dilluns, 17 de gener de 2011

Encantat de coneixents Trat, però no crec que ens tornem a veure

Si senyors ho heu encertat, he marxat de la ciutat de Trat, cap a koh chang un altre cop? dons no, però no és una mala idea. Torno a Bangkok, o "Krung Thep" que és com l'anomenen els seus ciutadans, encara que el seu nom oficial realment és:                         Krungthepmahanakhon Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit                                                       Que significa: Ciutat del àngels, la gran ciutat de la joia eterna impenetrable del deu Indra, la magnifica capital del mon dotada de 9 gemes precioses, la ciutat feliç, que abunda en un colossal palau reial, amb aspecte del domicili diví on regnen els deus reencarnats, una ciutat brindada per Indra i construïda per Vishnukam.

Be entre nosaltres Bangkok, que es on em vaig dirigir al acabar la visita per Trat. La nit abans de deixar Trat, mentre sopava una tassa de fideus "mama", recapacitava de si era la hora de deixar la ciutat on em trobava, la veritat es que les condicions de allotjament de Trat no eren dolentes, el guest house nomes em valia 200 bats (5 €), la habitació era tranquil·la, tenia wifi, i encara que el bany fos compartit estava tot molt net, i la poca afluència de viatgers en la casa era un factor ideal per que sempre el trobes lliure.

La ciutat tampoc estava malament, es podia recórrer tota sencera a peu, per tant res de llogar moto ni pagar taxi, uns gastos menys que afegir a la compta diària, el mercat central cobert i el descobert nocturn, no em quedaven massa lluny, apart hi havien 2 botigues 7 eleven al voltant i 3 bancs amb els seus caixers 24 hores per si em calia efectiu. Peró un cop queia la nit i el mercat de parades de menjar quedava recollit, la ciutat començava un son profund del que no despertava fins al dia següent. Ni bars, on fer la ultima chang abans de anar a dormir, ni discoteques per descomptat, ni gen per el carrer ni res de res, apart de una zona on ha intentat fer un "Khao san" per els viatgers que passen el dia abans de agafar el ferri que els porti a Koh Chang o a la frontera cambotjana, per el èxit del projecte ha sigut escàs.

Per tant m'aixeco de bon mati amb la nit anterior ja pagada i la maleta feta, i em dirigeixo a la plaça central on uns interessats conductors de taxi em criden per portar-me a la destinació que els sol·liciti. Com sempre me apropo als taxistes amb cautela i els hi pregunto que em cobren per anar a l'estació de bus de la ciutat, jo com sempre prèviament avia ja llegit el preu en la lonley planet on me indicava que era lleugerament elevat però que no hi havia res a fer, o ho agafes o ho deixes. Em cobren 50 bats per acostar-me fins a la estació on allà ja un típic busca-vides ple de medalles de buda dorades, per que l'hi portin sort, i amagant la seva vergonya darrere unes ulleres de sol es interessa per mi també preguntant-me on vaig i volent ajudar-me amb les pesades maletes, desprès de trencar el gel preguntant que en es de la meva vida i on vaig, jo contesto nomes a la segona pregunta amb un fred "Bangkok", repetint també el nom de la ciutat amb tailandès, deixant entre veure que no soc un novell falang sense idea de res, que fa temps que tinc la pell morena del sol tailandès, i ell ràpidament m'assenyala una finestreta amb les lletres ben grosses que posa ell lloc de sortida i la ciutat de arribada.
Pregunto el preu i em demanen 244 bats (6,10€), és car per Tailàndia però assequible per a un falang, però jo reculo unes passes recapacitant sobre el preu esmentat i em dono compte que de hi ha una finestreta mes petita on posa, "Trat - Ekami". Per qui no ho sàpiga, Ekami es una petita estació de l'est dintre la ciutat de Bangkok molt ben comunicada amb el skytren, però molts estrangers passen per alt aquest detall i acabant pagant el que els exigeixen a la primera finestreta. Jo per sort ho veig i evito gastar mes del compte per una mica mes luxe innecessari, unes cortinetes mes boniques i uns seients amb un tapisat mes modern no son suficient motiu per gastar mes. Per tant pregunto el preu a la segona subtil finestreta camuflada entre les altres i allà em demanen 160 bats (4€), torno a sentir que estic a Tailàndia.

Un llarg camí m'espera de tornada a la ciutat, entre parades per menjar i anar al bany, creuem pobles i ciutats, on alguns locals baixen i d'altre pugen. Des de homes i dones mig mal vestits carregats de amb tot tipus de bosses i paquets, a joves amb copies xineses barates de tecnologia punta a les seves mans, ignorant el mon que els envolta, creant el seu propi nomes trencant-lo un segon per treure's el auricular del mp3 de la orella i escoltar el preu que els costara el viatge.

El paisatge va canviant a mesura que entro i surto de les poblacions, fins que arribo a les afores de Bangkok, mica en mica ens endinsem a les entranyes de un gegant, on ràpidament els sol queda tapat per el pons i super autopistes elevades per descongestionar un trafic indescongetionable i quedes atrapat entre el mateix. Cosa que no et preocupà gaire si ja has pagat el tiquet del viatge, però que et va cohibint si estas pendent de un taxímetre que no para de créixer a mesura que passa el temps, però el cotxe no avança.


Be ja estic de nou al centre de Àsia, els gratacels em treuen kilòmetres d'alçada, i el skay tren corre per sobre del teu cap com si fos una serp perseguint a una rata que mai atrapa, ara nomes queda buscar un lloc on instal·lar-me seguint el plànol de la meva guia i el que hi ha penjat a la paret de una parada de sky tren. 

Com podeu veure vaig tenir un dia esgotador. 

2 comentaris:

eL cuCut ;) ha dit...

Estàs fet tot un profesional falang ;)


Ja veig que tho montes bé! Una cosa tingues segura, quan hagueu de tornar... i arriveu a catalunya.. us entraran ganes de tornar a cardar el camp de seguida !!!! Segueix disfrutant tot el que puguis sigui a Trat o sigui a Bankok!!

Esteu amb contacte amb en Pau? A que es dedica ell? A jugar i jugar? jejejeje

Records garçaaaaaaaaaaaaaa ! Nyeeee nyeeeeeeeeeeeee

;)

eL cuCut

Enric i Pau ha dit...

jajaja cada dia aconsegueixo que m'estafin menys, la gent de aqui es molt bona gent, pero els calers son els calers i treuen pasta de on poden!!! jajajajaja

Ara estic a bangkok amb en Pau, i per suposat ens trucavem cada dia i ens donavem la bona nit... chu chup tilac.. hahaha

I per descomptat que tindrem ganes de tornar a marxar pero trobem molt a faltar casa i un dia o altre per desgracia tornarem.

Una abraçada per tots adeww.

by: Enric