard, ens el mengem sense protestar. Aquell hostal es com una petita família. Son pocs els viatgers que poden allotjar i al menjador s'hi crea un clima de llar. A la taula som el amo del hotel amb la seva dona, una parella de finlandesos que van a la seva, un mexicà, una noia mig italiana mig anglesa i nosaltres 2. Aixi que comencem a parlar en una conversa que dura tota la nit. Desprès del sopar les típiques cerveses acompanyen la nit mentre discutim de temes habituals que podríem escoltar en un bar. El noi mexicà esta a Nikko per assistir a una conferencia de astrologia, i l'han enviat des de la universitat de Mèxic per estar en aquest esdeveniment per que estar acabant un doctorat en Astronomia. I la noia és de mare italiana i pare angles, però ha crescut i viscut quasi tota la vida a Londres, i degut al seu coneixement en angles ha estat donant classe de idiomes a Tòquio 4 hores al dia de dilluns a divendres per uns quasi 4.000 euros mensuals a mes de un pis on ha residit totalment gratis. Aixo ens fa donar compte del meravellós tipus de vida que te alguna gent. Be la nit no dona per més, aixi que anem a dormir que demà serà un llar dia.