dissabte, 24 de març del 2012

Ja estem a Nikko

Per fi ja estem a Nikko. Ens ha portat mig dia però tenim tot la tarda per voltar i veure el poble. No creiem que sigui massa gran però podrem sortir a explorar desprès de deixar les maletes al nostre pròxim hotel. Prime faltara trobar-lo.

Sortim de l'estació de tren en busca del nostre hotel. Ja sabem que tocara caminar una estona, però si el lloc és com el descriu la lonely planet valdra molt la pena. Ens allotjarem en el Nikko Park Lodge, un hotel situat en el mig de la natura regentat per monjos budistes que parlen un perfecte angles. Aixo te molt bona pinta. Aixi que ens posem en camí i comencem a preguntar a la gent d'allà aviam com hi podem arribar. Per sort als primers en preguntar son una parella jove que parlen angles sense problema i ràpidament reconeixen el lloc, però esta a uns 20 minuts caminant de la estació.
Seguim el carrer amunt fins arribar a la plaça del poble on tornem a preguntar a la gent. Peró ens tornen a dir que queden 20 minuts fins arribar a lloc. Sembla que no avancem per que cada cop ens diuen 20 minuts, be descansem un moment i desprès continuem. Però com que estem cansat i no volem caminar més agafem un taxi dels de la plaça del poble que per 700 yens (7€), ens dura fins a la porta del hotel. 
Un cop arribem a l'hotel la cosa no es com pintava la lonely planet. Alló sembla més un hostal de muntanya que la residencia regentada per monjos budistes que ens descrivia la guia. Els tocs de pedra i fusta amb la estufa de llenya li donen el seu encant, però no es com ens ho havíem imaginat en el nostre cap. Un amable home ens fa passar cap dins, ens ensenya l'habitació, ens explica les hores de sopar i esmorzar, i ens fa pagar la nit. En aquell hostal no hi ha rastre de monges budistes o com a mínim dels que van vestits amb les túniques taronges i el cap afaitat, els gerents d'aquí porten el cabell llarg i vesteixen texans i jerseis de llana.
Be deixem les motxilles i és hora sortir a explorar Nikko.