Dins del Temple

Ja estem dins el recinte.

Entrada principal

Aquí teniu la entrada de un dels primers grans temples.

Entre temples i santuaris 2

I la nostra visita continua per Nikko. El dia és llarg, aixi que farem la entrada de la visita en varies part. I és que hi ha molt per veure en aquest parcs, i sent patrimoni de la humanitat no volem passar res per alt.

Entre temples i santuaris 1

Nikko és el centre espiritual del país, i nosaltres ja fa estona que estem preparats per veure-ho. Un cop hem esmorzat no esperem ni un segon més per anar a voltar entre els seus camins i boscos on s'hi amaguen els temples. Aquest que veureu a continuació és un dels primers que trobem al principi de la caminada. No fa falta gaires paraules més, gaudiu de les fotos.

Passeig matinal

La nit anterior va ser més moguda del que esperàvem. Desprès de anar a dormir a les 9 de la nit, ens varem despertar a les 2 totalment descansats sense son, i el insomni duraria tota la resta de la nit. La cosa no pintava be, el despertador marcava només les 2 i volíem evitar la emprenyadora situació que tens quant estas al llit sense poder dormir i veus les hores passar, una a una, fins que el sol ja treu el cap per la finestra.

Explorant el petit poble

Nikko (日光市), és un petit poble de Japó situat a 140 km de la capital, amagat entre muntanyes en la prefectura de Tochigi de la regió de Kanto. El seu parc ple de temples, santuaris i aigües termals (Onsens), inscrit per la Unesco com a patrimoni de la humanitat en el 1999 fan de la localitat un lloc turístic molt visitat.

Ja estem a Nikko

Per fi ja estem a Nikko. Ens ha portat mig dia però tenim tot la tarda per voltar i veure el poble. No creiem que sigui massa gran però podrem sortir a explorar desprès de deixar les maletes al nostre pròxim hotel. Prime faltara trobar-lo.

Tot el dia de camí

La lonely planet ens descriu la pròxima destinació com a un destí idíl·lic per anar a passar-hi uns dies, i el mànager del hotel ens mostra com bufant i fent ampolles podem arribar a Nikko, però la cosa no anirà ben be aixi.

Buscant càmera abans de marxar a Nikko

No, no hem perdut la meva, ni es que l'hi passes res. La meva càmera esta sana i estalvia, però en Rovira en vol una. Fa temps que te ganes de comprar-se una càmera i portem tot el viatge mirant preus i comparant ofertes. Aixi que millor que tornar fins Akihabara per en busca del aparell.

El hotel càpsula

Més que hotel càpsula es podria dir hotel nínxol. El hotel càpsula consisteix en habitacions reduïdes de 1,25 metre de ample, per un metre d'alçada amb una profunditat de 2 metres fetes de plàstic. Solen estar equipades amb llum, televisió, rellotge/despertador, i endoll. Totes les habitacions estan posades en files i columnes de 2 numerades una per una. En registrar-te, deixes les sabates en una mini-taquilla, el equipatge en una taquilla més gran i et donen una clau amb un braçalet de goma amb el teu numero d'habitació i client, junt a un pijama i joc de tovalloles.

Tòquio de nit

La capital del país del sol naixent guanya en bellesa de nit. Tots els cartells de Shinjuku apagats de dia, de nit cobren vida i il·luminen els seus carres donant-l'hi aspecte de ciutat futurista.

Akihabara, un mon dins de Tòquio

Akihabara és una petita zona de la capital nipona on es concentren més "firkikis" per metre quadrat. Aquí és el mon del manga, i la tecnologia que invadeix els carrers. Aquí tots els joves, i no tant joves, fanàtics de la tecnologia i el manga es reuneixen per gastar-se els seus estalvis i reunir-se en cafès de sirventes per parlar de les ultimes novetats sobre aquest mon.

Explorant el centre

Un cop estem lliures de les maletes sortim a explorar la ciutat. Tot és nou diferent i excitant. Mentre passegem per els carrers tot fixant-nos en  detalls per trobar desprès el camí de tornada al hotel, anem fent fotos a tort i a dret per desprès publicar al blog. Peró ja comencem a tenir gana i busquem algun lloc per anar a menjar.

Arrivada a Japó

Que pesades es fan les hores dins de l'avio. Sortim de l'aeroport de Itàlia en camí a Tòquio i ens esperen 12 hores per endavant tancats dintre una caixa de sabates volant a 900 km/h. Aquest viatges tant llarg sempre son pesats. Peró desprès de els dinars de microones, partides al "tetris" en la pantalla individual del seient nostre, i pel·lícules en angles, arribem a la terminal de Narita, Tòquio.

Escala a Milà de camí a Japó

Desprès de unes vacances al blog visitant Japó, ja torno a estar a punt per explicar tot el viatge. Han sigut uns 10 dies de visites ràpides, vols, menjar en avions, poques hores de son, escales en aeroports, i sales d'espera apunt per embarcar en una nova direcció. Ara ja estem a casa gaudint relaxada-ment dels dies lliures que encara ens queden carregant carregant les piles. Però comencem per el principi:

Canvi d'imatge al blog

Si, si, no us heu equivocat, això és Arrossegant la motxilla, el que passa es que ha sofert un canvi radical d'aspecte.

Ciutats del món - Tòquio