Aquí els carrers estan plens de noies vestides de nines que reparteixen propaganda de cafès on per un preu més elevat que el de un cafè normal elles et serveixen la beguda i t'atenen com si fossis un rei, cantant-te una cançó i tot. La cosa més estranya que he vist a la vida. Nosaltres no podíem marxar d'allà sense haver visitat un d'aquest cafès, aixi que ens varem entra en un d'ells. Només de entrar ens donem compte de que esta ple de cambreres cantant cançons de nens petits als client, i aixo fa que trenquem a riure sense poder parar. Eren noies de 15 anys cantant tonteries de nens petits a homes de 30, quina cosa mes rara, el més estrany que he vist mai. A nosaltres ens oferien el plat del dia amb una dedicatòria de la sirventa feta amb ketchup a sobre, però passem de ser els protagonistes del establiment i demanem una cervesa cada un i ens limitem a veure el espectacle del voltant. Un cop ens porten la cervesa, la noia comença a cantar-nos una cançó "supercutre" de nens petits i nosaltres no podem parar de riure. Aixi que observem el "show", i en acabar la beguda marxem mentre elles ens acomiaden des del ascensor amb saludant-nos tota la estona. Això només pot passar a Japó.
A les portes dels centre comercials hi ha nois vestits de telefon mòbil que te inviten a passar a fer una ullada, gent disfressada de personatge de ficció, i tot de tribus urbanes que passen el dia per allà. Akibahara, te la major quantitat de botigues de videojocs, maquines recreatives, botigues de còmics, DVDs, càmeres digitals, intercanvis de cromos, telefonia, maquetes, joguines, aparells electrònics ja desfasats, electrodomèstics de ultima generació, parts elèctriques i electròniques, peces d'ordinador, antenes, ràdios, emissors de codis morse, leds, il·luminació...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada