100 kilometres amb motos per Laos

Pakse una petita població sense un encant particular però que rep una important quantitat de turistes, la única explicació que hi trobo, es que es el punt mes idoni per creuar la frontera entre els dos països ja sigui en una direcció o altre. Aixi que desprès de el cansat dia de motxilles amunt i avall, la petita envergadura de la ciutat va fer que en les poques hores de sol i unes altres de nit veiéssim els carres principals de la població Laosiana. 

Aixi que la nit abans mentre menjàvem un vol de sopa de fideus amb el plànol de la lonley planet ja varem començar a idear alguna activitat per demà. Desprès de baralla diverses opcions del que podríem fer contant amb un pressupost ajustat però sense avorrir-nos vam pensar en llogar unes motos i viatjar a una de les cascades mes espectaculars de tot el sud-est asiàtic. Dit i fet, en acabar el vol i pagar la conta amb kips, la complicada moneda local, visitem deferents cases de lloguer de motos comparant preus. Una moto ens costa 50000 kips (5€), un pel car però no hi han gaires mes opcions, el venedors es posen d'acord per fer el preu alt i si ho vols bé, i sinó ja tornaràs per que no trobaràs res mes econòmic. Una mica emprenyats per el preu anem a dormir i demà se una altre dia.

El despertador del meu iphone xines sona a les 8 del mati anunciant el nou dia d'activitats per fer. Desprès de una dutxa d'aigua "calenta" entre cometes, i ho dic aixi per que el calentador no funcionava massa be, busco roba neta a la maleta sortim de l'habitació amb presses, mengem algun plat a preus econòmics en el restaurant de la cantonada, i anem a la botiga de lloguer de motos. Al principi dubtàvem de si agafar 2 vehicles o un per economitzar preu, però creiem que 2 serà mes divertit. Al final decidim agafar-ne 2 i ens fem amb un mata per no anar tant perduts. A Laos, Myanmar, Cambodja i Malàisia es condueix per la dreta com a casa, però a Tailàndia no, aixi que desprès de haver canviat el xip per conduir en el país de siam ara ens teníem que tornar a habituar a la conducció tradicional de casa nostra.

Unes "Honda" de 4 velocitats, la motocicleta mes utilitzada del país, son el nostre medi de transport on ens unim a un aixam de altres motoristes per uns carrers on la conducció temerària es la tònica habitual del dia. Al cap de una estona superant trencants i desviaments incomprensibles sortim de la ciutat per la carretera que ens porta cap a l'est, país en dins, en busca de un paratge natural molt mal indicat que amb una mica de sort podrem trobar. Desprès de 45 kilòmetres sota el sol tropical del sud, arribem a un trenquem per un camí de sorra vermellosa on un cartell anuncia la meravella de la zona. El motiu de que el turisme s'apropi en aquest lloc i crei una font de riquesa oferint feina per assistir el servei als nou vinguts.

Seguim el camí que ens indica el cartell, sortejant pedres de dimensions considerables al mig i una sorra que no facilita la conducció, fins arribar a un altre trencat desconegut on el atzar i la intuïció en guien a la direcció correcte. Desprès de certificar que hem acertat veiem ja una barrera que ens obliga a aturar i ens cobre la entrada per ser falang i tenir la pell blanca. 5000 kips (0,50€) per persona, i 3000 (0,30€) per la motocicleta, aixo i tingué que aguantar els pesats nens que amb insistència et cride i intenten vendre't alguna cosa.

Un cop pagat els tiquets per accedir a l'interior, i sortejar els nens petits arribem a un camí de escales i de baixada per un costat de la muntanya i arribem a la vall on una impressionant cascada ens ofereix una vista espectacular des d'alt del tot. Unes fotos ja que es el primer cop que en veiem una des d'alt, i continuem baixant per veure-la des de la base, unes passes entre un camí on la llum del sol queda coberta per vegetació ens porta a tal lloc, trèiem el cap entre tant fullaraca verda i veiem el salt de aigua, una imatge que ens treu el ale als dos per uns segons. Si des de d'alt es veia preciosa des de baix encara ho és més, el vent ens porta gotes minúscules a la cara i tot el cos que ens refresca, compensant-nos el calorós camí que havíem fet.

Acabem de baixar fins a baix de tot i la metrallem a fotos per no quedar-nos amb una mala imatge, intento agafar la millor instantània, provant tot tipus de angles i modificant varies opcions l'aparell per aconseguit una bona fotografia. Ja que la càmera no es res de l'altre món, com a mínim posem el esforç que podem per aconseguir alguna cosa millor.

Descartem la opció del bany ja que fa una mica de aire, però contemplem el paisatge, tant del salt d'aigua com la vegetació que l'envolta. Un cop cansats de tanta bellesa natural, fem el camí de tornada a peu fins arribar al pàrquing de les motos on tornem agafar-les per tornar de camí a Pakse. Abans però fem una altre parada en un mirador on es veu una altre cascada, un mirador anunciat a la carretera on evidentment este que pagar un altre cop. Des d'ell veiem una altre cascada on aprofitant el zoom de la càmera fem alguna que altre foto, mentre veiem un home local contemplant el seu bonic país,  i preguntem si es possible accedir al peu de aquella cascada, ell fa un somriure i amb un angles no gaire típic del locals ens explica que no hi ha cap camí en condicions per arribar-hi, la única manera es caminant per una via entre la selva i es necessita un guia expert per no perdre's, amb 5 dies caminant 8 hores cada dia es possible arribar-hi. Aixi que ho deixem estar.

El abrasador sol que ens havia cremat la pell durant el camí amb moto ja estava mes baix i nosaltres ja mes aprop de pakse. Al vespre aprofitàvem les hores menjant alguna cosa i fent una cervesa parlant del dia abans de anar a dormir.